Valàquia

De Viquipèdia

Valàquia (en romanès Ţara Românească, literalment "país romanès"; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XIX.

La capital canvià amb el temps, de Curtea de Argeş a Târgovişte i, finalment, a Bucarest.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Clima 3 Història 4 Llengua 5 Bibliografia complementària

[edita] Geografia

Valàquia se situa al nord del Danubi i al sud dels Carpats. El Danubi separa Valàquia de Bulgària. Altres rius d'aquesta àrea són el Jiu, l'Olt (l'antic Aluta dels llatins), l'Argeş i el Ialomiţa, afluents del Danubi. Els Carpats meridionals o muntanyes Bucegi cobreixen tot el nord de la regió amb els seus contraforts que separen Valàquia de Transsilvània. Valàquia està formada per la unió de dues subregions: Oltènia o Valàquia Menor, a l'oest, i Muntènia o Gran Valàquia, a l'est, separades pel riu Olt. Quan aquesta àrea tenia independència política, estava envoltada per l'Imperi Otomà al sud, Transsilvània al nord-oest i Moldàvia al nord-est. Les ciutats principals són, a Muntènia, Bucarest (la capital estatal), Brăila (important port del Danubi), Buzău, Piteşti, Ploieşti i Târgovişte; i, a Oltènia, Craiova, Drobeta-Turnu Severin, Râmnicu Vâlcea i Târgu Jiu.

[edita] Clima

La primavera i la tardor hi són molt curtes, per la qual cosa gairebé sembla haver-hi només dues estacions: l'hivern i l'estiu. L'hivern dura cinc mesos, de novembre a abril; l'estiu gairebé set, comença a mitjan abril i acaba a la fi d'octubre. Durant l'hivern, el terra es troba sempre cobert de neu i s'hi registren temperatures de -26 Cº, i a l'estiu de 35 Cº. El sòl de Valàquia és molt fèrtil i produeix un blat d'excel·lent qualitat. El bestiar és abundant, tant el boví com els xais, cabres, cavalls i altres.

[edita] Història

1241: Radu Negru. L'origen del ducat de Valàquia data d'aquest any; Radu Negru, duc de Făgăraş a l'Ardeal o Transsilvània, va arrabassar Valàquia als mongols i es va fer amo del país, a pesar dels interessos del regne d'Hongria. Per aquest motiu, els prínceps de Valàquia es van veure obligats a defensar la seva independència contra els reis hongaresos.

1265: Miquel I, ban de Craiova i vassall de Radu, va ser triat a la mort d'aquest. Reuní ambdues Valàquies.

1284: Dan I, fill de Radu, mor combatent el rei d'Hongria, Carles Robert d'Anjou, que va arrabassar a Hongria el banat de Severin.

1300: Alexandre I, germà de Dan, reconquistà el banat de Severin.

1382: Mircea I, germà de Dan II, atacà l'imperi valac-búlgar i ajuda als turcs a destruir-lo que van destruir l'imperi serbi a Kosovo i Mircea es veu obligat pel Tractat de Nicòpolis a reconèixer-se vassall de Baiazet soldà dels turcs però esclatà la guerra entre ells; la Valàquia fou envaïda pels turcs; Segimon, rei d'Hongria, acudí en socors de Mircea i desallotjà els turcs. En socors posteriorment cridaren Segimon i Mircea als prínceps d'Europa i hi acudiren el mariscal de Boucicault, el comte de Nevers i Joan sense Por però foren vençuts a la batalla de Nicòpolis en 1396. Durant la batalla, veient-se perdut Mircea es va passar a l'enemic i va prometre pagar tribut als turcs a canvi de conservar el seu ducat. Més tard va formar aliança amb Ladislau de Nàpols contra Segimon, va enderrocar-lo del tro d'Hongria i va batre els turcs en 1398 i es va emancipar de Turquia i Hongria.

1446.-Dan IV. Formà aliança amb Joan Corví d'Hongria contra els turcs però fou derrotat el 1448 i hagué de pagar tribut.

1456.-Vlad III, també conegut com a Vlad Draculea. El 1460 Vlad III es reconeix pel Tractat d'Andrinópolis tributari de Mehmet II (capitulacions) i es fixen els privilegis de la província. En 1462 envaeix la Bulgària i sotmet al suplici del pal a 25.000 presoners. Mehmet II desallotja a Vlad III.

1493.-Radu IV, fill de Vlad V, establert pels turcs; tots els seus successors obtenen la investidura dels sultans amb gran anarquia.

1522.-Radu VI. Aquest príncep forma aliança amb la Moldàvia, Polònia i la Hongria contra els turcs. Foren derrotats a la batalla de Mohács en 1526 i es repeteix l'anarquia.

1592.-Miquel IV, tracta de regenerar el país sotmès als turcs i pertorbada per l'anarquia i els vencé en 1595, però hagué de reconèixer-se vassall del príncep de Transsilvània, Segimon Bathory. La guerra continà Miquel IV vençut i la Valàquia conquistada; però per fi desallotjà els turcs i s'apoderà de la Trasnsilvània en 1599, es recolzà en els romanesos d'aquest país contra els magiars i els saxons; conquista la Moldàvia en 1600 i funda d'aquesta manera la unitat romanesa, o sigui, les tres parts de l'antiga Dàcia reunides sota un mateix ceptre. L'obra de Miquel va durar poc ja que una guerra desgraciada amb Polònia, les intrigues d'Àustria i dels turcs van transformar de nou Valaquia. Miquel fou vençut i assassinat en 1601 i els tres països romanesos es van separar. La mort de Miquel IV fou el senyal de la caiguda de Romania.

1601.-L'Imperi Turc priva als boiards del dret de nomenar ells mateixos el seu hospodar i concedeix aquest títol a Simeó Movila qui és destituït pels boiards i substituït per Radu XI.

1610.-La Valàquia i la Moldàvia perderen el dret d'escollir als seus prínceps i la Porta nomenà Radu XII i tant aquest com els seus successors no foren més que bajans sotmesos a la Porta fins a la intervenció russa.

1822.-Turquia va retornar a la Valaquia el dret de nomenar als seus prínceps i el primer hospodar triat fou Gregori Ghica i l'últim Gheorghe Bibesco I; durant el regnat d'aquests prínceps l'esperit nacional es desperta i de l'odi cap als turcs es va passar al menyspreu dels russos, veritables dominadors del principat.

1848.-El 23 de juny els valacs es van revoltar contra el príncep Bibesco, partidari de Rússia però van vèncer els insurrectes i va acceptar la constitució, que li va ser presentada.Però posteriorment es va nomenar un govern provisional però els russos van envair la Valaquia; la Porta va enviar un cos d'exèrcit i la revolució va quedar suprimida i es va abolir l'antiga constitució, el país va ser militarment ocupat i va esclatar una lluita entre les dues corts de Sant Petersburg i Constantinoble, volent la primera avasallar els principats i la segona mantenir la seva independència tan necessària a la seva seguretat. Finalment, l'acta d'1 de maig de 1849 va arreglar la qüestió. Es va decidir que l'estatut orgànic o reglamentat, obra de la Rússia i la iniquitat de la qual havia produït la revolució de 1848, es revisaria; que els hospodars serien nomenats per la Porta d'acord amb la Rússia, però que al cap de set anys, l'elecció d'aquells seria restituïda als pricipats i a les seves assemblees representatives.

1849.-Barbo-Stiberg fou nomenat hospodar en virtut del tractat anterior. Després Rússia, convertint una qüestió religiosa en política, va provocar una guerra contra Turquia.

[edita] Llengua

Els etnòlegs atribueixen als habitants de la Valàquia un origen romà-eslau i l'idioma dacoromanès (de l'antiga Dàcia). Els dacis i els getes parlaven un dialecte de l'eslau però els colons romans del segle II enviats per Trajà van introduir a Valàquia la seva llengua, que es va fusionar amb la dels indígenes, i ha arribat a ser una branca de les llengües neollatines o romàniques.

En l'idioma vulgar d'aquelles comarques dominà un llatí corromput amb multitud d'arrels eslaves al costat de les llatines i arrels gòtiques, gregues i turques, origen de l'actual romanès. Segons Johann Thunmann, en la seva Història dels pobles de l'Europa oriental, a través de l'estudi dels dialectes romanesos es pot calcular que la proporció de les arrels llatines és la meitat del vocabulari de la llengua. Pel que fa a l'altra meitat estaria formada per tres vuitenes parts d'arrels gregues, dues vuitenes parts d'arrels gòtiques, eslaves i turques i les tres últimes parts de les restes d'una llengua morta, relacionada amb l'albanès.

[edita] Bibliografia complementària

• Samuil Micu-Klein i Gheorghe Şincai: Elementa linguae daco-romanae sive valachicae, Viena, 1780.
• Johann Molnar: Deutsch-Walachische Sprachlehre, Viena, 1788.
• JohannThunmann: Untersuchungen über die Geschichte der östlichen europäischen Völker, Leipzig, 1774.

	Regions històriques de Romania
Dobrudja (Dobrudja Septentrional) • Moldàvia (Bessaràbia • Bucovina • Budjac • Herţa) • Transsilvània (Banat • Crişana • Maramureş) • Valàquia (Muntènia • Oltènia)