President de la Republica Francesa
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
Govèrn francés |
| President de la Republica |
| Primièr ministre Ministèri de l'Interior |
| edit box |
La Presidéncia de la Republica es la mai nauta fonccion de l'organ executiu de la Republica francesa. La Republica francesa s'es dotada d'un president pas qu'a partir de 1848 (IInda Republica). Dempuèi, i aguèt 22 presidents.
Somari |
[Modificar] Cinquena Republica
La presidéncia dins la Cinquena Republica es la mai nauta fonccion de l'Estat. Çaquelà, contràriament als Presidents de la Tresena Republica, losquals èran alà, segon l'expression consacrada, que per inaugurar los crisantèms, lo President de la Vena Republica dispausa de poders espandits, e la practica del poder fa d'el, fòra periòde de coabitacion, un quasi-monarca republican. Lo President dispausa en efièch de prerogativas importantas, coma la dissolucion, o de poders constatats per la practica, coma la nominacion del gouvernament dins son integralitat o encara la conducha dels afars de l'Estat en fasent del Primièr ministre un "vice-president". Aquestes poders son pas contrapesats dins lo juòc institucional per una responsabilitat quina que siá davant lo Parlament (es a dire per la possibilitat per las doas Cambras de renversar lo President), mas per una responsabilitat de fach dabant lo Pòble.
Dempuèi 1958, la durada del mandat del president èra de 7 ans (septenat) mas es estada acorchida en 2000 e lo president es d'ara endavant elegit per 5 ans (quinquenat). Dempuèi un referendom de 1962, lo president de la republica es elegit al sufragi universal dirècte, uninominal, de dos torns.
En cas d'impossibilitat, constatada pel Conselh constitucional, d'exercir sas fonccions presidencialas, l'interim es assegurat pel president del Senat. Fins ara, sol Alain Poher a degut assumir aqueste prètzfach dos còps.
Lo cap de l'Estat es :
- lo detentor del poder executiu
- lo cap de las armadas francesas
- lo mai naut magistrat de França
- lo grand mèstre de la Legion d'onor (la mai nauta autoritat de l'òrdre)
- un dels dos coprinces d'Andòrra.
Lo president nomena lo Primièr ministre que dirigís lo país amb son govèrnament. Coma l'Assemblada Nacionala pòt demetre (per una mocion de censura) lo govèrnament, lo president es forçat de nomenar un Primièr ministre sostengut per l'Assemblada nacionala. Se la majoritat parlamentària es opausada a la del president, aquò mena a una coabitacion politica. A l'invèrs, se la majoritat parlamentària sosten l'accion del president, lo Primièr ministre nomenat se contentarà de seguir las causidas e decisions del president.
Per mai de detalhs veire Article 49 (Constitucion de la cinquena Republica francesa) e Istoric dels govèrnaments de la França
Los presidents de la Vena Republica, los sols qu'an detengut un poder fòrt, son :
- Charles de Gaulle (1958-1969)
- Georges Pompidou (1969-1974)
- Valéry Giscard d'Estaing (1974-1981)
- François Mitterrand (1981-1995)
- Jacques Chirac (1995- )
[Modificar] Prerogativas constitucionalas actualas
Las prerogativas del President de la Republica pòdon èstre distinguidas entre las de sas prerogativas que son dispensadas del contra-senh del Primièr Ministre (sovent abusivament apelats poders pròpris) en vertut de l'article 19 e las qu'i son somesas en vertut del meteis article.
[Modificar] Prerogativas dispensadas del contra-senh
- Nominacion del Primièr Ministre, acceptacion de sa demission (Article 8, alinea 1).
- Referendum, sus proposicion del Governament o proposicion conjunta de las doas assembladas, relatiu a una lei o a la ratificacion d'un tractat (Article 11). Lo resultat del referendom liga lo President.
- Dissolucion de l'Assemblada Nacionala (Article 12). Pòt pas dissòlver tornarmai dins l'an que seguís.
- Poders especials de l'Article 16.
- Drech de messatge a las Assembladas (Article 17).
- Sasina del Conselh constitucional en contraròtle de constitucionalitat d'una lei (Article 61) o de compatibilitat d'un tractat (Article 54).
- Nominacion de tres membres del Conselh constitucional e causida de son president (Article 56)
[Modificar] Prerogativas somesas e contra-senh
- Nominacion e revocacion dels membres del Governament sus proposicion del Primièr Ministre (Article 8, alinea 2).
- Presidéncia del conselh dels ministres.
- Promulgacion de las leis, possibilitat de demandar al Parlament una deliberacion novèla d'una lei o de cèrtas de sas dispausicions, li pòt pas èstre refusada (Article 10).
- Poder reglamentari e de nominacion als emplecs civils e militars per atribucion (poder general atribuit al Primièr Ministre) (Article 13).
- Cap de la diplomacia: acreditacion dels diplomatas, diplomatas estrangièrs acreditats alprèp d'el (Article 14)
- Cap de las armadas, presidéncia dels conselhs superiors de la Defensa Nacionala (Article 15).
- Drech de gràcia (Article 17).
- Dobertura e clotura de las sessions extraordinàrias del Parlament, fòra los cases ont aqueste s'acampa de plen drech (Article 30).
- Negociacion dels tractats, ratificacion d'aquestes quand una lei es pas exigida en vertut de l'Article 53 (Article 52).
- Presidéncia del Conselh superior de la magistratura (Article 65)
- initiativa de la revision de la Constitucion sus proposicion del Primièr Ministre (Article 89)
[Modificar] Autras informacions
La residéncia oficiala e burèu del president es lo Palais de l'Élysée, situat a París, carrièra del Faubourg Saint-Honoré.
Demest las autras residéncias presidencialas, se compta :
- Lo Fòrt de Brégançon, dins lo sud de la França, actual luòc de vacanças oficial.
- L'Hôtel de Marigny, al costat del Palais de l'Élysée, luòc d'acuèlh dels representants estrangièrs.
- Lo Castèl de Rambouillet, abitualament dobèrt als visitors e de temps en temps sèti de reünions oficialas.
- Lo Domeni Nacional de Marly-le-Roi, abitualament dobèrt als visitors e de temps en temps sèti de reünions oficialas.
- Lo Domeni de Souzy-la-Briche, una simpla residéncia privada.
Lo President de la Republica Francesa es Canonge onorari de la Basilica-catedrala Sant-Joan del Latran a Roma.
