Rutè
De Viquipèdia
|
Русиньскы a Ucraïna, łemkowski a Polònia, (бачваньска) руска бешеда o (бачваньски) руски язик a Vojvodina |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | Rusin, Rusyn |
| Parlat a: | Eslovàquia, Sèrbia, Ucraïna, Polònia, Hongria, Romania i diàspora (Canadà, Estats Units) |
| Regió: | Vojvodina (Sèrbia), Transcarpàcia (Ucraïna) |
| Parlants: | sobre 1 milió |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengua indoeuropea eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Eslovàquia, Vojvodina |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | sla |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | RUE |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El rutè forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el bielorús. La qüestió de si es tracta d'una llengua a part per ella sola, d'un dialecte o de diversos dialectes de l'ucraïnès és una disputa que duen a terme lingüistes i nacionalistes de diversa ideologia (com pel que fa al macedoni respecte al búlgar). Per als sociòlegs, i en el pla juridicopolític, existeixen almenys dues llengües ausbau rutenes, reconegudes com a llengües oficials de ple dret i ensenyades oficialment: el rutè carpàtic, a la república d'Eslovàquia (oficial als municipis on és parlada per més del 20% de la població), i el rutè pannònic (rusnak), a la província autònoma sèrbia de Vojvodina. D'altra banda n'existeixen diversos dialectes, entre els quals el lemko, que és parlat a Polònia per uns 50.000 persones, el boiko o el hutsul.
Històricament, els rutens eren les poblacions eslavòfones orientals de l'actual Ucraïna (a la qual ha estat annexada la Rutènia Carpàtica o Transcarpàcia) i dels voltants, que han adoptat el ritus uniat (vegeu Església grecocatòlica ucraïnesa) més que no el credo ortodox. La dispersió dels rutens per les diverses parts de l'Imperi Austrohongarès, per una política de migració organitzada, ha tingut com a resultat la diferenciació dels dialectes parlats, que han estat erigits en dues llengües ausbau distintes al segle XX.
