Reproducció
De Viquipèdia
- Per altres significats de reproducció, vegeu reproducció (desambiguació).
En biologia, la reproducció és el procés biològic mitjançant el qual un organisme genera descendents.
A nivell fisiològic, existeixen diverses formes de reproducció, que es poden classificar com a asexuals o sexuals, i la reproducció sexual pot ser interna o externa. Pel que fa les estratègies evolutives de la reproducció, es distingeixen la estratègia de la K i de la R.
Taula de continguts |
[edita] Reproducció asexual
La reproducció asexual és el procés biològic a través del qual un organisme crea còpies genèticament idèntiques a si mateix sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie.
En la reproducció asexual els nous individus són clònics, ja que comparteixen una càrrega genètica idèntica, excepte per les mutacions espontànies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi dràstic pot suposar la desparició d'alguna d'aquestes espècies. Moltes espores són, això no obstant, formes de vida altament resistents a l'espera del restabliment de circumstàncies favorables.
La hidra i el llevat són capaços de reproduir-se mitjançant la gemmació. Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i són capaços de "separar-se" en dues o més parts i regenerar les parts dels seus organismes en cada descendent. Algunes espècies asexuals, com la hidra i la medusa, són també capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les plantes posseeixen l'habilitat de la reproducció vegetativa. Altres tipus de reproducció asexual inclouen la fissió binària, la fragmentació, la formació d'espores i la partenogènesi.
[edita] Reproducció sexual
La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual organismes creen descendents a través de la combinació de material genètic. Aquests organismes posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. Es caracteritza per la unió de dues cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals o reproductores) anomenades gàmetes. Aquest procés s'anomena fecundació, i dona lloc a la formació d'un zigot, que es desenvoluparà en un embrió i més tard formarà un individu complet.
La reproducció sexual suposa l'intercanvi de material genètic, amb la qual cosa els individus són diferents, excepte en el cas de bessons idèntics. L'avantatge de la reproducció sexual és que els individus d'una determinada espècie tenen més capacitat d'adaptació davant de circumstàncies adverses, de tal manera que sobreviuen els individus que poden adaptar-se a un determinat canvi o que resisteixen una determinada malaltia.
La reproducció sexual pot ser externa o interna. És externa quan la fecundació es produeix en el medi extracorporal i interna quan ocorre en l'interior. La reproducció externa suposa l'emissió coordinada d'òvuls o d'ous per part d'individus femella i d'esperma per part d'individus mascles.La reproducció interna es dóna quan la fecundació es produeix a l'interior del cos de l'individu femella que actúa com a receptor i que aporta un o diversos òvuls, al mateix temps que un individu mascle aporta l'esperma. En el cas d'éssers hermafrodites hermafrodita es dóna una fecundació mútua, amb els òvuls de cada individu i l'esperma que l'altre li aporta. Els mamífers mamífer tenen un tipus de reproducció sexual interna.
[edita] Les gàmetes
Les cèl·lules reproductores masculines en els vegetals es denominen anterozoides i les femenines oosferes. En els animals, dintre dels òrgans sexuals dels adults les cèl·lules diploides productores de gàmetes, maduren i es desenvolupen en espermatozoides (cèl·lules reproductores masculines) i òvuls (cèl·lules reproductores femenines), que són haploides. Una cèl·lula haploide posseeix una dotació cromosòmica formada per una sola còpia de cada cromosoma.
És important que les gàmetes siguin haploides, perquè en fusionar-se donaran lloc un zigot diploide. Això vol dir que el nou ésser en formació tindrà dues dotacions cromosòmiques, resultat de la fusió del gàmeta masculí i el gàmeta femení, per tant, amb característiques dels dos progenitors.
[edita] Reproducció en els mamífers
Entre els mamífers hi ha diferències en els inicis del procés reproductiu: La reproducció comença amb l'aparellament precedit sovint d'un festeig o exhibició per part d'un membre de la parella de les seves caràcterístiques físiques o de fortalesa davant els competidors. En molts animals les femelles només permeten la còpula quan es troben dins del moment fèrtil o estre per la qual cosa la fecundació pràcticament està garantida i la sexualitat està molt lligada a la reproducció. En animals com la guineu i alguns mústèlids la femella pot reabsorbir l' embrió si les condicions ambientals són desfavorables. En la subespècie de ximpanzès bonobo els aparellaments homosexuals i heterosexuals s'utilitzen a banda de la necessitat reproductiva com una forma de mantenir la cohesió social dins del grup.
[edita] Procés reproductiu en el mascle
- Formació d'espermatozoides (espermatogènesi) que s'inicia en la pubertat i continua tota la vida.
- Hormones sexuals: tetosterona, formada amb substàncies precursores originades en la hipófisi i hipotàlam, amb funcions de producció d'espermatozoides i determinació dels caràcters sexuals secundaris
- Conducció d'espermatozoides travès del conducte deferent que conecta al conducte ejaculatori que desemboca en la uretra. El semen el formen els espermatozoides i les secrecions emeses per vesícula seminal, glàndula prostàtica i glàndula bulb uretral. El penis en erecció durant la còpula podrà penetrar a la vagina i alliberar-hi el semen.
[edita] Procés reproductiu en la femella
- L'ovogènesi es fa a l'ovari i un ovocit s'allibera cada mes des de la pubertat a la menopausa.
- L'ovocit passa a l'oviducte (trompes de Falopi)que desemboca en a l'úter.
- La vagina que connecta amb l'úter pel cèrvix rep el penis en el coit i l'ovocit podrà ser fertilitzat.
- Regulació hormonal del cicle ovàric per estrogen i progesterona emesos per la hipòfisi i l'hipotàlam que estimulen el desenvolupament i preparació de la capa de l'endometri de l'úter per a la implantació del zigot. Si no hi ha embaraç cauen els nivells hormonals i l'endometri necrotitzat s'expulsa.
[edita] Estratègies en el nombre de descendents
Hi ha una gran varietat d'estratègies reproductives utilitzades per diferents espècies.
Alguns animals, com el humà (maduresa sexual després de l'adolescència) i el mascarell del nord (5 o 6 anys d'edat) produeixen poca descendència. Altres es reprodueixen ràpidament, però la majoria de la prole no arriba a l'adultesa en estat natural. Un conill (madur després dels 8 mesos) produeix entre 10 i 30 cries anuals, un cocodril del Nil (madur als 15 anys) produeix aproximadament 50 cries anuals i una mosca de la fruita (10 a 14 dies) produeix aproximadament 900. Ambdues estratègies poden ser afavorides per l'evolució: els animals amb poca descendència pot invertir major temps a nodrir-los i protegir-los, reduint considerablement la necessitat reproducció; d'altra banda, els animals amb molta descendència no necessiten gastar tanta energia en criança, permetent-los dedicar-se a la seua pròpia supervivència i més reproducció.
Aquestes dues estratègies són conegudes com la selecció K (poques cries) i selecció r (moltes cries). L'estratègia afavorida depèn d'un enorme nombre de circumstàncies.
