Radiació de frenada
De Viquipèdia
La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per l'acceleració (habitualment deceleració) d'una partícula carregada, com un electró. L'acceleració està provocada per la interacció amb una altra partícula, normalment un nucli atòmic. El fenomen fou descobert per Nikola Tesla mentre investigava sobre fenòmens a altes freqüències entre 1888 i 1897.
Malgrat que, estrictament, la radiació de frenada es refereix a qualsevol radiació causada per l'acceleració d'una partícula carregada (i, per tant, inclou la radiació de sincrotró), és més habitual en el sentit més restringit de radiació provocada quan els electrons xoquen amb la matèria.
La radiació de frenada és un tipus de radiació secundària, ja que es produeix com a resultat de la frenada de radiació primària (com els electrons emesos en desintegracions beta). En alguns casos, com amb el 32P, la radiació de frenada que es produeix quan hom vol protegir-se de les radiacions beta amb materials densos (com el plom) també és, al seu torn, perillosa i, per tant, cal buscar un altre tipus de protecció, amb materials de baixa densitat (plexiglàs, plàstic, fusta, etc.). En aquest darrer cas, com la velocitat de deceleració dels electrons (la derivada de l'acceleració respecte al temps) és menor la radiació de frenada emesa és de freqüència menor i, per tant, menys penetrant.
