Territori de Corint
De Viquipèdia
El Territori de Corint era el territori governat per la ciutat de Corint.
El territori de la ciutat era poc fèrtil i nomes era agrícolament aprofitable la planta entre la ciutat i Sició, territori que era compartit amb aquesta ciutat. Anava una mica al nord i una mica al sud del istme; antigament la frontera entre Corint i Megara era a Cròmmion però mes tard Corint però mes tard Corint es va estendre mes enllà fins a les roques Scironies i altres passos de les muntanyes Gerània o Geranea; al sud del istme posseïa una part del Peloponès que anava fins a la vessant nord de les muntanyes d'Argos i per la costa del golf Sarònic fins prop d'Epidaure. Amb Sició la frontera era el riu Nemea; també tenia frontera amb Cleones.
Al sud de Cenkrea el riu Oenium corria cap al golf Sarònic formant un promontori anomenat Quersonès i una punta anomenada Rheitos, i enmig una badia on els atenencs sota Nícies van desembarcar el 425 aC intentant prendre possessió de la muntanya Solúgeios que els espartans i corintis dominaven i des on volien organitzar la guerra contra Corint, però encara que van derrotar al exercit corinti allí estacionat però una part del exercit va quedar amagat i van arribar reforços i Nícies va haver de reembarcar; allí hi havia la ciutat de Solugeia o Solygeia i al darrera el port de Pireos o Peiraios (avui Frango-Limióna i abans Porto Franco), deshabitat, i el darrer abans d'Epidaure; a aquest port de Pireos alguns vaixells espartans que s'hi van refugiar foren bloquejats pels atenencs el 412 aC.
Al sud de Corint, a la part nord de les muntanyes d'Argos, hi havia la vila de Tenea i probablement la de Petra (d'eon era originar Cípsel ja que hi vivia el seu pare Etió).
Al nord del istme , a la part oriental hi havia unes planes dirigides al golf Sarònic i al oest una zona de muntanyes dirigides al golf de Corint. La punta nord-est es deia Olmies i la sud-oest Heraeion (avui Sant Nicolau o Melankávi); aquest districte va portar el nom de Perea (que vol dir "país mes enllà del istme"). La ciutat principal era Pireion (avui Perachóra) i la seguien Enoe i Heraion. A Perea va fer campanya Agesilau el 390 aC ocupant Pireion, Enoe i Heraion. Hi havia també prop d'Heraion unes aigües termals (Therma avui Lutráki) en el camí que portava cap a Lekeion. Prop d'Heraion hi havia un llac amb el mateix nom que avui es diu Vuliasméni.
Entre el istme i les roques Sirònies hi havia Cròmmion i després Sidos al sud, i al est el temple d'Apol·lo Latos que marcava el límit amb Megara probablement prop de la vila actual de Kinéta.
