Superconductivitat d'alta temperatura
De Viquipèdia
La superconductivitat d'alta temperatura és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura de fusió del nitrogen). Fou descoberta per Chu el 1987 en un òxid de coure, bari i itri.
Tots els compostos que presenten aquest tipus de superconductivitat són òxids de coure, bari i itri, anomenats genèricament YBCO, són cristalls amb l'estructura tetragonal de la perovskita i presenten anisotropia en determinades propietats superconductores. Tots ells són superconductors de tipus II, en els quals el camp magnètic pot penetrar en el seu interior creant tubs de flux (vòrtexs) que formen regions metàl·liques normals dins l'estructura superconductora. La teoria BCS no pot explicar el fenomen i sembla que les capes d'àtoms de coure hi tenen un paper destacat.
