República popular de Mongòlia oriental
De Viquipèdia
La República Popular de Mongòlia Oriental fou una república proclamada el 15 de gener de 1946 com a resultat de l'ocupació del territori de Manchokuo per tropes soviètiques i de la República Popular de Mongòlia el setembre de 1945.
La capital fou Ulanhot (Ciutat Roja) abans Wangyemiao.
Com a president fou designat Payenmandu, que abans havia estat governador de la província de Khingan sota l'emperador de Manchokuo Pu Yi. El vice-president fou el pro- soviètic Hafenga. La direcció dels afers del país va estar en mans del general soviètic d'ètnia buriat, Utoshan.
La República anava des la Gran Muralla de Xina al Amur i abraçaba tot l'oest de Manchokuo. Es dividia en les províncies de Hulunbuir (capital Khailar); Khingan (Merghen o Nenkiang), Nonnimuren (Tsitsihar (Lungkiang), Cherim (on estava Ulanhot, però de la que la capital era Taor o Tao'an), Chaota (Ulanhata o Chihfeng) i Jotsu (Jehol o Chengteh), encara que aquestes dos últimes províncies escapaven al control efectiu de la República.
Com que no va trobar suport a la seva independència entre els líders del Kuo Min Tang, de Xina els intel·lectuals es van orientar cap a la col·laboració amb els comunistes, i es va produir un ascens de la classe feudal nacional. Des el 1946 hi van haver converses amb la República soviètica de Xina a la que ja pertanyia la regió autònoma de Mongòlia Occidental (Mongòlia Interior Occidental o també Mongòlia del sud). El govern es va dissoldre el maig de 1946, però al nord i a la província de Khingan i alguns altres territoris es van oposar a la dissolució i varen mantenir la república que va canviar el nom suprimint l'adjectiu de popular, i amb un govern democràtic. Vegeu República de Mongòlia oriental.
Bandera: La bandera era vermella amb un pal per fustigar cavalls i una aixada i una falç mongoles creuades, sota una estrella vermella de vora groga.
