Roger de Flor
De Viquipèdia
Roger de Flor (Brindisi, Itàlia, 1266 - Adrianòpolis, Imperi Bizantí, 1307) fou un cap dels almogàvers. Era fill de Ricard de Flor, alemany d'origen i falconer de l'emperador Federic II, que va morir combatent contra Carles d'Anjou a la batalla de Tagliacozzo. Va perdre tots els seus béns, i orfe creix amb el seu germà a Brindisi.
Es convertí en cavaller de l'Ordre del Temple i participà a la darrera Croada, evacuant als cristians de Sant Joan d'Acre (Palestina) en el moment que la ciutat va ser guanyada pels musulmans (1291). Els templaris el van acusar d'apoderar-se dels seus tresors i el van expulsar de l'Ordre.
Es convertí en mercenari al servei del rei Frederic II de Sicília (fill de Pere III, el Gran, d'Aragó). Fadric el va nomenar cap de les companyies d'almogàvers, mercenaris catalanoaragonesos que ja havien participat a la conquesta de València i Mallorca, i que col·laboraren en consolidar la presència aragonesa a Sicília contra la casa d'Anjou (defensa de Mesina, 1301).
El 1303 l'emperador de Bizanci, Andrònic II, va demanar ajuda per fer front a l'assetjament dels turcs. Fadric li va enviar la Gran Companyia catalana, una expedició d'uns 4.000 almogàvers i 39 naus sota el comandament de Roger de Flor. Els almogàvers van contraatacar eficaçment des del 1304, guanyant Filadelfia, Magnesia i Éfeso, tot obligant als turcs a retirar-se cap a les muntanyes del Taurus.
L'emperador va reconèixer a Roger de Flor les seves victòries nomenant-lo megaduc i casant-lo amb la seva neboda Maria; tot oblidant per necessitat els abusos i crueltats dels soldats catalans vers la població de l'Imperi. No obstant, es va espantar de l'ambició de Roger quan aquest es va voler erigir en sobirà de l'Àsia Menor. Va negociar amb ell el nomenament de cèsar, concedint-li en feu gran part del territori reconquerit. Poc després el va fer assassinar durant un banquet, amb els seus 130 cabdills, per atacar posteriorment al gruix del seu exèrcit.
En represàlia, la resta dels almogàvers, sota el comandament de Berenguer d'Entença, van atacar l'Imperi i van arrasar tot el que van trobar en el seu camí fins a Constantinoble (fet conegut com la Venjança Catalana). Posteriorment, es van implicar en una sèrie de lluites internes que van aprofitar els senyors de la zona per fundar dos estats propis, els ducats d'Atenes i Neopatria, que passarien a la Corona d'Aragó.
Roger de Flor va aconseguir una gran popularitat entre els seus contemporanis gràcies a la crònica de Ramon Muntaner. La seva figura, convertida en mítica, va ser el principal model de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.
[edita] Enllaços externs
- Ramon Muntaner, Les Almogavres. L'expédition des Catalans en Orient, Éditions Anacharsis, 2002., L'expedició a Orient de la Gran Companyia traduïda al francès per Jean-Marie Barberà
