Riuet de Cuta
De Viquipèdia
El Riuet de Cuta és un afluent del riu Xaló-Gorgos, que discorre íntegrament pel terme municipal de Xaló, a la comarca de la Marina Alta.
[edita] Descripció física
El Riuet de Cuta s'origina per la confluència del Barranc de Masserof, que baixa des de la partida homònima, i el de Murta, que descendeix des de la Serra del Ferrer. Es tracta de dos barrancs típics de muntanya que discorren per llits estrets i tortuosos. El Riuet s'eixampla a mesura que va acostant-se al punt de confluència amb el riu Xaló-Gorgos, que es troba situat a la partida del Pla de l'Horta de Xaló. El seu tram final presenta uns marges laterals molt fragilitzats per l'acció desestabilitzadora de les crescudes que solen produir-se a la tardor, que a Xaló acostuma a ser l'estació més plujosa de l'any. El curs d'aquest corrent d'aigua marca la divisòria entre les partides de Benibrai a l'oest i la de Cuta a l'est.
[edita] La Séquia de Torres
En el Riuet de Cuta desemboca la Séquia de Torres, que quan plou recull les aigües que baixen des de Benibrai en direcció al casc urbà de Xaló. No és, doncs, una séquia de reg, sinò de drenatge. No es coneix la data en què fou construïda, però l'any 1847 ja apareixia representada en un plànol de Xaló. Un informe municipal del dia 22 de gener de 1991 remarcava la necessitat que la séquia es mantinguera sempre en bon estat de conservació i que, en cas que es cobrira, aquesta actuació urbanística s'havia d'executar amb la deguda cura a fi de garantir la suficient capacitat d'evacuació.
[edita] La Por del Riuet de Cuta
La Por és una figura femenina del folclore local. Els pocs que s'han trobat amb ella coincideixen a afirmar que es tracta d'una dona, endolada de cap a peus, que deambula cada nit per la vora del Riuet. No se li veu la cara perquè la porta tapada amb un vel. Tampoc no se la pot atrapar perquè fuig tan bon punt se sent observada. Com a criatura nocturna, la Por gaudeix d'una vista potentíssima i d'una oïda extraordinàriament fina. S'aprovisiona de les fruites i verdures dels camps de conreu i, per això, els llauradors l'anomenen l'arrambladora de collites.
