Vescomtat d'Évol
De Viquipèdia
El vescomtat d'Évol fou una jurisdicció feudal del Regne de Mallorca a la Cerdanya avui sota administració francesa. La capital era Évol, i més tard algunes temporades fou també La Bastida d'Oleta.
Els senyors d'Evol i altres llocs eren feudataris del comte de Foix pels castells del Donasà. El 1311 van permutar aquest territori per la baronia de Miglós. La resta dels seus dominis eren gairebé tots a Cerdanya-Conflent: Évol, Horts de Conflent, Santó, Estavar i Bajande (a més hi havia Font-rabiosa i Creu al Capcir) que el rei Jaume III de Mallorca va convertir en vescomtat el 1338. A les possessions inicials es van afegir Oleta (avui dia Évol és un poble del municipi d'Oleta), Bastida d'Oleta, Jújols i Fetges, tot al Conflent. El 1428 va passar a la família de Castres-Pinós, reclamats vescomtes d'Illa i Canet i més tard, a meitat del segle XVII, als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, i als Silva, comtes de Salinas. El rei Lluís XIV de França va confiscar el vescomtat però més tard, el 1730, el consell d’estat francès va ordenar retornar-lo al duc d'Híxar. Ell i els seus hereus el van conservar fins la revolució.
