Sant Benet de Bages
De Viquipèdia
|
|||||
| Figura i claustre de Ramon Casas, no datada.
Oli sobre tela. 75x92 cm. Col·lecció privada |
|||||
| Posició GPS: -- | |||||
| Municipi | Sant Fruitós de Bages | ||||
| Estil predominant | Romànic | ||||
| Dates Docum./Consagr. |
960 / 972 |
||||
| Planta - Tipus,Segle |
Creu llatina |
XII |
|||
| Cimbori - Tipus,Segle |
En forma de torre de dos pisos |
XII |
|||
| Campanar - Tipus,Segle |
Adossat, de secció quadrada |
XII |
|||
| Absis - Tipus,Segle |
Tres absis, el major exempt i els laterals buidats als transsepte |
XII |
|||
| Claustre - Tipus,Segle |
Quadrat amb sis jocs d'arcades dobles |
XIII |
|||
Sant Benet de Bages és un dels monuments més emblemàtics i significatius de la comarca del Bages, pertany al municipi de Sant Fruitós de Bages i s'hi accedeix per una derivació a la dreta de la carretera N-141, de Manresa a Vic.
Antiga abadia benedictina fundada en el segle X. Del conjunt d'edificis actuals se'n destaca el claustre i l'església, acabada a principis del segle XIII, que consta d'una nau molt gran acabada en un absis i un creuer. El claustre és quadrat i conté sis jocs d'arcades dobles a cada costat. La vida monàstica de l'abadia, que conté també elements gòtics notables, va durar fins a 1835.
[edita] Història
- 960. Vers aquest any es funda el monestir pel comte Sala i la seva esposa Ricarda.
- 972. Es consagra l'església.
- 1002. Després d'una primera embranzida dels moros, s'elegeix a l'Abat Ramió, primer en no ser de la família fundadora i amb qui s'inicià una etapa de redreçament del monestir.
- 1125. Segon atac dels musulmans que destrueix bona part del conjunt. Això propicià la reconstrucció del monestir, en especial de l'església que va quedar pràcticament reduïda als seus fonaments. A les acaballes del segle XII i inici del segle XIII es construïren l'església i el claustre actuals.
- 1348. Va ser l'any que la terrible Pesta Negra va afectar a Catalunya . El seu pas pel monestir va provocar que només sobrevisquessin dos monjos.
- Segles XIV i XV. Van ser els segles de plenitud el monestir, engegant noves construccions. Són d'aquesta època el nou Palau Abacial (Palauet), la infermeria, el celler i demés dependències.
- 1593. El Papa Climent VIII autoritza la dependència del Monestir de Montserrat que durarà un total de 243 anys.
- 1620. Montserrat hi monta un col·legi d'arts on s'hi ensenyen les ciències eclesiàstiques, llengües i poesia i al finalitzar el curs se celebraven certàmens literaris.
- 1633. El monestir pateix un incendi que va cremar els retaules de l'església, va ennegrir les parets i consumí una bona part de la Biblioteca i altres dependències.
- 1671. Darreres notícies d'activitat docent i es converteix en un recés on es retiraven els monjos més vells de Montserrat.
- 1820. Com a conseqüència de la nova Constitució Espanyola fou suprimit el convent de Sant Benet, i els monjos van ser obligats a abandonar-lo.
- 1823. Restabliment del règim absolutista de Ferran VII. Els monjos pogueren tornar a Sant Benet i els seus béns foren en part recuperats.
- 1835. L'anomenada Llei de desamortització de Mendizábal va obligar novament als ordres religiosos a abandonar les seves possessions i establia la subhasta pública dels seus béns. Aquesta segona ocasió suposà, però, l'adéu definitiu de la vida monàstica. Comença la més trista història del monestir. El reverend Fortià Solà en fa un resum de la sort viscuda per Sant Benet: Portes i finestres restaren obertes tothora; ramats de bestiar entraren a pasturar pel cementiri i el jardí del claustre, i mans bàrbares deixaren llur pèssima empremta en capitells i altres preciositats. Hàbits de monjos i objectes domèstics mereixedors de discreta veneració foren arrossegats per corredors i patis; la santedat del temple fou profanada; la quitxalla jugà amb les trompes de l'orgue per les places dels pobles veïns, i llibres i altres documents foren trobats posteriorment per camins a algunes hores de distància. L'abandonament més complet planà per tot el convent.
- 1853. Es construeix una fàbrica arran dels mateixos murs del monestir, alguns dels edificis foren habilitats per acollir als treballadors i es convertiren en pisos de lloguer les cel·les i galeries de migjorn.
- 1907. Va ser comprat per la senyora Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, per tal de restaurar-lo i habilitar-lo com a residència pròpia. Uns anys més tard, ja morta la mare, encarregà al seu amic Josep Puig i Cadafalch que dirigís la restauració.
- 1931. Sant Benet fou declarat monument nacional.
- 2000. Fundació Caixa de Manresa compra el monestir als descendents de la família del pintor modernista i realitza un pla director de projecte de restauració i un pla estratègic de nous usos pel conjunt monumental.
