Serra de Busa
De Viquipèdia
La serra de Busa es troba a la serralada del Prepirineu, al costat de la serra de Bastets, a la comarca del Solsonès. Sembla inaccessible degut a les seves agrestes parets de formes montserratines. El punt més elevat és el Serrat de les Graelles amb el cim del Cogul (1.526 m).
Aquests materials van ser dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’Oligocè (fa uns 25 milions d'anys), a l’antiga línia de costa del llac de la depressió de l’Ebre. Formen part de la banda contínua de materials grollers que s’estén al Prepirineu des del coll de Comiols (Montsec) fins a la Quar (Berguedà).
Els materials més tous ha facilitat l'erosió a la vall de Lord, al sud de Busa, deixant totalment aïllat l’altiplà, enlairat a una alçada d’uns 1.300 metres, i entre 500 a 700 m per damunt de les fondalades immediates.
La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costats per altes cingleres, s'estén des de la Vall de l'Aigua d'Ora a llevant fins a la del Cardener a ponent. Aquest pla és una illa natural sobre dels penyals de la serra de Busa on destaca la presència de la casa Rial, única masia encara habitada de forma permanent (a mitjans del segle XVIII la parròquia tenia 63 habitants) i l'església parroquial de Sant Cristòfol (amb llinda del 1758).
Pujant per la vall de Lord, trobem el magnífic mirador que formen l'església i el castell de Besora.
[edita] Història
El caràcter aïllat i inexpugnable d'aquest indret justifica la seva utilització com a camp d’instrucció militar durant la guerra de la Independència.
El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes proposà al capità general de Catalunya Luis Lacy la utilització de Busa com a campament i segura rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es construiren un miler de casetes de fusta per a l’allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret d’Espanya en proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats.
A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com "la presó", amb motiu del seu ús per aquest fi durant aquesta guerra. La tradició afirma que, desesperats, n’hi havia que es llençaven al buit al crit Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París).
