Sant Roc (Vilablareix)
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Es un aplec tradicional que es celebra al municipi de Vilablareix, en honor a Sant Roc, i curiosament es fa lluny de la diada del Sant, que es el 16 d’agost.
Una curiositat de la diada, es la tradició de que “una noia amb ganes de trobar xicot, si acudeix al Sant amb devoció, no passarà l’any sense trobar minyó”.
La quaresma puja i baixa segons la lluna nova de febrer, l’aplec de Sant Roc, també es mou en el calendari.
La capella de Sant Roc es troba al cim del turó del mateix nom, de 196 metres d’alçada, situat al sud-oest del terme, prop dels límits amb Aiguaviva. L’any 882 està documentada de Sancti Cristophori de Novinolas, que alguns autors han relacionat amb Sant Roc, però que és molt possible que faci referència en realitat a la capella de Sant Cristòfol de Llambilles. En realitat, el primer esment explícit de la capella de Sant Roc data del 1435, quan Joan Amigó, pintor gironí, va rebre una comanda dels pabordes de Vilablareix i Aiguaviva per a la realització d'un retaule destinat "a la capella de Sant Roc, situada a la parròquia de Vilablareix". És un edifici d'una nau i absis semicircular, amb una porta de llinda monolítica oberta a la façana de ponent, on també hi ha una finestra gòtica d'arc conopial, un petit ull de bou i un gran campanar d'espadanya de dos ulls. Abandonada durant molts anys i parcialment enrunada (sols es mantenia l'espadanya en peu) s'ha restaurat l’any 2002. L'Aplec de Sant Roc o de les Núvies, ha gaudit d’una gran tradició i afluència fins i tot més enllà dels límits de Vilablareix. Així, per exemple, a la consueta del clergue i rector de Riudellots de la Selva, Joan Calderó, s'esmenta que ja al segle XVII els seus habitants anaven en aplec a sant Roc, distant deu quilòmetres. Tanmateix, l'any 1717 el bisbe de Girona, seguint els decrets del concili gironí, prohibí aquesta i altres romeries, ja que s'havia comprovat que molt sovint es convertia més en una festa profana que no pas religiosa, i així es prohibia que les processons sortissin del terme parroquial per dirigir-se a ermites veïnes, es prohibia també que tinguessin una duració superior a les dues hores, i que per cap motiu es fessin parades per menjar i beure, per evitar els abusos que sempre hi tenien lloc. De totes maneres, el mateix rector no pogué aplacar les ganes dels feligresos, i es muntaren una trampa per continuar anant a sant Roc: sortien en processó de Riudellots amb les atxes, veracreu i vestits litúrgics i quan arribaven a can Saurí, terme parroquial de Riudellots deixaven allí els estris litúrgics i continuaven com a processó profana fins sant Roc on hi celebraven la festa. A la tornada, al vespre, s'agafaven els estris litúrgics altra volta a can Saurí i s'arribava a Riudellots en processó. Aquesta trampa fou tolerada fins el 1740. A mitjans del segle XX, cap als anys 40, l’aplec fou traslladat a l'esplanada que hi ha davant l'església de Sant Menna, a partir de l'abandó de la capella. Des de la restauració de l'any 2002, l'aplec es torna a fer a la mateixa esplanada de l'ermita.
