Teobald I de Navarra
De Viquipèdia
Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador ( Troyes, França 1201 - Pamplona 1253 ), comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill de Teobald III de Xampanya i Blanca de Navarra. Per línia paterna era nét de Enric I de Xampanya i Maria de França, i per línia materna de Sanç VI de Navarra i Sança de Castella.
Teobald és conegut com el Trobador per la seva fama de poeta, que ja va tenir en la seva època i que la història ha confirmat.
[edita] Ascens al comtat de Xampanya
Nascut el mateix any de la mort del seu pare, Teobald fou nomenat comte de Xampanya aquell mateix any. La seva mare però incià una regència que durà fins el 1222, any en que féu 21 anys. La regència fou dura, sobretot pels enfrontaments constants amb la família Brienne, que reclamaven el tron comtal per a ells al ser cosins de Teobald.
[edita] Ascens al tron navarrès
Mort Sanç VII els navarresos van oblidar la voluntat del rei, en la qual feia hereu seu a Jaume I el Conqueridor i van cridar a Teobald, que al mes de la mort del seu oncle es va presentar a Pamplona, on va jurar els Furs del regne, nodrint a la corona de Navarresa amb una reconeguda dinastia d'adinerats vassalls del rei de França establerts al nord del regne i instaurant l'anomenada Dinastia Xampanya.
[edita] Relacions amb els veïns
Va segellar pactes amb Castella, Aragó i Anglaterra, que el van permetre consolidar-se a la corona. Va governar ajudat per nobles de la Xampanya, que van rebre importants càrrecs. Va reduir la importància de les tinences com divisió territorial i va implantar quatre grans districtes encomanats a merins, als quals va atribuir funcions fiscals i d'ordre públic. Va establir les seves lleis per escrit i inicia la compilació de les tradicions jurídiques de la monarquia navarresa coneguda com "Fur General".
Per aconseguir el suport de Castella, va pactar el matrimoni de la seva filla Blanca amb Alfons, el futur Alfons X el Savi. En aquest pacte, Ferran III de Castella oferia a Teobald les terres de Guipúscoa mentre el navarrès visqués, però no les d'Àlaba, com també pretenia Teobald; així el regne de Navarra tindria sortida natural al mar Cantàbric. Aquest tractat, que no va arribar a complir-se, hagués significat la incorporació de Navarra a Castella. Sembla ser que a l'any següent va prometre a la seva filla Blanca amb el comte de Bretanya.
[edita] Croades
El 1238 va dirigir un exèrcit croat a Terra Santa. A pesar de ser derrotat, les disputes entre musulmans li van permetre signar la pau i obtenir per als cristians les ciutats de Jerusalem, Betlem i Ascaló. Va retornar de la croada a la fi de l'any 1240, passant gran part del seu regnat viatjant contínuament entre Navarra i Xampanya.
[edita] Relacions amb l'església
Va mantenir grans diferències amb el bisbe de Pamplona, Pedro Jiménez de Gazólaz, i es va negar a respondre davant els tribunals papals. Un concili provincial celebrat el 1250 va arribar a excomunicar-lo, però el Papa Innocenci IV li va concedir un privilegi especial pel qual sense el mandat de la Santa Seu ningú podia excomunicar al rei.
[edita] Núpcies i descendents
Vers el 1220 es casà amb Gertrudis de Dagsburg, filla del comte Albert de Dabsbourg.
El 1222 es casà, en segones núpcies, amb Agnès de Beaujeau, filla de Guichard de Beaujeau i Sibil·la d'Hainaut i cosina de Lluís IX de França. D'aquesta unió nasqué:
EL 1232 es casà novament amb Margarida de Borbó-Dampierre. D'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Elionor de Navarra (1233)
- l'infant Teobald II de Navarra (1238-1270), rei de Navarra i comte de Xampanya
- la infanta Beatriu de Navarra (1242-1295), casada el 1258 amb el duc Hug IV de Borgonya
- l'infant Pere de Navarra (?-1265), senyor de Muruzabal
- la infanta Margarida de Navarra (?-1306), casada el 1255 amb el duc Ferran III de Lorena
- l'infant Enric I de Navarra (1244-1274), rei de Navarra i comte de Xampanya
Tingué diversos fills il·legítims:
- Guillem de Navarra (?-v 1267), capellà
- Margarita de Navarra, casada amb Àlvar Pérez de Azagra, senyor d'Albarrasí
- Elida de Navarra, morta jove
- Berenguera de Navarra, priora de Sant Pere de Ribes
Va morir el 8 de juliol de 1253 a Pamplona al retorn d'un dels seus viatges a la regió de Xampanya, sent enterrat a la catedral d'aquesta ciutat.
| Precedit per: Teobald III |
Comte de Xampanya 1201–1253 |
Succeït per: Teobald II |
| Precedit per: Sanç VII el Fort |
Rei de Navarra 1234–1253 |
