Satrapia de Babilònia
De Viquipèdia
La satrapia de Babilònia fou una divisió administrativa del Imperi persa (IX satrapia) i després del Imperi Selèucida, que s’estenia per les terres del Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilònia). El romans la consideraven separada de Mesopotàmia per la Muralla del Mig (Mediae Murus) que anava del Tigris (al nord de Sittace) fins al Eufrates. Així els límits occidental i oriental eren els rius Tigris i l'Eufrates, i al sud el golf Pèrsic.
Els habitants anomenats babilonis foren després esmentats com a Caldeus.
Tolomeu divideix Babilònia en tres districtes: Aucanitida, Caldea i Amardokia, de les que res se sap.
Les ciutats principals eren Babilim, la capital, Vologèsia (fundada pels parts i abans Borsippa), Teredon (Dirídotis) a la boca del Tigris, Orchor a les maresmes i Apamea (situada en una regió després anomenada Mesene). Mes tard van tenir importància Ctesifont i Selèucia. També s’esmenten ciutats mes petites: Pylae, Charmande, Spasinae-Charax i Ampe.
Els seus productes eren els dàtils, el vi i la mel. Al llogaret de Is es produïa gran quantitat de betum. El terra era molt ric degut a la construcció d’un gran nombre de canals de rec les restes dels quals encara s’han pogut trobar en els darrers anys.
Poc se sap dels seus governants. Quant Heròdot la va visitar, 70 anys després de la seva destrucció parcial per Darios, era sàtrapa un tal Tritantaechmes el qual disposava de les rendes de quatre llogarets nomes pels seus gossos indis. Darios hi passava set mesos al any, mentre que en passava tres a Susa i dos a Ecbatana. Arrià esmenta un sàtrapa que va utilitzar deu mil homes en la construcció de rescloses i conduccions del riu pel seu curs natural. Alexandre el gran va visitar la satrapia i va navegar des Babilim al sud pel canal de Pallacopas i va fer construir un nou canal i prop del golf pèrsic va fundar una colònia per els seus mercenaris i soldats grecs invàlids (que podria ser la actual Meshed Ali, prop de Djebel Sanban (l’antiga Teredon). Al repartiment de Triparadiso entre els generals d'Alexandre el gran, la satrapia fou confiada a Seleuc que la va perdre per un temps però finalment la va recuperar amb ajut de Ptolomeu i la va convertir en el centre dels seus dominis. Durant el govern selèucida els àrabs del desert van entrar a la part sud de la satrapia que van acabar governant sota sobirania selèucida (Caracene); la part nord (Mesene) va restar una província selèucida; després el país sencer va passar al Imperi Part.
