Reis mandrosos
De Viquipèdia
Reis mandrosos fou un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs en els segles VI, VII i VIII, a causa de la seva incapacitat per al govern.
En general, van ser reis dèbils, d'iniciativa escassa o nul·la, governats per les seves esposes i famílies, o bé víctimes d'intrigues palatines, i que prestaven escassa atenció a la política.
Així que passava el temps el funcionari encarregat de l'administració domèstica (el majordom de palau, nom derivat del director de la casa, el major domus) va anar incorporant sobre si mateix la tasca de governar. Una sèrie dinàstica d'aquests conformada per Pipí de Heristal, Carles Martell i Pipí el Breu, acabarien per arrumbar als reis mandrosos, l'últim dels quals (Khilderic II) va ser deposat pel Papa, retirant-se a un monestir sense si més no intentar defensar el seu tron.