Simin Palay
De Viquipèdia
Simin Palay (Maximin Palay) fou un escriptor etnògraf occità nascut a Casteide-Doat, als confins entre Bearn (Pirineus Atlàntics) i Bigorra (Alts Pirineus) el 1874, i mort a Gelos (Pirineus Atlàntics) el 1965.
Fill d'un botiguer, el 1890 conegué a Tarba el capellà Miquèu Camelat, qui l'animà a escriure en bearnès i a editar els diaris en occità l'Armanac Patouès de la Bigorre (1891) i Reclams de Béarn e Gasconha (1897). El 1896 creà a Orthez l'Escola Gastó Febus, filial del felibritge. El 1920 fou nomenat majoral del felibritge i es dedicarà a la tasca de recerca lingüística i etnogràfica. De tarannà polític conservador, es va oposar al moviment occitanista contemporani i sovint ha estat acusat de considerar el bearnès com a una llengua diferent de la resta dels dialectes occitans. El 1960 fou condecorat amb la Legió d'Honor francesa.
Taula de continguts |
[edita] Bibliografia selectiva
[edita] Poesia
- Bercets de yoenesse e coundes ent'arrise (1899)
- sounets e quatourzis (1902)
- Case ! (1909)
- Las pregaries e las gracies (1926)
- Lou bent qui passe (1958)
[edita] Teatre
- Simin Palay va escriure 60 peces de teatre, en prosa o en vers:
- Lou bugade (1929)
- Lou rey malurous (1929)
- L’hemme encrabada (1929)
- La qui a troubat u meste (1930)
- Moussu qu’ey pec (El senyor és beneït, 1930)
- Lou franchiman (1927)
- La reyente mancade (La falsa institutriu, 1925)
[edita] Prosa
- Lous tres goujats de Bordebielhe (1934), novel·la
[edita] Lexicografia
- DICTIONNAIRE DU BEARNAIS ET DU GASCON MODERNES
[edita] Etnografia
- Autour de la table béarnaise, (1932)
- La cuisine du pays, (1936)
- Cansous entaus maynadyes (1900)
- Cansous trufanderes (1924)
- Chants de Béarn et de Gascogne (1951), amb J.Poueigh
