Scala Barcelona
De Viquipèdia
Scala Barcelona fou un restaurant-espectacle i sala de festes de Barcelona situat al xamfrà entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan. El regentaven els germans Riba i tingué un gran renom a la vida barcelonina dels anys setanta i vuitanta. El local obrí portes a inicis de la dècada dels setanta i simultanejava una restauració de qualitat amb espectacles en directe sovint propers al gènere de la revista i també actuacions de figures de la cançó lleugera i de la música.
El restaurant va sofrir un atemptat terrorista el gener de 1978 que va provocar un incendi de considerable magnitud que va deixar l'edifici reduït a una pila de runa i cendra. Hi van morir quatre treballadors del local.
Posteriorment, ja a la dècada dels vuitanta el local va ser reconstruit i tornar a funcionar durant prop d'una dècada.
[edita] El Cas Scala
L'anomenat Cas Scala fa referència a tot el sumari procesal i procés d'investigació obert arrel d'aquest atemptat terrorista que va destruir Scala Barcelona el dia 15 de gener de 1978.
Durant el matí d'aquell diumenge es va celebrar una manifestació autoritzada convocada per la CNT que va recòrrer el Paral·lel. Els cenetistes s'oposaven als Pactes de la Moncloa en considerar-los un pacte social entre les forces polítiques i sindicats més representatius que perjudicava a la classe obrera. Acabada la manifestació, cap a les 13:15 hores del migdia, un grup de joves llençà diversos còctels molotov contra l'interior de Scala Barcelona que en pocs minuts va cremar de forma intensa i va provocar l'incendi i enderrocament de tot l'edifici que aixoplugava el local d'espectacles. Quatre treballadors de la pròpia empresa que gestionava la sala de festes –Ramón Egea, Juan López, Diego Montoro i Bernabé Bravo- no vàren poder escapolir-se de les flames i vàren morir en l'incendi.
L'endemà mateix de l'incident la policia va fer pública una nota informativa i a través del Ministeri de Governació atribuïa a membres del sindicat CNT la responsabilitat i l'autoria de l'acció terrorista, tot informant de la detenció dels pressumptes culpables.
La vista del cas Scala tingué lloc, el desembre de 1980. Els advocats defensors (Loperena, Palmés, Krauel i Seguí), vàren sol.licitar que el ministre de Governació Rodolfo Martín Villa comparegués a declarar però no ho va fer. La posició de la defensa apuntava cap a un muntatge policial orquestrat mitjançant confidents infiltrats al sindicat CNT amb l'objectiu de desacreditar aquell sindicat davant els treballadors i així evitar la seva progressió a Catalunya.
La sentència va condemnar José Cuevas, Javier Cañadas i Arturo Palma a 17 anys de presó com autors d'un delicte d'homicidi involuntari i per fabricació d'explosius. Luis Muñoz fou condemnat a dos anys i sis mesos per complicitat i Rosa López, a cinc mesos per encobriment. El recurs presentat pels defensors, per quebrantament de forma i denegació de proves per la no compareixença de Martín Villa a la vista, fou desestimat pel Tribunal Suprem.
Amb el pas dels anys es va anar descobrint el paper cabdal i decisiu que el confident de la policia, Joaquín Gambín, el Grillo, havia jugat en aquest afer. Fou ell qui s'infiltrà a la CNT per dirigir l'atemptat. Gambín, també anomenat el Rubio o el Legionario, formava part de l'entramat obscur i corrupte que en aquells temps presidia el món de la delinqüència i la col·laboració policial a la Barcelona de la transició.
La presió de la premsa sobre la policia i l'absència de Gambín en la vista del cas, vàren aixecar la sospita sobre les veritables causes d'aquell atemptat i, fins i tot, provocaren desavinences manifestes entre el Ministeri Fiscal i alguns membres de la judicatura. Finalment, a finals de 1981, Gambín va ser detingut per la policia després d'un tiroteig a València. El cas Scala tornava a obrir-se.
La segona vista del Cas Scala Barcelona tingué lloc al desembre de 1983, amb només un acusat: Joaquín Gambín. La sentència el va condemnar a set anys per anar a una manifestació amb armes i preparar explosius.
La CNT ha presentat sempre aquest fets com una maniobra fosca del govern adreçada a frenar l'ascens del sindicat cenetista, que sens dubte es va ressentir del ressó social que va tenir el cas Scala.
