Sachsenhausen
De Viquipèdia
Sachsenhausen fou un camp de concentració que operà a la ciutat d'Oranienburg a l'actual land de Brandenburg des de l'any 1936 fins l'any 1950, essent dirigit primer pels nacionalsocialistes i després pels soviètics. Moltes vegades hom s'ha referit a aquest camp de concentració amb el nom de Sachsenhausen-Oranienburg.
Estblert l'any 1936, el camp de Sachsenhausen fou ubicat al límit septentrional de Berlín la qual cosa li atorgà una especial preeminència dintre de l'escalafó de camps de concentració nacionalsocialistes: el centre administratiu de tots els camps fou localitzat a la ciutat brandenburguesa d'Oranienburg; a més a més, Sachsenhausen esdevingué un centre d'entrenament d'oficials de la SS que anys més tard serien encarregats de gestionar els diferents camps de concentració del III Reich.
Sachsenhausen acolló més de 200.000 persones des de l'any 1936 fins l'any 1945, essent especialment remarcable la reclusió de presos rusos feta al camp. L'any 1943 es construí una cambra de gas al camp. Amb la planificació de la Solució Final a partir de 1942, el camp de concentració no fou designat com un camp de la mort; d'aquesta manera, els jueus foren traslladats a camps de l'Est destinats especificament a aquesta funció.
El dia 13 de desembre de l'any 2001 el diari The New York Times publicà un article referent al camp de concentració de Sachsenhausen en què digué: "En els primers anys de guerra, la SS practicà mètodes massius d'assassinat que posteriorment foren emprats en el anomenats camps de la mort. De les 30.000 víctimes en temps de guerra, la majoria era soviètics entre els quals hom hi pot trobar el fill primogènit de Stalin."
Entre els principals reclusos de Sachsenhausen hi trobem set membre de l'Operació Mosquetó, el campió del Gran Premi del Motor: William Grover-Williams, així com membres de la família reial bavaresa com la princesa hereva Antònia de Luxemburg. El capellà Martin Niemöller, crític amb el nacionalsocialisme i escriptor de l'obra "Primer ells arribaren...".
El camp de concentració de Sachsenhausen s'especialitzà en la producció de bitllets de banc falsos tant de lliures esterlines com de dolars estatunidencs en el marc d'una temptativa de la Cancelleria d'enfonsar les economies capitalistes del Regne Unit i dels Estats Units. En el moment de l'alliberament del camp, les tropes soviètiques trobaren més d'un bilió de dòlars a les caixes del camp.
Davant de l'avenç de les tropes aliades a la primavera de 1945, el camp de concentració de Sachsenhausen fou evacuat. A la nit del dia 20 d'abril, 33.000 interns del camp de concentració dirigits per membres de la SS foren obligats a iniciar una llarga marxa. La majoria dels interns estaven exhausts i no sobreviques a aquesta marxa coneguda amb el nom de Marxa de la Mort. Aquells que no podien proseguir foren assassinat per la SS. El dia 22 d'abril de 1945, el camp, hi restaven 3000 interns, fou alliberat per les tropes soviètiques.
El mes d'agost de l'any 1945, el govern soviètic provisional ordenà l'ocupació de les instal·lacions de Sachsenhausen amb la voluntat de construir un nou camp de concentració denominat Camp Especial Soviètic número 7. S'aprofitaren totes les instal·lacions existents a excepció dels fons crematoris. L'any 1948 el camp havien passat a denominar-se Camp Especial Soviètic número 1 i era el més gran de tota la RDA. Segons el citat article del New York Times firmat per Desmond Butler: "Al voltant de 60.000 persones foren internades al camp de concentració de Sachsenhausen entre 1945 i 1950. D'aquest 6.000 eren oficials de l'exèrcit alemany i un altre grup eren funcionaris nacionalsocialistes. Ara bé, el grup més remarcable eren els dels opositors al nou règim comunista classificats com a monàrquics, democratacristians o simplement anitcomunistes. Finalment cal remarcar que diversos russos, col·laboradors amb el III Reich, també foren enviats a Sachsenhausen".
El camp fou tancat a la primavera de l'any 1950. El balanç de l'era soviètica ronda el 12.000 morts, molts dels quals foren per malnutrició.
Acutalment el camp resta obert al públic. Diversos edificis i estructures es mantenen en peu o han estat reconstruïdes. Tot i així, la gran majoria de barracons i la zona dels fons crematoris no ha arribat als nostres dies. Després de la guerra, els soviètics construiren un memorial en forma d'obelisc per recordar les atrocitats comeses durant el III Reich.
