Pumicita
De Viquipèdia
La pumicita, anomenada popularment pedra tosca, i de vegades no tan correctament pumita és una roca d'origen volcànic, provinent de magmes silícics o intermitjos, d'aspecte vitri vesicular, de baixa densistat i molt porosa, que es troba en abundància a les zones on s'han produït explosions volcàniques, especialment de les anomenades piroclàstiques.
Les pluges de pedra tosca són freqüents a les erupcions de tipus vesuvià, on arriben sepultar grans extensions de terreny, arribant fins i tot a trencar teulades per acúmul.
Taula de continguts |
[edita] Formació
En el procés de formació la lava, que es troba a emperatures de l'ordre de 500 a 600°c, és projectada enlaire en forma de núbol espumós, patint una gran descompressió, com a conseqüència de la qual es produeix una desgasificació i solidificació sobtada, restant espais buits o vesícules separades per primes parets de vidre volcànic. Existeixen dues formes principals de vesícules: unes de forma tubular i subparalel·la, que li confereix una textura sedosa, i l'altra de formes subesfèriques o esfèriques.
[edita] Mineralogia
Pot estar formada per rhyolita, dacita o andesita. Generalment presenta uns colors suaus, entre els que sovintejen el blancs, groguencs, grisos, marrons grisosos, i vermells pàl·lids. Té una porositat promig del 90%, i una densitat mitajana de 910 kk/m3, que en èsser inferior a la de l'aigua li permet surar per sobre d'aquesta. La versió basàltica és coneguda amb el nom d'escòria. Se la considera un vidre, donat que no presenta estructura cristal·lina.
[edita] Utilització
La indústria química la fa servir com a regulador de l'ebullició de certes reaccions. La seva microporositat aconsegueix esmorteir la formació de bombolles de gas en el sí del líquid escalfat
La pumicita també es fa servir per a la fabricació de formigó lleuger. Quan es fa servir com a additiu del ciment, una versió de gra molt fi anomenada pozzolana es barreja amb [[calç] per formar un formigó lleuger de pasta fina semblant l'escaiola. Aquesta forma de formigó ja es feia serviren els temps dels antics romans.
També es fa servir com a abrasiu, especialment en exfoliants cosmètics. Les pedres de pumicita s'usen sovint en salons de bellesa durant la pedicura, per tal de llevar l'excés de pell del taló i planta dels peus, així com per les durícies i calls. És llavors quan reben el nom popular de pedra tosca.
La seva important capacitat d'absorció li permet magatzemar l'aigua i nudrients necessaris per a mantenir la bona salut dels bonsai, ús en el que troba una altra aplicació de les seves peculiars característiques
[edita] Curiositats
Els anys 1979, 1984 i 2006, erupcions volcàniques submarines a prop de les illes Tonga van crear grans bosses de pumicita, algunes de fins a 30 kmts. de grandària, que van anar surant a centenars de kmts. fins a les illes Fidji.
Després de l'explosió del Krakatoa, grans bosses de pumicita de fins 25 metres de llargària van flotar sobre l'Oceà Pacífic durant un parell d'anys, algunes amb palmeres i vegetació creixent al seu damunt.
