Monastèri de Montserrat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser revirada (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia.

Santa Maria de Montserrat es un monastèri benedictin situat sus la montanha de Montserrat, dins lo municipi de Monistrol de Montserrat (Bages), a una nautor de 720 m sul nivèl de la mar. Es un dels simbòls mai importants per Catalonha e es vengut un ponch de pelegrinatge pels cresents e de visita obligada pels toristas.

[Modificar] Istòria

L'origina del monastèri es incèrta. Se sap que, cap a 1011, un monge que veniá del monastèri de Santa Maria de Ripoll arribèt a la montanha per se prendre carga del monastèri de Santa Cecília, çò que fasiá que lo cenòbi passava jols òrdres de l'abat Oliba de Ripoll. Santa Cecília acceptèt pas aquesta situacion novèla e Oliba decidiguèt de fondar lo monastèri de Santa Maria a l'endrech ont èra una anciana ermita de meteis nom. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat pròpri e quitèt de dependre del de Ripoll.

LO monastèri vist dempuèi la ròca de Sant Jaume

Aquesta ermita èra venguda la mai importanta de totas las que i aviá sus la sèrra gràcias a l'imatge de la Maire de Dieu que i èra venerada dempuèi l'annada 880. Lèu lo monastèri venguèt un santuari, çò que li portèt benefici, ja que las donacions e las almòinas recebudas li permetèron de créisser e créisser de forma constanta. A la fin del sègle XII, l'abat regent demandèt que se permetèsse d'aumentar la comunitat de monges fins a dotze, valent a dire lo nombre minimal per tal que se poguèsse considerar abadiá.

Lo sègle seguent foguèt lo del començament de la lucha de Montserrat pr'amor d'obtenir independéncia del monastèri de Ripoll. Durant lo Cisma d'Occident, lo priorat de Montserrat èra fisèl al papa de Roma, a mai se lo monastèri de Ripoll prestava son supòrt a Benesech XIII. Lo sobeiran catalan Martin l'Uman aconselhèt a Benesech XIII que transformèsse Montserrat de priorat en abadiá e i metèsse a la cima coma primièr abat Marc de Villalba, que èra cap de Ripoll dempuèi 1408. Lo 10 de març de 1409, una butla papala de Benesech XIII creèt l'abadiá de Montserrat. Malgrat aquò, Ripoll contunhava de gardar cèrts privilegis sus Montserrat. La tenacitat de son primièr abat li permetèt d'obtenir una butla del papa Eugèni IV, l'11 de març de 1431, qu'aliberava definitivament Montserrat de tota mena de servitud.

Vista de la part de darrièr del monastèri, amb la capçalera

En 1493, Montserrat perdèt tornarmai l'autonomia. Lo rei Ferran lo Catolic mandèt al monastèri 14 monges que venián de Valhadolid e Montserrat ne venguèt a dependre de la congregacion d'aquela vila espanhòla. Pendent los sègles posteriors s'hi van succeir los abats catalans e castellans. Aquela meteissa annada de 1493, un monge del monastèri, Bernat de Boïl, acompanhèt Cristòl Colomb dins un de sos viatges a America, çò que va menèt a l'expansion del culte de la Maire de Dieu de Montserrat sus aquel continent.

Lo sègle XIX foguèt particularament tragic per Montserrat: lo monastèri foguèt incendiat dos còps per las tropas napoleonianas, en 1811 e en 1812; e en 1835 patiguèt una exclaustració en seguida de la desamortizacion de Mendizábal. Lo monastèri foguèt saquejat e incendiat e mantun tresaur se perdèt d'un biais definitiu.

L'exclaustracion durèt pas gaire e en 1844 se restabliguèt la vida al monastèri. La congregacion de Valhadolid aviá desaparegut, per la qual cosa Montserrat va tornar a recobrar la independéncia eclesiastica. Calguèt restaurar l'edifici completament, vist que demoravan pas que que las parets. Dempuèi aquel temps, lo monastèri de Santa Maria de Montserrat a pas quitat de créisser e actualment (2006) ten una de las melhoras bibliotecas de Catalonha. La congregacion actuala es formada per un centenat de monges. A mai, dins lo monastèri i vivon los enfants que compausan l'Escolania de Montserrat, considerada l'escòla de cant mai anciana d'Euròpa, ja que foguèt fondada pendent lo sègle XIII.

[Modificar] Lo monastèri

L'ensems del monastèri es format per dos blòcs d'edificis de foncions diferentas: d'un costat la basilica, amb las dependéncias monacalas; de l'autre los edificis destinats a recebre los pelegrins e los visitaires. Aquestes darrièrs inclouen divèrses restaurants, de botigas e una àrea d'allotjament.

Façada de la basilica

La basilica de Montserrat es facha d'una sola nau. Foguèt bastida tornarmai completament al sègle XIX. A l'entorn d'aquesta nau unica se situan mai d'una capèla. La nau es sostenguda per de colomnas centralas, amb de talles de fusta de Josep Llimona. A la capçalera son situats l'autar màger e lo còr.

Tot bèl just ensús de l'autar màger i a lo cambril de la Maire de Dieu, que s'i accedeix aprèp aver passat una portalada d'alabastre en la qual apareixen divèrsas scènas bíblicas.

Lo claustre del monastèri es òbra de l'arquitècte Josep Puig i Cadafalch. Ten dos nivèls sostenguts per de colomnas de pèira. Lo nivèl primièr comunica amb lo jardin e ten una font dins sa partida centrala. Sus las parets del claustre se pòdon veire de peces ancianas, que d'unas son del sègle X.

Lo refectòri que data del sègle XVII foguèt reformat en 1925 per Puig i Cadafalch. La partida centrala encabís una mosaïca amb la representacion del Crist, mentre que del costat opausat se pòt veire un triptic amb de scènas de la vida de sant Benesech. Lo monastèri conten un important musèu devesit en tres seccions diferentas: la seccion preistorica, ont son expausadas divèrses trobadas arqueologicas de la quita montanha de Montserrat; lo musèu de l'Orient Biblic, amb de material arqueologic ligat a la Bíblia, e la pinacotèca, amb d'òbras dels sègles XVI al XIX. Demest las pintures del musèu i a d'òbras del Greco, de Dalí e de Picasso.

Plaça de Santa Maria e façada nòva del monastèri

A la partida exteriora se distribuisson diverses places que serveixen per ordenar l'ensems d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria n'es la principala e és la que dóna accés al monestir; és obra també de Puig i Cadafalch. Dempuèi la plaça se pòt observar la nòva façada del monastèri, construïda per Francesc Folguera amb de pèiras de la quita montanha. A man esquèrra se pòdon veire los vestigis de l'ancian claustre gotic.

A la plaça de l'Abat Oliba hi ha situats els edificis que serveixen per albergar els pelegrins i turistes, amb les anomenades cel·les i un hotel de tres estrelles. La plaça està presidida per una estàtua de bronze dedicada al fundador del monestir, obra de 1933 de l'escultor Manuel Xuclà.

L'última de les places de Montserrat és la de la Santa Creu, dedicada a sant Miquel. La plaça rep aquest nom per la creu que la presideix, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs.

[Modificar] La Mare de Déu de Montserrat

La Moreneta

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat la van trobar uns nens pastors dins una cova l'any 880, després d'haver vist una llum a la muntanya. Quan el bisbe va saber la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a Manresa, però no es va poder fer ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc en què se l'havia trobat, on va manar que hi construïssin l'ermita de Santa Maria, origen del monestir actual.

La marededéu que s'hi venera actualment és una talla romànica del segle XII, de fusta d'àlber. Representa la Mare de Déu amb l'infant assegut a la falda i fa uns 95 centímetres d'altura. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; l'infant Jesús té la mà dreta aixecada en senyal de beneir, mentre que a l'esquerra hi té una pinya.

Excepte la cara i les mans de Maria i de l'infant Jesús, la imatge és pintada de daurat. La Mare de Déu, en canvi, és de color negre, fet que li ha valgut el sobrenom popular de la Moreneta. L'ennegriment de la talla es creu que és degut al fum de les espelmes que durant segles han anat cremant als seus peus en senyal de veneració.

L'11 de setembre de 1881, lo papa Leon XIII declarèt oficialament la Maire de Dieu de Montserrat patrona de la diocèsi de Catalonha. També se li va concedir el privilegi de tenir missa i ofici propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.