Spoleto

De Viquipèdia

Spoleto es una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de mes de 40.000 habitants.

[edita] Història

Spoletum o Spoletium (Σπωλήτιον) fou una ciutat de l'Úmbria, entre Interamna (Terni) i Trebia (Trevi) a uns 15 km al sud del naixement del Clitumnus.

No es esmentada abans de l'establiment de la colònia romana (de dret llatí) el 240 aC just després del final de la primera guerra púnica. El 217 aC després de la batalla del Llac Trasimè, Anníbal va avançar fins a les portes de la ciutat i la va assaltar però fou rebutjat.

El 209 aC fou una de les colònies que es va distingir per la seva fidelitat. Després no se'n parla gaire però es sap que va ser una ciutat important. El 167 aC el senat la va escollir com a lloc de confinament del rei Gentius d'Il·líria i els seus fills, però la ciutat va rebutjar l'honor i llavors foren portats a Iguvium.

A la guerra civil entre Gai Mari i Sul·la va patir severament. El 82 aC es va lliurar una batalla entre Pompeu i Crassus, generals de Sul•la, i Carrinas, lloctinent de Carbó, just davant de la ciutat, i el segon fou derrotat i es va haver de refugiar darrera els murs de la ciutat. Després de la victòria de Sul•la la ciutat fou castigada severament, i el seu territori fou confiscat per l'establiment d'una colònia militar.

Florus l'anomena en aquest temps “municipia Italiae splendidissima” segurament una exageració retòrica. Ciceró al cap d'un temps l'esmenta com “colònia Latina in primis firma et illustris”. La Llei Júlia la va fer municipi com altres colònies llatines i el títol de colònia ja no el va a obtenir més segons sembla tot i que va rebre diverses colònies. A la guerra de Perusa (41 aC) fou lloc de retirada de Munatius Plancus després de ser derrotat per Octavi.

Sota l'imperi va continuar essent un municipi important i pròsper. Emilià era acampat prop de la ciutat quan la mort dels seus rivals Gal i Volusià li va donar l'imperi, i aquí mateix fou assassinat pels seus soldats després d'un regnat de només tres mesos.

A la caiguda de l'Imperi (476), i després del període d'Odoacre, va passar als ostrogots (493) fins que el 534 fou recuperada per Belisari. El 543 la va recuperar Tòtila i va destruir parcialment les seves fortificacions; quan Narsès la va conquerir el 555 va restaurar les muralles destruïdes. El 570 fou ocupada pels longobards i establerta com a seu d'un ducat llombard.

Vegeu: Ducat d'Spoleto

Va ser unida al Regne napoleònic d'Itàlia (1805) i va constituir el departament del Trasimè (Trasimène) el 1809. Va tornar al Papa el 1814. El 1860 va passar al Regne de Sardenya que va esdevenir tot seguit Regne d'Itàlia.