Sant Adrià de Besòs
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Dades municipals | |||||
| Gentilici | Adrianenc, adrianenca | ||||
| Població (2005) | 32.940 hab. | ||||
| Superfície | 3,78 km² | ||||
| Densitat (2005) | 8.714,29 hab/km² | ||||
| Altitud | 14 m | ||||
| Coordenades | 41°25'39"N, 2°13'41"E | ||||
| Entitats de població | 1 | ||||
Sant Adrià del Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
[edita] Història
L 'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, esmentada ja l'any 1012. En els seus orígens el municipi només era un conjunt de molins prop del riu Besòs, i tota la seva activitat es resumia en residència dels bisbes o notables de l'Església en temps de pesta en Barcelona.
Als segles següents Sant Adrià va ser cremada i destruïda per musulmans (1114) o els francesos (1697), això i les continues riuades van propiciar una despoblació quasi bé total. No obstant això, en el segle XVIII gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.
Ja en el segle XIX i XX Sant Adrià es va convertir en un joc d'esbarjo dels barcelonins, que acudien a una font natural d'aigua anomenada popularment La Mina i que dóna actualment nom a un dels barris més conegut del municipi. El propi Ildefons Cerdà en el seu projecte del eixample de Barcelona reservava a Sant Adrià com una zona verda i de boscos, on l'avinguda Diagonal aniria a parar.
No obstant això, durant els anys 20 i 30 Sant Adrià va conèixer una immigració masiva, amb formació de barris de murcians, andalusos i gallecs, triplicant la població i formant nous barris. La Catalana, amb la central elèctrica que donaria el nom al barri, és un d'aquests exemples. La fabrica de cartró, a la zona alta de Sant Adrià o indústries com Can Baurier, al Barri de Sant Joan Baptista, van propiciar aquest augment de població i de la implantació de la indústria per la proximitat al riu i a Barcelona ciutat.
Durant la República el poble va passar a ser anomenat Pla de Besòs. A la guerra civil espanyola, l'anomenat camp de la Bota va ser tristament el lloc on els franquistes afusellaven a molts republicans. D'igual forma la població civil va rebre constants atacs aeris, per la seva proximitat a les centrals elèctriques i a l’industrial local.
Als anys 50 es va desatar un veritable creixement demogràfic, amb l'arribada de centenars d’immigrants de la resta de l'Estat el que va propiciar la creació de barris dormitoris en la línia de la resta de ciutats del cinturó de Barcelona: urbanització forçosos, destrucció d'antigues masies, ordenació irregular, nul•la planificació, etc.
Actualment, amb 33.075 habitants (a l'any 2000), aquell poble ha passat a convertir-se en ciutat. Predomina el sector terciari, i un diversificat sector secundari. Els greus problemes que hi ha, sobretot a barris com La Mina i la catalana, s’estan intentant solucionar.
En els darrers anys, gràcies al Fòrum de les Cultures s'ha iniciat tot un procés de reurbanització, algunes vegades criticat pels ciutadans, però que malgrat això està transformant al municipi.
[edita] Esports
En els darrers anys, l'esport està sent una pedra angular del municipi. Per una banda amb la construcció de la Ciutat Esportiva Sant Adrià de Besòs per part del Reial Club Deportiu Espanyol. Per altre banda s'està potenciant un bon grapat d'esports, per exemple el Club de Tennis Sant Adrià o en futbol Club Esportiu Sant Gabriel amb la seva secció de futbol femení. També destacar en bàsquet al CB Sant Gabriel. El més novedós és el korfbal de la mà de la Unió Korfbalera Sant Adrià de Besòs.
[edita] Enllaços externs
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Lloc web de l'ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
 |
Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
