Tremiti
De Viquipèdia
Les illes Tremiti son tres illes de la mar Adriàtica, dins la provincia de Foggia, regió de Pulla, a uns 25 km del cap Gargano. Tenen una sup en total d'un 4 km2 i uns 400 habitants (500 fa un segle).
En temps del romans s'anomenaren illes Diomedes (llatí Diomedae insulae). El seu nom derivaria de que fou el lloc on els companys de Diomedes d'Argos es van convertir en ocells. Foren ocupades pels il·liris. En temps de Plini hi vivien descendents de mariners grecs. A Diomèdia va estar exiliada la filla d'August i dona d'Agripa, Júlia. El segle IX i fou desterrat Paule l'ardiaca, secretari del rei llombard Desideri.
Dionís esmenta només una illa i Estrabó diu que son dues però nomes una es habitada. Plini dona a la illa gran el nom de Diomèdia (Diomedia insula) i a l'altra Teútria (Teutria Insula). Ptolomeu diu que eren cinc illes però no dona els noms. El nombre real son tres illes i algunes roques: San Domenico (San Domino), San Nicola i Caprara; l'illa de Pianosa (20 km al nord-est) no esta inclosa en el grup tot i que probablement es l'illa esmentada per Plini com Teutria. La mes gran es San Domino que es l'antiga Diomèdia i fou coneguda també com Trimerus del que deriva el nom modern d'illes Tremiti (apareix el segle IX com Tremetis).
L'illa San Domino te moltes coves essent la mes destacada la de Bove Marino, que es del mateix nivell que la molt mes famosa de Capri.
L'illa de San Nicola te un castell construït per carles d'Anjou i una abadia que va tenir un gran desenvolupament el segle XI i va tenir propietats al continent. Es va declarar independent de Montecassino, abadia de la que depenia. Els benedictins foren substituïts el 1237 pels cistercencs (del monestir de Casanova a Parma) per ordre del cardenal Rainero de Viterbo executada pel bisbe de Tremoli. Els atacs de pirates van portar a la desaparició de l'ordre el 1334 i la destrucció de bona part del monestir que havia estat ocupat pels pirates dàlmates d'Almissa. Les illes van quedar deshabitades i algunes ordres religioses van rebutjar establir-s'hi fins que el 1412 el Papa va enviar una colonia de canònics lateranencs. El monestir fou restaurat i fortificat. El 1567 va resistir un atac otomà que va durar tres dies. La decadència dels monjos es va accentuar el segle XVII i el 1674 els pares lateranencs van demanar de vendre als celestins el monestir per pagar les deutes, però la proposta no fou acceptada. El 1782 el rei Ferran IV de Dues Sicílies va abolir l'abadia i en va confiscar els bens.
Deu anys despres (1792) es va establir una colònia penal que va romandre activa fins el 1926 i que va ser engrandida el 1843. El 1932 les illes van esdevenir municipi. El 1989 es va establir una reserva marina.
