Tîle
Èn årtike di Wikipedia.
|
||||
---|---|---|---|---|
Longueur | 86 km | |||
Hôteur å sourdant | m | |||
Debit moyén | m³/s | |||
Sitindêye del vå | km² | |||
Sourdant | Tiyî, Houtin-l'-Vå | |||
S' egoline dins | Rupel | |||
Passe pa | Roman payis,
Flande |
Tîle (e F. la Dyle, la Thyle, e Ny. de Dijle), c' est ene aiwe ki prind sourd a Tiyî (viyaedje do minme no) (pol Thyle) et-z a Houtin-l'-Vå (pol Dyle). Li boket ki s' lome è francès Thyle raiwî l' Sårt Tavlene. Adonpwis, ele riçût l' Ône a Coû-Sint-Stiene. Li boket ki s' lome Dyle est francès trevåtche Djinape, adon rçût l' boket k'on lome Thyle e francès a Coû-Sint-Stiène po n' fé pu k'one seule Tîle. Adonpwis ele riçût l' Trén, pu passer do costé d' Gré-Dwècha e payis Flamind (Lovén, Mechelen), po s' egoliner dins Rupel ki s' va maxhî a l' Escô.
[candjî] Etimolodjeye
A pårti do vî scrijha Thilia (1008), on-z a tuzé a on tuzé å bodje gayel (erî-rfwait) tilo (bigåd, purea), a cåze des noerès aiwes k' ele tchereye do costé d' Brussele.
Come dins Tinre, po les bodjes gayels avou on T, li T a dmoré e walon (Tîle, Tîlsene), et a divnou D e flamind (Dender, Dijle, Dilsen). E francès, il a stî chwèzi Dyle come e flamind mins on a wårdé l' vî no pol Thyle, a Coû-Sint-Stiene et Viyé-l'-Veye.