Via fèrria
De Viquipèdia
Una via fèrria és la part de l'estructura ferroviària per on es desplaça un vehicle.
Les vies de fusta ja s'utilitzaven, per desplaçar vagons en la mineria, molt abans de l'invenció del ferrocarril.
Les vies actuals habitualment estan formades per dos carrils però pot ser un de sol en el cas de trens especials monocarrils.
Les vies dobles estan formades per dues peces d'acer laminat amb una secció adient i paral·leles que sostenen i guien les rodes dels vehicles, habitualment en forma de tren.
La construcció d'una via ha d'evitar els revolts amb un radi menor d'uns 800 metres i sovint això implica fer una infraestructura viària (ponts, túnels, terraplens, etc.).
Sempre sobre el terreny aplanat es col·loca una capa de grava o balast que distribueix la càrrega i anivella la via.
Les barres d'acer o carrils d'una via acostumen a estar dividits en peces (per exemple de 12 metres de llargada) que es munten de forma que la base o patí descansi sobre les travesses tranversals de fusta, acer o formigó i hi quedi fixada.
Es deixa una separació entre les peces metàliques per compensar l'efecte de la dilatació. 1
La distància entre les cares interiors dels carrils és l' ample de via. A Espanya existeixen dos tipus d'amplada, l'Amplada Ibèrica que és de 1.668 mm i l'Amplada Internacional que és de 1.435 mm. Per tal de que els trens poguessin continuar el recorregut s'ha de canviar ample dels eixos i per realitzar aquesta operació hi han dos sistemes:
