Vela llatina
De Viquipèdia
La vela llatina és una vela de ganivet, o triangular, les veles de ganivet son veles per anar contra el vent. La vela llatina se enverga a una perxa que rep el nom de antena. Aquesta antena pot estar formada per una dues o tres peces. La part més gruixuda, i que queda a baix i a proa, rep el nom de Car i la part més prima, i que queda a popa i alçada, rep el nom de Pena. Si la antena és de una embarcació gran o ja és un poc vella, pot dur una tercera peça, per a reforçar-la, anomenada Quimelca.
Car, Pena i Quimelca s'uneixen amb unes lligades de cap prim que s'anomenen Enginyes.
Els tres costats de la vela llatina reben el nom de Gràtil o Caient de proa, és el costat on va enferida la vela a la antena; Pujament el costat que queda abaix, direm dins la barca; i el tercer és la Baluma o Caient de popa, que és vertical i marca l'alçària de la vela. Els tres angles de la vela o punys reben el nom de on van lligats, així el puny de car és el de proa; el puny de pena és el que queda alt i el puny d'escota és on s'hi lliga dit cap.
Al gràtil hi eixisteix una filera d'ullets menuts que serveixen per envergar la vela a la antena amb l'ajut d'uns caps curts i prims anomenats Botafions.
L'antena on s'enverga la vela pot ser de llargària variable, depenent de les característiques de la embarcació. L'antena va agafada al pal per dues bandes, per l'Amant, que serveix per hissar-la, i per un estrop, la trossa, que serveix per fixar-la al pal. Al car de l'antena s'hi fixen dos caps els Davants, que serveixen per controlar l'inclinació de l'antena, i l'orsapop, que serveixen per treure el car de l'antena cap a fora o cap a popa de la barca. Si la llargària de l'antena és considerable, s'hi lliga un cap anomenat Osta i que serveix per reforçar la pena quan hi ha vent frescos.
