New Immissions/Updates:
boundless - educate - edutalab - empatico - es-ebooks - es16 - fr16 - fsfiles - hesperian - solidaria - wikipediaforschools
- wikipediaforschoolses - wikipediaforschoolsfr - wikipediaforschoolspt - worldmap -

See also: Liber Liber - Libro Parlato - Liber Musica  - Manuzio -  Liber Liber ISO Files - Alphabetical Order - Multivolume ZIP Complete Archive - PDF Files - OGG Music Files -

PROJECT GUTENBERG HTML: Volume I - Volume II - Volume III - Volume IV - Volume V - Volume VI - Volume VII - Volume VIII - Volume IX

Ascolta ""Volevo solo fare un audiolibro"" su Spreaker.
CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Calendario roman - Wikipedia, le encyclopedia libere

Calendario roman

De Wikipedia, le encyclopedia libere

Le tradition roman attribue a Romolo le division del anno in 10 menses; Martius, Maius, Quintilis e October de 31 dies e Aprilis, Iunius, Sextilis, September, November e December de 30 dies, per un total di 304 dies.

1. Martius 31 dies; dedicate a Marte patre de Romolo. Martius esseva le prime mense del anno.

2. Aprilis 30 dies; su nomine poterea derivar de aperir, perque in iste mense toto se aperi con le primavera. Un altere version coliga le nomine del mense a Venere.

3. Maius 31 dies; traheva su nomine dal facto de esser le mense dedicate a Maia, le matre de Mercurio, o perque Romolo divideva le populo in maiores e juniores, (ancianos e juvenes), perque le prime defendeva le stato con le consilio, le ultimes con le armas e in honor de iste duo categorias ille appellava iste mense Maius e le sequente Iunius.

4. Iunius 30 giorni; Un altere version coliga le nomine a Iuno (Junon).

5. Quintilis 31 dies; Quinte mense del anno.

6. Sextilis 30 dies; Sexte mense del anno.

7. September 30 dies; Septime mense del anno.

8. October 31 dies; Octave mense del anno.

9. November 30 dies; None mense del anno.

10. December 30 dies; Decime e ultime mense del anno.

[modificar] Le reforma de Numa Pompilio

Secundo le tradition roman, le calendario de Romolo esseva reformate per Numa Pompilio, le qual haberea mantenite le 4 menses de 31 dies, dum ille haberea levate al 6 menses de 30 dies un die a cata un, deveniente de 29 dies; con le 6 dies e plus altere 51, ille haberea formate altere 2 menses, Ianuarius de 29 e Febrarius de 28 dies, que esseva inserite inter December e Martius, deveniente respectivemente le decimo-prime e le decimo-secunde mense del anno.
Le calendario numan comprendeva un total de 355 dies assi distribuite:

no. nomine mense dies
1 Martius 31
2 Aprilis 29
3 Maius 31
4 Iunius 29
5 Quintilis 31
6 Sextilis 29
7 September 29
8 October 31
9 November 29
10 December 29
11 Ianuarius 29
12 Februarius 28


Ianuarius trahe le nomine ab Ianus (Jano), divinitate a qui le mense esseva dedicate.

Februarius trahe le nomine ab le verbo februare purificar e con le grande cerimonia de purification con le qual on claudeva le anno.

Le anno numan con su 12 menses, correspondeva quasi perfectemente al durata de 12 menses lunar, i.e. le complete cyclo lunar. On stabiliva in ultra que, a annos alternate, on intercalava, post le festas Terminalia, que cadeva le 23 februarius, un mense de 22 o de 23 dies appellate intercalaris o mercedonius. In le annos que habeva le intercalamento, le mense februarius esseva reducite a 23 o a 24 dies; le 5 o 4 dies levate a a februarius esseva addite al 22 o 23 dies del mense intercalaris o mercedonius, que esseva sempre de 27 dies.

Le base del calendario numan esseva ergo quadriennal, componite per duo annos commun alternate a duo annos intercalar, un con le mense mercedonius de 22 dies, le altere con le mense mercedonius de 23 dies.
Le scopo del intercalamento esseva pro facer concordar le anno civil con le saisones, sed le intercalamento cyclic assignate al collegio del pontefices non adveniva regularmente, sed secundo le arbitrio del collegio sacerdotal, que se serviva subinde de su autoritate pro augmentar o diminuer le anno, como medio de lucta politic.

[modificar] Como on contava le annos in le calendario Roman

Le annos in le Calendario Roman se contava ab le fundation de Roma in 753 a.C., in celle anno initiava le anno 1 a.U.C. "ab Urbe Condita" (ab le fundation de Roma).

[modificar] Le mense in le Calendario Roman

Le romanos non contava le dies del mense como face nos, ma illes se basava sur tres datas fixe de cata mense, le Kalendae, le Nonae e le Idus. Le Kalendae, cadeva in le prime die de cata mense, ergo, pro indicar le prime del mense on usava le expression Kalendis Ianuariis (le calendas de januario = 1° januario). Le termino Kalendae deriva ex calare = "appellare al reunion", perque quando appareva le luna nove, le pontefice minor convocava le populo in le curia calabre, apud le templo de Junon Moneta, e annunciava le initio del mense, e in ultra ille fixava le dies del altere fases del luna, i.e. le Nonae, le prime quarto e le Idus, o luna plen.

Le Nonae esseva assi appellate perque, computante secundo le uso roman, que includeva le die de initio e le die de fin, cadeva novem dies ante del Idus, ergo in Martius, Maius, Quintilis, October al septime die del mense, in le altere menses al quinte die.

Le Idus, parola de origine etrusc, cadeva in Martius, Maius, Quintilis, e October al decimo-quinte die, dum in le altere menses al decimo-tertie, ergo novem dies post le Nonae, secundo le systema de computar roman. Le Romanos designava tote le dies del mense prendente como base le Kalendae, le Nonae e le Idus:

a) Le die precedente a iste tres datas fixe esseva indicate con le adverbio pridie (die precedente) sequite de Kalendas, Nonas o Idus; per exemplo:

- 31 December = pridie Kalendas Ianuarias (die precedente al Calendas de januario).

- 6 Martius = pridie Nonas Martias (die precedente al Nonas de Martio).

b) Pro indicar tote le altere dies del mense on computava quante dies mancava pro arrivar al proxime Calendas, Nonas e Idus, comprendente in le calcolo le die de initio e le die de fin. Per exemplo:

- 3 Martius (le quinte die ante le Nonas, que cadeva le 7 martio 3,4,5,6 = 5 dies) esseva indicate: ante diem quintum Nonas Martias.

- 10 December (le quarto die ante le Idus que cadeva le 13 decembre: 10,11,12,13 = 4 dies) esseva indicate: ante diem quartum Idus Decembres.

- 25 Ianuarius (le octave die ante le Calendas de februario: 25, 26,27,28,29,30,31 januario, 1 februario = 8 dies) esseva indicate: ante diem octavum Kalendas Februarias.

Calendario Perpetue Roman
Ianuarius, Sextilis, December Martius, Maius, Quintilis, October Aprilis, Iunius, September, November Februarius
 1 Kalendis
 2 a.d.IV Nonas
 3 a.d.III Nonas
 4 pridie Nonas
 5 Nonis
 6 a.d.VIII Idus
 7 a.d.VII Idus
 8 a.d.VI Idus
 9 a.d.V Idus
10 a.d.IV Idus
11 a.d.III Idus
12 prodie Idus
13 Ibidus
14 a.d.XIX Kalendas...
15 a.d.XVIII Kalendas...
16 a.d.XVII Kalendas...
17 a.d.XVI Kalendas...
18 a.d.XV Kalendas...
19 a.d.XIV Kalendas...
20 a.d.XIII Kalendas...
21 a.d.XII Kalendas...
22 a.d.XI Kalendas...
23 a.d.X Kalendas...
24 a.d.IX Kalendas...
25 a.d.VIII Kalendas...
26 a.d.VII Kalendas...
27 a.d.VI Kalendas...
28 a.d.V Kalendas...
29 a.d.IV Kalendas...
30 a.d.III Kalendas...
31 pridie Kalendas...
 1 Kalendis
 2 a.d.VI Nonas
 3 a.d.III Nonas
 4 a.d.IV Nonas
 5 a.d.III Nonas
 6 pridie Nonas
 7 Nonis
 8 a.d.VIII Idus
 9 a.d.VII Idus
10 a.d.VI Idus
11 a.d.V Idus
12 a.d.IV Idus
13 a.d.III Idus
14 pridie Idus
15 Ibidus
16 a.d.XVII Kalendas...
17 a.d.XVI Kalendas...
18 a.d.XV Kalendas...
19 a.d.XIV Kalendas...
20 a.d.XIII Kalendas...
21 a.d.XII Kalendas...
22 a.d.XI Kalendas...
23 a.d.X Kalendas...
24 a.d.IX Kalendas...
25 a.d.VIII Kalendas...
26 a.d.VII Kalendas...
27 a.d.VI Kalendas...
28 a.d.V Kalendas...
29 a.d.IV Kalendas...
30 a.d.III Kalendas...
31 pridie Kalendas...
 1 Kalendis
 2 a.d.VI Nonas
 3 a.d.III "
 4 predie "
 5 Nonis
 6 a.d.VIII Idus
 7 a.d.VII "
 8 a.d.VI "
 9 a.d.V "
10 a.d.IV "
11 a.d.III "
12 pridie "
13 Ibidus
14 a.d.XVIII Kalendas...
15 a.d.XVII "
16 a.d.XVI "
17 a.d.XV "
18 a.d.XIV "
19 a.d.XIII "
20 a.d.XII "
21 a.d.XI "
22 a.d.X "
23 a.d.IX "
24 a.d.VIII "
25 a.d.VII "
26 a.d.VI "
27 a.d.V "
28 a.d.IV "
29 a.d.III "
30 pridie "
-
 1 Kalendis
 2 a.d.VI Nonas
 3 a.d.III "
 4 predie "
 5 Nonis
 6 a.d.VIII Idus
 7 a.d.VII "
 8 a.d.VI "
 9 a.d.V "
10 a.d.IV "
11 a.d.III "
12 pridie "
13 Ibidus
14 a.d.XVI Kalendas...
15 a.d.XV "
16 a.d.XIV "
17 a.d.XIII "
18 a.d.XII "
19 a.d.XI "
20 a.d.X "
21 a.d.IX "
22 a.d.VIII "
23 a.d.VII "
24 a.d.VI "
25 a.d.V "
26 a.d.IV "
27 a.d.III "
28 pridie "
-
-
-

a.d. = ante diem

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu