Sal·lentins
De Viquipèdia
Els salentins o sal·lentins (llatí salentini o sallentini, grec Σαλεντῖνοι) fou un poble del sud d'Itàlia que vivia a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, a la regió que els grecs anomenaven Iapígia o Messàpia i els romans Calàbria. Estrabó diu que el país era anomenat Salentina. Probablement eren, com els calabres, una branca dels messapis. El cap a l'extrem sud de la península, modern Capo di Leuca, era conegut com Salentinum Promontorium. Els límits que ocupaven no poden ser fixats amb precisió.
El nom de sal·lentins no apareix entre els grecs que els incloïen entre els iapigis o els messapis.
Tit Livi diu que els sal·lentins es van aliar als samnites el 306 aC i el cònsol L. Volumnius fou enviat al seu territori i els va derrotar en diversos combats i va ocupar algunes ciutats; però probablement Livi es confon amb els peuquetis amb els que potser estaven emparentats.
El nom de sal·lentins torna a ser esmentat a la quarta guerra samnita, quan es va unir altre cop als samnites i Tàrent contra Roma, i tots foren derrotats pel cònsol L. Aemilius Barbula el 281 aC, que va celebrar un triomf.
Després de la sortida de Pirros d'Itàlia i la conquesta de Tàrent per Roma, els romans no van tardar a marxar contra els sal·lentins; el 267 aC la guerra fou declarada i els cònsols els van sotmetre; la seva conquesta es va completar el 266 aC quan els cònsols van celebrar el triomf sobre “de messapiis sallentinisque” .
Durant la segona guerra púnica es van revoltar a favor d'Hanníbal però foren sotmesos sense masses problemes.
Després ja no tornen a ser esmentats com a poble separat. Plini els assigna les següents ciutats: Aletium, Basta, Neretum, Uxentum i Veretum.
