Web Analytics


https://www.amazon.it/dp/B0CT9YL557

We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Milanes - Wikipedia

Milanes

Da Wikipedia.

Icono de copyedit

Nota: La pàgina la gh'a büsögn də mejurameent də cuntegnüü o də stiil:

decid la categoria: Milanes vs Milanees: vardii la pagina de descussion


Lumbaart ucidentaal Quest articol chì l'è scritt in milanes, ortografia classega.


Milanees, Milanes, Milaneis (Milanes)
Parnunzia nativa: Milanées
Oltri denuminazziun: Meneghin
Parlaa a: Itàlia
Resgjun: Europa
Parlaant: 2.000.000
Ranking:
Classificazziun genética: Indo European

  Romance
    Western
      Gallo-Romance
        Lombard

status ufizziaal
Lengua ufizziala da: Itàlia
Regulaa par: --

iso1=--

còdas da la lengua
ISO 639-1 {{{iso1}}}
ISO 639-2 roa
SIL lmo
videe anca: lengua


El Milanes (milanes, milanées, meneghin, meneghín) l'è ona varietaa de la lengoa Lombarda parlada in de la citaa de Milan e in part de la soa provincia.

In di contest italiano-parlant, el Milanes (comè la pupart d'altri varietaa linguistegh parlaa in di confin del Statt italian) a l'è ciamaa de spess, de manera generica, on dialett. Chest l'è de spess capii comè on dialett de l'Italian, vargott ch'a l'è mia el cas, de fatt. El Milanes e l'Italian hinn lenguv different e hinn no mutualment intelligibil. El Milanes l'è ona particolara (e de prestis) varietaa del Lombard parlaa a ponent de l'Adda, intelligibil ai parlant d'altri varietaa Lombard, con pussee fatiga da part de chi viv a levant. La spiegazion del fatt l'è che duma a partir de Napoleon la region l'è staa unida.

Comè tucc i alter dialett de la lengoa Lombarda, el Milanes l'è ona lengoa romanica del grupp occidental, relata al Frances, Rumantsch, Occitan, Catalan, e, in mesura minor, a l'Italian e al Castejan.

Al dí d'incœu, el Milanes el gh'à nò de status offizial in Milan o in vargun alter sitt.

On bell poo de dizionari, varguna gramatica, literadura estesa e ona traduzion di Vanger hinn disponibil.

Cuntegnüü

[Mudifica] Ortografia

In part a causa del status no offizial del Milanes, pussee convenzion ortografegh hinn staa svilupaa.

La pussee vegia anmò in us, e probabilment la pussee largament utilisada, l'è la convenzion adotada dal scritor Milanes Carl Porta. L'è tipich de chest sistema el trigraf oeu o œu, significant /ö/, comè in Frances. El graf o ammet domà i letur /ò/ o /u/, comè en Occitan. El son /ó/ l'esist nò in del Milanés d'incœu: chesta trasformassion fonetica la par avegh avuu lœugh a l'inissi del secol XIX (vardii: G.Sanga: )

De tuta manera, chesta ortografia, purtropp, a l'è bona domà per el Milanés e i dialett vesin: per esempi, saria etimologicament sbaiaa scriv libro pel Ticines /'libru/, perchè la -u finala a l'è propi chela de la font Latina vulgara, e la vegn nò d'ona trasformassion de 'o' comè in del suffis Milanes -ssion. (Sanga, cit.) De manera analoga, el trigraf oeu/œu ammet nò d'utilisassion in posission atonica. Per esempi, en Milanes : mi trœuvi , però trovà (/tru'a/), quand en Bergamasch me tröe e tröà (/trö'a/).

Di convension fonetich, utilisant ü e ö inveci de u e oeu han tolt post, principalment per evità confusion de letura per i parlant alfabetisaa in Italian.

[Mudifica] Ona comparassion con l'Italian

G'hinn inscí tanti differenz tra'l Milanes e l'Italian standard che i duu pòden vess incomparabil. De tuta manera, la comparazion l'è fada naturala per el fatt che i parlant Milanes hinn anca parlant Italian.

  • El Milanes el gh'à pussée de vocal che l'Italian: ö e ü hinn present. Asca, la gh'è l'opposizion de quantitaa vocalica: parlà (infinitiv) l'è different de parlaa (participi). De manera analoga, pass e paas hinn different. Questa carateristica l'è stressada a fond in de l'ortografia unificada.
  • On bell poo de parol finissen in consonant in Milanes: al contrari in Italian asquas tucc i parol finissen in vocal.
  • I pronomm soggett Milanes deriven generalment in del dativ o in del accusativ Latin, quand in Italian dal nominativ. (E.g. "mi" - che l'è accusativ o dativ in Italian - in Milanes pœu vess anca nominativ).
  • Generalment la pronominalisazion del soggett l'è obligatoria, però questa carateristica la va descomparent sotta la pression sintattica de l'Italian. La resist però a la 2a e 3a persona singular:
    • te set (fr. tu es, it. sei )
    • ti te set (fr. toi tu es, it. tu sei)
  • La negazion l'è post-verbala:
    • te set minga/nò (fr. tu n'est pas, eng. you are not, it. non sei)

[Mudifica] Test d'esempi

De la Bibia, Luca 2, 1-7 (Version ingles: http://www.gnpcb.org/esv/search/?q=luke+2)

A podii scoltà chest test registraa per on parlant nativ Italian de Milan

Ortografia originala (asquas l'istess che la classica)

2:1 In chi dì là, on decrett de Céser Augùst l'ordinava che se fasess on censiment de tutta la terra. 2 Sto primm censiment l'è staa faa quand Quirini l'era governador de la Siria. 3 Tucc andaven a fass registrà, ciaschedun in la soa città. 4 Anca Giusepp, che l'era de la cà e de la famiglia de David, da la città de Nazareth e da la Galilea l'è andaa sù in Giudea a la città de David, ciamada Betlemm, 5 per fass registrà insèma a Maria, soa sposa, che l'era incinta. 6 Ben, pròppi intanta che se trovaven in quell sit, s'hinn compii per lee i dì de partorì. 7 L'ha mettuu al mond el sò primm, l'ha faa sù in di fass e l'ha miss giò in d'ona gruppia perchè gh'era minga de post per lor in la locanda. (Circolo Filologico Milanese, I Quatter Vangeli de Mattee, March, Luca e Gioann in dialett milanes, Milan 1995)

Ortografia unificada


2:1 In chi dí lá, un decrètt de Céser August l urdinava che se fasèss un censiméent de tüta la tèra. 2 Stu primm censiméent l è staa faa quaant Quirini l éra guvernaduur de la Siria. 3 Tücc andaven a fass registrá, ciaschedün in la súa citá. 4 Anca Giüsèpp, che l éra de la cá e de la famíglia de Davit, da la citá de Názareth e da la Galiléa l è andaa sü in Giüdéa a la citá de Davit, ciamada Betlèmm, 5 per fass registrá insèma a María, súa spusa, che l'éra incinta. 6 Bén, pròpi intanta che se truvaven in quèll siit, s'inn cumpii per lée i dí de parturí. 7 L'a mettüü al muunt el sò primm, l a faa sü in di fass e l a miss giò in d'una grüppia perchè gh'éra minga de pòst per luur in la lucanda.

[Mudifica] Esempi de comparassion ortografia classica vs. etimològica

Se pœu anca comparà l'ortografia classica e l'ortografia Hull in chest test del Tomas Grossi (La fuggitiva):

[Mudifica] Originala (classica):

S'era settada in terra, col coo in man, e i gombet sui genoeucc: me ziffolava el vent in di cavij: demaneman che vegneva on quaj bôff, el me portava come ona vôs che vegna de lontan: la me pareva la soa vôs, alzava i oeucc, guardava intorna: ma l'è nott, l'è senza luna, e no se ved nagott. Ciami. Pedrin! Pedrin!. Nissun respond.

[Mudifica] Etimològica a la (Hull)

  • S'era setada en tèrra, col cau en maun, e egl gombed sugl genuogl: me zifolava el vent ent egl cavegl: demanamaun che vegneiva un quagl bof, el me portava come una voux che vegna de lontaun: ella me pareiva la soa voux, alzava egl uogl, guardava entorna: ma el es nuoit, el es senza luna, e no se ved negot. Clame. Pedrin! Pedrin!. Neissun respond.

[Mudifica] Etimòlogica specialisada al Lombart

[Mudifica] Etimològica A

[Mudifica] Etimològica B

[Mudifica] Vardii anca


[Mudifica] Pussee important scritur in lengua milanesa

  • Fabio Varese (Vares 1570-Milan 1630)
  • Carl Maria Maggi (Milan 1630-1699)
  • Carl'Antonio Tanzi (Milan 1710-1762)
  • Domenico Balestrieri (Milan 1710-1780)
  • Giusepp Parini (Buisis, Brianza 1729-Milan 1799)
  • Carl Porta (Milan 1775-1821)
  • Tomas Grossi (Belan, Lech 1790-Milan1853)
  • Emilio De Marchi (Milano 1851-1901)
  • Carlo Bertolazzi (Rivolta d'Ada, Crema 1870-Milan 1916)
  • Delio Tessa (Milan 1886-1939)
  • Franco Loi (Genua 1930, el viv a Milan)
  • Francesco Cherubini

[Mudifica] Ligamm




[Mudifica] O ciccin de stòria de la lengua Milanesa

La pianura padana a nòrd del Pô l’era abitada, avant el rivà di roman, de popolazion descendent de la cultura de Golasecca, de sangh celetegh e del paes che la se desgarbia al scominci del X° secol a.C. : i Insubri. Dai scovert e studi recent, hinn vegnuu foeura tant iscrizion in d’on alfabetta ciamaa « leponzio » sortì anca ‘me de Lugan, alfabetta che i tribù Insubri e Leponzie druvaven per scriv in di lur lengov. Purtròpp di quist lenguagg gh’emm puu nagòtt, ad eccezion di ona quaj radis che l’è anmò viva in del nòster Milanes. Quist radis chi, segond quell che disen i glottologi, confermen l’appartenenza ai antigh lenguagg pre-roman.

El Milanès l’è de consideraa « lengua » o « parlada » e minga «dialett » perchè la partegn minga a la radis del dialett toscan che l’haa dà i natai a l’italian : l’è ona lengua celtega, de la fameja di lengov galliche che partegnen al territòri de la Gallia Cisalpina, nòmm antigh che i stòregh daven a tucc el Nord Italia.

« ……Certament peralter ghe toeumm, s’el conferma che i sò gent hinn di pussee antigh tribù. Quista gent chi l’è quella di dialett gallo-italici, constituii ' in del gran territòri dominaa per un period lungh di popolazion celtegh, e pròppri galliche.... »

Pio Rajna « Il Dialetto Milanese » (Estratto dal volume "Milano" edito da G.Ottino, 1881)


« Per quell che var l’ereditaa celtega, "el ròll svòlt de l’Italia l’è staa minga tegnì e apprezzaa. De ona part i difensor de l’eredità classega, che veden in de la presenza celtega in Italia ona invasion di barber ignorant e, a la fenitiva, boneura spinta indree de Ròma. De ona part i « celtòfili » che consideren quista presenza per cas e marginal, de fatt de pòca importanza perchè i Celt ne compariven domà ‘me component de on insema culturalment e etnicament tant sfalzà e mes’ciaa ». « divers ricerch archeòlogich e lenguistegh "hann miss giò a noeuv la question e disegnà on quader che rivela el loeugh tant important occupaa del popolament di origin celtegh in de l’Italia settentrionala, e el roeul fondamental che gh’aveven i ripòrt vigoros intra i Celt d’Italia – a contatt cont i Etrusch e i Gres – e i lor cusin transpalpin ... » «Ai avanz archeològich se giunten i scovert di test vari – purtròpp brev e e minga vari, scrivuu di Celt antigh in di lor lengov ciappand divers alfabetta di origin mediterranea. Quist test chì, asca scortà marscia per el studi di lengov celtegh antigh, constituissen ona proeuva che se pò nò confutà de l’estension di popolazion celtegh. El mond di Celi antigh, che i autor gres e latin n’hann descrivuu sora on ciar inscì sfavorevol, de contra la se rivela pussee ricch e pussee men incompless de quell che la voeur la tradizion, che l’attribuii ‘me meret principal, e domà l’unegh, quell d’avee ciappaa i benefizzi imponuu de Ròma ». « el var semper pussee ciar che el descapit de l’indipendenza l’è staa on sconvolgiment minga de subet e radical de la situazion ch’el gh’era fin de prima : el sistema socio-econòmegh preroman seguttava de fatt a sfunzionà senza subì modificazion important, e i Roman medem completen e desveluppen tant element che gh’eren gianmò - santuari, insediament, reti viari, verzee, etc. ». « I aggettiv « gallo-roman » (defini a la Gallia Cisalpina e Transalpina), "celto-roman" (per i sitt del Danubi), o "roman-britannich" esprimm la dobbia derivazion di quist facies provinciai e el roeul ch’ha mostraa la formazion celtegh ». (In Venceslas Kruta e Valerio M. Manfredi « I Celti in Italia » , Mondadori, Milano 1999, 2000, pagg. 12-14).


Per quei che disen che el Milanès l’è nomà on dialett latin, el se fa mostra che Milàn l’haa veduu di popolazion divers in tant de quell temp che nass de la soa fondazion (VII° sec. a.C.) finna ai dii d’incoeu e che n’hann formaa inevitabilment la lengua. I popolazion insubri del loeugh even cognossuu la lengua latina domà cont el rivà di roman (III° sec. a.C.) e minga primma. Sicchè dònca l’è on poo complicaa pensaa de podè classificà l’origen del Milanès e di alter lenguagg lombard ‘me lengov neo-latin. Emm di vocabol de origin latina, gòtica, longobarda, francesa, spagnoeula, austriaca, ma devom minga commett l’error de cred che la parlada la se sia formada domà grazie ai insediament di alter popolazion, ‘me quella romana presempi, perchè el Milanès el gh’aveva gianmò de temp ona soa ossadura sintattica, e somilianza cont alter lengov nòrd europee l’è de bon perchè gh’hann la medem origin celtega.

Si on quajvun di vocabol hinn istess di quei frances e todesch, el devom perchè hinn staa casciaa denter in de la lengua pròppri ‘me incoeu, hinn denter di vocabol ingles in de la lengua italiana. El Milanès el gh’haa avuu el recognossiment come « lengua minoritaria » de l’Union Europea e come lengua gallica de bon. L’è ona lengua perchè la gh’haa on òssadura grammaticala, un ricchissim vocabolari, pussee polpos de quell italian, e ona letteradura che la gh’haa nient de fà invidia a quella italiana : gh’emm de fà memòria domà di 6 volumm del vocabolari Milanès del Cheruini, e i testi in lengua Milanesa, letterari, storegh, poetegh e de teater, del Bonvesin de la Riva, del XIII° sec. d.C., Carlo Maria Maggi, Delio Tessa, al Carlin Porta finna ai dii d’incoeu. Ne parlen ampiament in di lor scritt, el professor Claudio Beretta e l’ingegner Cesare Comoletti, per la lengua e letteradura Milanesa; Giorgio Caprotti, per la cultura e el folklor, e el professor Gianluigi Crola, pratich de la cultura Meneghina.

Fasem on presempi domà cont ona manciada di pussee antigh vocabol celtegh (voltom in italian la comprension) :

  • Cavagna = cesta, gerla, del celtegh « kavagna »
  • Ciapà = prendere del celtegh « hapà » = prendere
  • Rusca = buccia del celtegh « rusc » = buccia
  • Forest = uno di fuori del celtegh « fforest » = selvatico.
  • Aggresgià = affrettare del celtegh «agresh» = passo veloce.
  • Arent = vicino del celtegh « arenta » = vicino, prossimo
  • Aves = polla sorgiva d’acqua del celtegh « aves » = polla sorgiva
  • Brenta = recipiente in legno a forma di cono, del celtegh « brenta » = antica misura

Ma poedom ‘na innanz inscì e fà esempi di ona sequenza di termen che incoeu hinn desmiss o desmentegà, ma che finna ai scominci di ann ’20 seren part de la parlada Milanesa corrent.

[Mudifica] Bibliografia

Bonvesin da la Riva, « De magnalibus urbis Mediolani/ I grandoeur de Milan », edizione latino-milanese, a cura di Cesare Comoletti, La Martinella di Milano-Libreria Milanese.

Beretta Claudio, « Grammatica del milanese », Libreria milanese, Milano, 1998.

Cesare Comoletti, « I mestee de Milan »

Beretta, Claudio, Luzzi Giovanni: « Letteratura milanese » (d. origini a C. Porta), Milano, 1982

Beretta Claudio, « Letteratura dialettale milanese », Hoelpi, Milano, 2004.

Giorgio Caprotti « Milan in saccoccia » Italiano – Milanese, Libreria Meravigli – Milano 1994.

[Mudifica] Dizionari

  • Cherubini Francesco « Vocabolario milanese-italiano » (6 volumi), Libreria Meravigli – Milano, 1997.
  • Ambrogio Maria Antonini « Vocabolario Italiano Milanese », Libreria Milanese – Milano 1996.
  • Cletto Arrighi « Dizionario Milanese – Italiano », Ulrico Hoepli – Milano 2005

[Mudifica] Ligamm de foeura

El Dragh Bloeu - Division per la Lengua

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Sub-domains

CDRoms - Magnatune - Librivox - Liber Liber - Encyclopaedia Britannica - Project Gutenberg - Wikipedia 2008 - Wikipedia 2007 - Wikipedia 2006 -

Other Domains

https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformtivo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com