Josep Piera
Na Galipedia, a wikipedia en galego.
Josep Piera (Beniopa, La Safor 1947) é un escritor valenciano, membro da Generació dels 70.
Comeza a súa obra con poemarios en castelán, inseridos nunha poesía que procura de camiños novos, como Ave Fénix (1971), Qasida (1972) e Natanael (1973). En 1974 publica os seus primeiros poemas en catalán na antoloxía Carn fresca que deu orixe á nova poesía valenciana.
En 1976 aparece o seu primeiro poemario catalán, Renou: la pluja ascla els estels. En 1978 publica a súa primeira novela Rondalla del retorn.
[editar] Obra
[editar] Poesía
Renou: la pluja ascla els estels, 1976
Presoners d'un parèntesi, 1978.
Crits baden la tarda melodiosa, 1979.
El somriure de l'herba, 1980.
Esborranys de la música, 1980.
Mel-o-drama. Barcelona, 1981.
Brutícia, 1981.
Poemes de l'orient d'Al-Andalus, 1983.
Maremar, 1985.
Dictats d'amors (poesia 1971-1991), 1991,
En blau, 1993.
En el nom de la mar, 1999.
Cants i Encants, 2004.
[editar] Narrativa
Rondalla del retorn, 1978.
El cingle verd, 1982.
Estiu grec, 1985.
Un bellíssim cadàver barroc, 1987.
Ací s'acaba tot, 1993.
Seduccions de Marràqueix, 1996.
El jardí llunyà, 2000.
Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, 2001.
El temps feliç, 2001.
Arran del precipici, 2003.
A Jerusalem, 2005.
