Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Wikipèdia:Neutralitat de punt de vista - Wikipèdia

Wikipèdia:Neutralitat de punt de vista

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Contengut dels articles

Principis
Verifiabilitat
Pertinéncia
Neutralitat
de punt de vista
Accessibilitat
Aplicacions
Citatz vòstras fonts
Trabalhs inedits

La neutralitat de punt de vista o punt de vista neutre es un principi fondator de Wikipèdia que totes los articles devon respectar. Segon Jimbo Wales, agent designat de Wikipedia, « la neutralitat de punt de vista es absoluta e non negociabla » [1].

Somari

[Modificar] Neutralitat de punt de vista

Wikipèdia es fondada sus un principi fòrt important : en dos mòts, los articles devon èsser escriches de biais a ne pas prendre partit per un punt de vista puslèu que per un autre. Al contrari, s'agís de presentar totes los punts de vista pertinents, mas de n'en adoptar pas cap. Cal doncas jamai afirmar, jos-entendre o quitament daissar créser qu'un dels punts de vista es d'un biais quin que siá melhor, egal o mens bon qu'un autre.

Escriure de biais neutre es un art necessitant de practica. La neutralitat de punt de vista es l'objècte d'analisis nombrosas, interpretacions e rafinaments dins Wikipèdia. Esitez pas a participar al mòde d'emplec.

[Modificar] Lo punt de vista neutre es pas un punt de vista intermediari

Escriure d'un punt de vista neutre consistís pas a adoptar un punt de vista intermediari, mas a presentar e identificar clarament cada punt de vista.

[Modificar] Lo punt de vista neutre es pas cap punt de vista particular

Lo punt de vista neutre es pas cap dels punts de vista presentats. Escriure d'un punt de vista neutre consistís a presentar cada punt de vista amb la meteissa distance.

[Modificar] La neutralitat de punt de vista permèt pas de pretendre que de punts de vista se valon

La neutralitat de punt de vista interditz tot jutjament sus un punt de vista. Aquò significa qu'interditz non solament de pretendre qu'un punt de vista es melhor qu'un autre, mas interditz tanben de pretendre que dos punts de vista, e mai totes los punts de vista, se valon.

[Modificar] Lo punt de vista neutre es pas lo punt de vista de la majoritat

Escriure d'un punt de vista neutre consistís pas a prendre partit per la majoritat, quitament aprèp aver evocat totes los punts de vista. Tot punt de vista es subjectiu e dependent de consideracions socialas, temporalas e geograficas. La tòca es doncas pas de trobar una veritat o una nòrma que de tot biais evolueisson segon l'endrèich, lo grop e lo temps.

[Modificar] La neutralitat de punt de vista requerís l'atribucion dels punts de vista

Presentar totes los punts de vista pertinents deu pas daissar lo lector amb una massa de punts de vista contradictòris indicant simplament que « cèrts » pensan aiçò e d’« oposants » pensantaquò. Los tenents de cada punt de vista devon èsser identificats sens ambigüitat. Cal non solament presentar totes los punts de vista, mas en mai d'aquò, identificar qui (quin partit politic, quin corrent filosofic, etc.) sosten cada punt de vista, de manièra que lo lector posca se far una idèa de la representativitaté de cada partida en preséncia.

Aquesta règla permèt notament d'empachar de far passar un punt de vista personal o conflar un punt de vista minoritari jos un vague « cèrts dison », « se pòt remarcar », etc., que la pertinéncia ne pòt èsser inverificabla.

Veire tanben : Wikipèdia:Contengut evasiu

[Modificar] La neutralitat de punt de vista es pas lo sol principi fondator de Wikipèdia

Un autre principi fondator es qu'un article deu èsser pertinent, e doncas que los punts de vista presentats devon èsser pertinents. Es per aquesta rason que lo punt de vista d'un simple Wikipedian a pas sa plaça dins un article, quitament se es presentat d'un punt de vista neutre.

[Modificar] Girgon

  • PdV = punt de vista
    • POV = punt of view
  • NPdV = neutralitat de punt de vista
  • PdVN = punt de vista neutre
    • NPOV = neutral punt of view

[Modificar] La neutralitat de punt de vista segon Jimbo Wales (definicion originala)

Una enciclopèdia de portada generala es un ensemble sintetice de coneissenças presentat d'un punt de vista neutre. Dins la mesura del possible, tota escritura enciclopedica deu se gardar de prendre tota posicion autra que la del punt de vista neutre.

Lo punt de vista neutre consistís a ensajar de presentar las idèas e los fachs de biais a çò que los partisans e los detractors poscan s'acordar. Plan segur, un acòrdi a 100% es impossible ; i a d’ideològs dins lo monde que balharàn lor assentiment pas qu'a una presentacion energica de lor pròpri punt de vista. Podèm solament recercar un tipe d'escritura que convenga a de personas essencialament racionalas, que pòdon aver de desacòrdis sus de punts particulars.

Qualques exemples ajudaràn sens dobte a illustrar mon prepaus :

1. Un article enciclopedic deuriá pas sosténer que las entrepresas son d’organisacions criminalas, quitament se l'autor lo pensa. Deuriá puslèu expausar lo fach que cèrtas personas lo creson, balhar lors rasons, mas tanben presentar çò que l'autre camp ditz.

2. Un article enciclopedic deuriá pas afirmar que lo liberalisme economic es lo melhor sistèma social. (Es çò que pensi, al fach.) Deuriá puslèu presentar los arguments dels partisans d’aqueste punt de vista e los arguments de los que s'i opausan.

Benlèu lo biais la mai aisit de rendre vòstra escritura mai enciclopedica es d'indicar çò que las gents creson, puslèu que çò qu’es. Se aquò vos sembla un pauc subjectivistae, collectivista o imperialista, alara interrogatz-me sus aqueste principi, perque pensi que fasètz tot simplament error. Çò que las gents creson, vaquí un fach objectiu, e podèm presentar aquò pro aisidament d'un punt de vista neutre.»

(Jimbo Wales, Neutrality of punt of view Neutrality of punt of view, 27-XII-2001/5-I-2002)

[Modificar] La neutralitat segon Larry Sanger

« Un dels primièrs principis sulqual Jimmy e ieu sèm tombats d'acòrdi, es la politica d'«imparcialitat» o de neutralitat. Sabi qu'ai enormament insistit sus aqueste principi tre lo començament, perque la neutralitat èra un de mos dadàs dempuèi fòrt longtemps [...]. La neutralitat — nos acordiam sus aqueste punt — exigiá que los articles presenten pas cap punt de vista particular suls subjèctes controversats, mas rebaten al contrari onèstament totas las partidas. Sèm tanben tombats d'acòrdi per rejetar una solucion de recambi, sus laquala Tim [Shell] e d'autres Nupedians de la primièra ora avián trabalhat (per un temps) : lo desvolopament, per cada subjècte enciclopedic, d'una seria d'articles diferents, cadun escritz d'un punt de vista diferent.»

« Una [...] politica que foguèt rapidement instituida foguèt la politica d'imparcialitat (nonbias policy) o de neutralitat. Aquesta politica èra eissida del projècte Nupedia e devenguènt una Règla de Respectar — dins una de las primièras versions, la politica èra enonciada d’aqueste biais : "Evitar la parcialitat (Avoid bias) : Perque s'agís d'una enciclopèdia, tant plan que mal, valdriá mièlhs que expausèssetz vòstras consideracions polemicas o (1) pas brica, o (2) sus las paginas de *Debat [...] o de *Discussion que se tròban en ligams en bas de la pagina que sètz temptat d'embelir, o encara (3) presentadas de biais factual, i.e., en atribuissent una opinion particulara a una persona o a un grop particular, puslèu que d'afirmar aquesta opinion coma un fach. La solucion (3) es netament preferida." Jimmy comencèt alara una pagina especialisada dins la politica editoriala, que nomenèt "Punt de Vista Neutre" (Neutral Punt of View) [...]. Confessi qu'aime pas gaire aqueste nom coma nom de la politica, perque implica qu'escriure de biais neutre, o sens parcialitat (bias), es en realitat exprimir un punt de vista, e, essent donada la preséncia de l'article definit, coma un seul punt de vista sus aquesta question. "Neutralitat", "neutre", e "de biais neutre/imparcialament" (neutrally) son del melhor usatge coma nom, adjectiu, e advèrb. Mas la sigla "NPDV" (NPOV) acabèt per èsser utilisat a la plaça de totas las tres per de Wikipedians desiroses d'èsser dins lo vent, puèi s'acabèt a usar del desplesent "PDV" (POV). »

Larry Sanger, The Early History of Nupedia and Wikipedia: A Memoir (Memórias suls començaments de Nupedia e Wikipèdia)

[Modificar] Veire tanben

Wikipèdia:Neutralitat de punt de vista


Exemples de punt de vista | Wikipèdia:NPDV:Criticas | Wikipèdia:NPDV:Guida practica | Wikipèdia:NPDV:Debats istorics
Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu