Vescomtat de Berga
De Viquipèdia
El vescomtat de Berga fou una jurisdicció feudal del comtat de Cerdanya que es va crear quant el pagus de Berga (el Berguedà) va adquirir categoria de comtat al començament del segle X.
El segle X, des el 905, apareixen un parell de nom relacionats amb vescomtes de Berga. Bardina, esmentat des el 1003, fou pare de Dalmau I i aquest de Bernat I. El seu germà Hug (mort el 1098) va portar el títol de vescomte i va tenir un fill, Bernat (mort vers 1131) que fou el tronc dels Mataplana. Dos germans mes, Berenguer (mort vers 1127) i Guillem, foren senyors de Cervera i tronc dels Cervera; a Bernat I el va succeir el seu fill Dalmau II casat amb Agilava i mort vers el 1113. Després d’això, el 1130, s’esmenta com a vescomte a Guillem, fill d’un vescomte no identificat, potser Berenguer, i d’una Guisla (Berenguer estava casat amb una Guisla) que fou el pare de Guillem de Berguedà (Guillem II), famós trobador (1140-1195) i senyor de Montmajor, Madrona, Casserres, Espinalbet i Puig-reig del que no consta que fos vescomte tot i que devia ser l’hereu; Guillem fou pare també de Bernat Ramon (mort el 1196), Ferrer (mort passat el 1173), Ramon (mort abans del 1196) i Berenguer (mort vers 1199) senyor de Montmajor, Madrona, Casserres, Espinalbet i Puig-reig potser per herència de sa germà i per tant possible vescomte, que al morir va deixar un sol fill Ramon de Berguedà que el mateix 1199 va vendre els seus drets vescomtals al rei Pere I de Catalunya-Aragó.
- Brandui esmentat vers 905
- Onofred esmentat ers 941
- Bardina 1003-1017
- Dalmau I 1017-1067
- Bernat 1067-1090
- Dalmau II 1090-1113
- Incert (potser Berenguer) 1113-1030
- Guillem I vers 1030-1185
- Guillem II ? vers 1185-1195
- Berenguer ? 1195-1199
- Ramon de Berguedà 1199
