The Football Association

De Viquipèdia

Nom

The Football Association

Logo

Fundació

1863

Afiliació a la FIFA

1905

Regió

UEFA

Afiliació a la Regió

1954

President

Príncep Guillem de Gal·les

Entrenador

Steve McClaren (2006)

Uniforme:





Local





Visitant

El futbol anglès és dirigit per The Football Association. És membre de la FIFA i la UEFA i té un seient fix a la International Football Association Board

[edita] Història

La Federació Anglesa de Futbol (The Football Association) va ser creada a la Freemasons' Tavern de Londres el 26 d'octubre de 1863. A més, en aquella reunió establí les regles bàsiques que avui en dia governen el futbol. Foren els membres fundadors Barnes, War Office Club, Crusaders, Forest de Leytonstone, No Names Club (de Kilburn), Crystal Palace, Blackheath, Kensington School, Percival House (de Blackheath), Surbiton i Blackheath Proprietary School; Charterhouse envià el seu capità, però refusà unir-s'hi.

Pel que fa a la selecció anglesa de futbol, aquesta jugà el seu primer partit a Glasgow, a l'estadi de Hampden Park el 1872 contra la selecció escocesa. El resultat final fou empat a 0. Durant prop de 40 anys, Anglaterra només jugà partits contra les altres seleccions britàniques, Escòcia, Gal·les i Irlanda. Els primers partits contra seleccions de l'Europa continental foren el 1908 dins d'una gira per l'Europa Central que l'enfrontà i derrotà a Àustria, Hongria i Bohèmia. La primera derrota en front un equip de fora de les illes Britàniques no arribà fins el 1929, a Madrid contra Espanya (4-3).

Tot i que la FA s'adherí a la FIFA el 1905, les relacions entre els dos organismes durant la primera meitat de segle XX foren tenses. Les nacions britàniques abandonaren el màxim organisme mundial l'any 1928. Això provocà que Anglaterra no prengués part a les tres primeres edicions de la Copa del Món de Futbol, tot i ser, possiblement el millor conjunt del moment. L'any 1946 s'hi uní de nou. La primera derrota a casa contra un equip no britànic fou contra la República d'Irlanda el 1949 a Liverpool per 0 a 2. Però la derrota més dura la patí l'any següent, durant la disputa de la Copa del Món de Futbol 1950 amb la derrota per 1 a 0 davant dels Estats Units. Tres anys més tard fou derrotada per primer cop a casa per una selecció que no era de les illes. Fou el 25 de novembre de 1953 a Wembley contra la potent Hongria de Sándor Kocsis i Ferenc Puskás. Hongria vencé per 3 a 6. En el partit de tornada, Hongria derrotà de nou a Budapest als anglesos per 7 a 1. El domini anglès del futbol mundial era definitivament esvaït.

La tragèdia de Munic de 1968, on l'avió del Manchester United patí un accident on moriren grans jugadors com Roger Byrne, David Pegg, Tommy Taylor o Duncan Edwards estroncà un gran conjunt que estava cridat a fer coses importants. No fou fins quasi deu anys després, quan de la mà de Bobby Charlton, un dels pocs supervivents del desastre, que Anglaterra aconseguí la seva major victòria internacional. Fou a la Copa del Món de 1966, disputada a casa seva, on acabà en primera posició. Des d'aleshores, tot i confeccionar bons equips, i assolir classificacions dignes en grans competicions, mai ha tornat a guanyar un gran títol mundial o europeu amb la selecció.