Temps verbal
De Viquipèdia
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris. D'altres llengües expressen el temps amb vocables propis o morfemes.
Taula de continguts |
[edita] El temps verbal en català
El temps s'expressa mitjançant la conjugació dels verbs (un tipus de flexió). Un morfema afegit al final de l'arrel indica de quin temps es tracta, just abans d'indicar la persona i el nombre. Aquests morfemes poden presentar irregularitats però no són freqüents. Si el temps és compost, el morfema s'afegeix a l'auxiliar (el verb haver) i el verb principal es conjuga en participi.
Els temps s'agrupen en tres modes bàsics: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
[edita] Temps d'indicatiu
- Present: indica accions que passen en el moment de l'enunciació o que s'actualitzen en anomenar-les (canto, menges...). S'usa també el present per a enunciar veritats científiques, fets històrics concrets i hàbits. El morfema zero és el propi d'aquest temps.
- Pretèrit imperfet: indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat o bé costums (volia, ballaven....). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugació) marquen aquest temps.
- Pretèrit perfet simple: indica accions ja finalitzades. Actualment té un ús culte i literari i s'empra sobretot la tercera persona (féu, digué....). És el temps que acumula més irregularitats.
- Pretèrit perfet perifràstic: té el mateix ús que el perfet simple però pertany a un registre més informal o estàndard. Es forma amb el verb auxiliar "anar" en present i l'infinitiu del verb que es tracti (vaig mirar, vam tenir...)
- Futur simple: es refereix a accions que encara han de succeir, el seu morfema és la r (cantaré, domiran...)
- Condicional simple: Indica accions que podrien realitzar-se en funció d'unes altres, antigament formava un mode propi. Es forma amb l'infinitiu, una "i" i la terminació (cantaria, dormiríem...)
- Pretèrit perfet compost o indefinit: Indica accions que han començat en el passat i que duren fins al present o que la seva ferminació està dins el període de l'enunciació. Es formen amb l'auxiliar en present (he dit, has badat...)
- Pretèrit plusquamperfet: Indica una acció anterior a una altra passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (havíeu encarregat, havia procurat...)
- Pretèrit anterior: Indica una acció ja acabada en el moment de començar una altra també acabada. El seu ús està en retrocès. Es forma amb l'auxiliar en perfet simple (hagué acabat...)
- Futur compost: es refereix a una acció futura que estarà finalitzada en el moment a què es refereix l'enunciació. Es forma amb l'auxiliar en futur simple (hauré aprovat...)
- Condicional compost: designa accions que podrien haver succeït en funció d'unes altres que no han passat. Es forma amb l'auxiliar en condicional (hauríem preparat, hauries vist...)
[edita] Temps de subjuntiu
- Present: Indica accions que són condició d'unes altres o fets causals (canti, vulgui...)
- Pretèrit imperfet: designa accions hipotètiques o imaginàries (cantés, dormissin...)
- Pretèrit perfet o indefinit: es refereix a accions hipotètiques passades que són causa o condició d'unes altres. Es formen amb l'auxiliar en present (hagi vist, hagin mentit...)
- Pretèrit plusquamperfet: indica accions hipotètiques en el passat. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (hagués sabut, haguéssiu previst...)
[edita] Imperatiu=
- Present; s'usa per donar ordres. Les arrels de la primera persona i la tercera són les de present de subjuntiu (agafa, mirin...)
