Septet de Beethoven
De Viquipèdia
| Septet per a corda i vent | |
| Composició de Ludwig van Beethoven | |
| Sobrenom: | Patètica |
|---|---|
| Forma: | Sonata |
| Tonalitat: | Mi ♭ M |
| Composta: | 1799-1800 |
| Publicada: | 1802 |
| Dedicatòria: | Maria Teresa d'Àustria |
| Catalogació: | Op. 20 |
| Durada: | 40' |
El Septet per a corda i vent en mi bemoll major, opus 20, de Ludwig van Beethoven, és un septet per a violí, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, trompa i fagot. Va ser compost entre 1799 i 1800 i va ser publicat el 1802 amb una dedicatòria a l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria.
Contemporani de la Primera Simfonia, el Septet va tenir un èxit considerable i va rebre els elogis de la crítica. Obra de la finals del primer període creador de Beethoven, és d'un estil clàssic però bastant elaborat. Molts anys després Beethoven va comentar de la seva composició: «Allà hi ha molta imaginació però poc art».[1]
L'obra té sis moviments:
- Adagio. Allegro con brio
- Adagio cantabile
- Tempo di menuetto
- Tema con variazioni : Andante
- Scherzo : Allegro molto e vivace
- Andante con moto alla marcia. Presto
El tema principal del tercer moviment Beethoven el va fer servir també a la Sonata per a piano número 20.
[edita] Referències
- ↑ Massin J. et B.: Ludwig van Beethoven, Fayard, 1967, p. 616
