Stromboli terra di Dio
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre una pel·lícula. Per a altres significats, vegeu «Stromboli». |
| Stromboli terra di Dio | |
| Dirigida per | Roberto Rossellini |
| Escrita per | Roberto Rossellini |
| Intèrprets | Ingrid Bergman Mario Vitale |
| Produïda per | Roberto Rossellini |
| Distribuïda per | |
| Música per | Renzo Rossellini |
| Data d'estrena | 1949 |
| Duració | 107 minuts |
| Llengua | Italià |
| Pressupost | |
| Pàgina IMDb (anglès) | |
Stromboli terra di Dio, més coneguda simplement com a Stromboli és una pel·lícula filmada el 1949 per l'italià Roberto Rossellini i protagonitzada per l'actriu Ingrid Bergman. És considerada un clàssic del neo-realisme italià.
[edita] Rossellini i Bergman
La pel·lícula fou el resultat d'una carta d'Ingrid Bergman a Roberto Rossellini en la que li escrigué que admirava el seu treball i volia fer una pel·lícula amb ell. Durant el rodatge de la pel·lícula, i tot i que els dos estaven casats, sorgí una relació sentimental entre els dos i acabaren tinguen un fill. Aquest fet fou un gran escàndol i comportà que Ingrid Bergman fos apartada durant anys de les produccions cinematogràfiques de Hollywood.
[edita] Argument
Bergman interpreta el paper de Karin, una refugiada lituana en un camp de concentració italià després de la Segona Guerra Mundial. Després d'intentar sense èxit que li concedissin els papers per emigrar a l'Argentina, troba la manera de sortir del camp casant-se amb un soldat italià, paper interpretat per Mario Vitale, que feia dies que li demanava de casar-s'hi i li promet que la portarà al seu poble en una illa preciosa, Stromboli.
Aviat descobrirà que aquest lloc preciós, és una petita illa, dura i estèril amb un volcà contínuament en erupció i on la poca gent que hi queda són molt tradicionals i conservadors, que veuen amb hostilitat l'estrangera nouvinguda. Karen és molt infeliç a l'illa. Després d'una erupció que obliga als habitants del poble a fugir en barca durant unes hores pel perill que suposen les pedres llençades pel volcà, i sabent que està embarassada, decideix fugir amb l'ajuda del guardià del far. Ha de travessar sola l'illa i arribar a una població que hi ha a l'altre costat, però rendida per l'esforç, acaba la pel·lícula invocant l'ajut de Déu.
La majoria dels habitants de l'illa van ser interpretats pels mateixos habitants, típic del neo-realisme.
La pel·lícula també conté segments documentals on es pot veure com era la pesca a l'illa o les evacuacions quan el volcà entrava en erupció.
