Alfaro

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Era fòrça nòbla e leiala ciutat d'Alfaro, damb 9 550 abitantes (INE 2006), se trape ena comunautat autonòma de La Rioja (Espanha). Se place ar èst dera província, ena Rioja Baisha, en tot èster entèsta dera comarca e eth municipi mès vast dera Rioja. Limite damb era Comunautat Forala de Navarra. Er arriu Ebre transcorre peth nòrd deth municipi e en aguest desboque eth Alhama dempús d'entornejar per oèst era ciutat d'Alfaro.

Era etimologia deth nom d'Alfaro semble vier dera expression araba Al-Faruh que vò díder eth far o era talaia. Era situacion geografica d'aguest lòc da pè a pensar en corrècte der anterior etimologia donques qu'era sua situacion ei privilegiada en çò que tanh ara observacion de tota era zòna dera ribèra dera Ebre. En escut d'armes dera ciutat apareish ua clau que hè referéncia ara sua estrategica situacion e era legenda Alfaro, Clavis castellae (Alfaro, clau de Castelha) ac confirme.

Es prumèrs testimoniatges dera aucupacion umana d'aguestes tèrres la dan es trobalhes arqueologiques dera Prumèra Edat de Hèr que corresponen ar assentament de Ilurcis, assentament vascon deth sègle V aC Eth generau roman Tiberio Sempronio Graco conquistèc Ilurcis en 179 aC e dèc eth sòn nom ath madeish. Era naua ciutat se cridarie Graccurris e se convertirie en ua plaça fòrta que passarie a èster municipi en temps der emperaire Tiberio. Es arabi prenen eth municipi e li càmbien de nom e modificarien era sua ubicacion, passarà a èster Alfaro sense que se sàpie eth significat deth nom mès semble estacat en "castèth" o "fortalesa" Eth rei cristian Alfonso I d'Aragon eth Batallador pren era ciutat en tot rebastir es murs. Ei aguest rei qui hè eth tan important prumèr despartiment d'aigües, qu'encara aué ei rebrembat. En 1253 Alfonso X eth Savi li autrege carta de vila, en tot aumentar-se es privilègis d'aguesta en 1287 per Sancho IV Bravo, en 1331 per Fernando IV e en sègle XV per Juan II de Castelha. Eth litigi sus es aigües der arriu Alhama contínua e se sage resòlver en 1437 mejançant eth matrimòni d'Enrique IV de Castelha e Blanca II de Navarra. Felipe IV d'Espanha autrege eth títol de ciutat a Alfaro en 1629. Enquia 1833, quan se cree era província de Logronh, pertanh ena província de Soria.

Eth nuclèu urban mesure 2,4 km (des der estadi de fotbòl dera Molineta ara Estacion de Renfe en linha dreita). Alfaro se poderie dividir en diuèrses zònes residencialas: eth Casc Antic, es Cuevas, Aureilham, Eixample (Ensanche), era Molineta, era Florida e era Estacion; e industrialas: Tambarria, Pilar, Saragossa Nòrd, Saragossa Sud, era Llanada, Cementèri e Era Senda. Eth tèrme municipau d'Alfaro limite ath nòrd-oèst damb Rincón de Soto, Aldeanueva d'Ebre e Autol; ath sud-oèst damb Grávalos e Cervera der Arriu Alhama. Toti aguesti Ena Rioja; en Navarra: ath nòrd damb Milagro e Cadreita; ar èst damb Castejón, ath sud damb Corella, Cintruénigo e Fitero.

Era montanha Yerga damb 1101 mètres de nautada ei era major elevacion deth municipi. [editar] era montanha Tambarria tanben coneishuda coma "La Plana" 'Eth Planhèth", se place ar èst dera poblacion. A ua nautada de 374 m. En eth'e trapen es rèstes der antic Castèth, eth guardader deth Planhèth e es depausi d'aigua.

Eth clima ei continentau, damb estacions intermediàries doces, ostius calorosos e iuèrns heireds, a ua mieja annau d'uns 14 ºC mès damb granes variacions enter estacions d'enquia mès de 30 grads, en tot poder arribar enes mesi d'iuèrn a baish zèro e en ostiu ath delà de 35 ºC.

Era Comarca d'Alfaro està compausada pes següents municipis: Aldeanueva d'Ebre, Alfaro e Rincón de Soto.

Economia: Per empreses en Alfaro era majoria estan dedicades ath sector servicis (un 52,7%), seguides pes deth sector industriau (un 26,2%), sector deth bastiment (11,2%), agricultura (9,9%). Per persones aucupades en cada sector: industriau (40,6%), servicis (34,5%), agricultura (12,8%) e bastiment (12,2%). (Donades obtengudes de Caixa Espanha, 2005).

Somari

1 Lòcs d'interès
2 Bastisses e monuments
3 Monuments Religiosi
4 Monuments Civils
5 Monuments Arqueologics
- 5.1 Embassonatges
- 5.2 Ligam extèrn

[Modificar] Lòcs d'interès

[Modificar] Bastisses e monuments

[Modificar] Monuments Religiosi

Collegiata de Sant Miquel Arcàngel: Siguec declarada Monument Nacionau eth 23 d'abriu de 1976. Ei eth temple mès gran de tota Era Rioja. Se triguèc mès de 100 ans a bastir, enter es sègles XVI e XVII. Ara sua façada classicista s'accedís des d'ua grana escalinata. Dita façada està protegida per dues tors bessones de 4 còssi e 50 mètres de nautada cadua. Cap destacar eth sòn còr er andàs des deth quau s'accedís ada eth e es nombrosi retaules e òbres d'art que se trapen en interior. Eth sòn "cabildo" (còs o comunautat d'eclesiastics capitulars d'ua glèisa catedrala o collegiala) ei un des mès antics d'Espanha, e siguec presidit per un abat mitrat de presentacion reala. Era Colegiata acuelherà en 2009 era mòstra Era Rioja Tèrra Dubèrta, mòstra que ja s'a celebrat en autes ocasions en Calahorra e Nájera.

Convent d'Inmaculada Concepcion: Convent de monges concepcionistes e franciscanes, siguec bastit enter es ans 1639 e 1647 e se trape ath costat nòrd dera sua glèisa ara quau s'accedís per un arc de miei punt. En sòn interior se trape er autar major, d'estil rococó.

Glèisa de San Francisco: Se comencèc a bastir en 1634 e ei d'estil classicist. Està bastida en maó e damb pèires der antic castèth. Se trape plaçada ena plaça que pòrte eth sòn nom. Ath cant d'era s'auce un antic convent qu'ara foncione coma collègi. ena actualitat aguesta glèisa se trape barrada, pendenta d'ues òbres de reforma.

Ermita de Sant Roque: Se trape en carrèr San Roque, ath cant deth Centre de Salut. Se bastic en sègle XVII e ei d'estil barròc. Ada era s'accedís per un arc de miei punt e eth tet ei de cèu ras donques que hè uns ans s'enfonsèren es vòltes.

Glèisa dera Nòsta Madama de Burgo: Plaçada en carrèr que pòrte eth sòn nom, en antic barri cristian de "La Puebla" 'La Pòble', ei d'estil classicist en sòn exterior e barròc en sòn interior. A ua tor de quate còssi, e en sòn interior destaque er autar major e eth retaule rococó de 1752. Aguesta glèisa aguesta dedicada ara imatge dera mair de diu deth Burgo, patrona d'Alfaro.

Ermita de Pilar: Se trape a uns 3 km deth casc urban d'Alfaro, d'estil classicista. Cada 12 d'octobre es alfarenhs se desplacen enquia aquiu delà entad entà aquerir es tipics corregi consagrats.

[Modificar] Monuments Civils

Albergui Juvenil/Antica Preson: Siguec bastida en 1867 coma preson, ena actualitat ei er Albergui Juvenil "Río Alhama" 'Arrís Alhama'. Encara se conserven celhes damb es sues granes pòrtes e es sosterranhs de puniment damb cadees e argolles. En çò qu'ei ara un parc se trapaue era antica maride casèrna. Er albergui està gestionat pera Comunautat autonòma de La Rioja e compde damb comòdes abitacions en çò qu'en un temps èren es celhes, minjador, sala de jòcs e TV, codines, eca.

Palau Sáenz de Heredia: Siguec manat bastir per D. Gregorio Sáenz de Heredia (pair-sénher deth fondador dera Falange Espanhòla) en 1871. Tot eth palai se conserve en un magnific estat. Era façada explique damb 23 hièstres e 12 granes balconades ath torn dera pòrta principau. En sòn interior se trape un majestuós escalèr, era galeria principau e es sosterranhs. En solar qu'aucupe eth palai (que siguec antica residéncia dera familha de Primo de Rivera) s'auçaue eth casau a on se lotgèc Felipe V en 1711. Ena actualitat eth palai ei casa e collègi des monges der Amor Misericordiós, dit collègi a nombroses legendes sus eth mainatge Jesús e eth demòni.

Palau Remírez: Siguec manat bastir per Teodoro Remírez en lòc a on se trapaue er antic convent des agustins.

Casa Consistoriala: Se trape plaçat ena Plaça d'Espanha. A ua façada neoclsssica e un frontón triangular. Antigament siguec er Ajuntament d'Alfaro, actuaument se trape complètament reabilitat; ena planta baisha se trape eth Burèu de Torisme, ena prumèra eth Centre d'Interpretacion dera Naturalesa e ena dusau sales entà mòstres.

Palau Abacial ('der abat'): Siguec bastit ena dusau meitat deth sègle XVIII per l'abat Del Río. Ei era bastissa civila mès importanta pes sues dimensions. Actuaument ei era sedença der Ajuntament d'Alfaro, era bibliotèca, era "ciberteca", er archiu municipau e eth futur musèu.

[Modificar] Monuments Arqueologics

Ninfèu Roman: Aguesta hònt romana deth sègle I ei era part mielhora conservada d'un conjunt idraulic compausat per paishèra e pònt. Era hònt se place en ua des manguardies (cadua des dues parets o murs que refortilhen pes costats es marxapèus o estreps) deth pònt. Maugrat eth nom de ninfèu non se pòt afirmar qu'estèsse dedicat as ninfes deth Alhama, donques qu'aguesta denominacion s'aplique enes estudis d'arquitectura classica a totes es hònts monumentaus. Se trape a un costat dera Avenguda de Saragossa en demorança Logronh arren mès passar eth pònt sus er arriu.

Alfaro ei ua ciutat damb 3000 ans d'istòria, des des prumèrs poblantes, es celtibers enquiara actualitat, en tot passar per romans, visigots e arabi. Se pòden trapar nombrosi rèstes arqueologics per tot eth municipi. Aciu se pòden observar ua piscina romana e part d'un poblat naut-medieval.