Algemesí
De Viquipèdia
| Algemesí | |||
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Gentilici | Algemesinenc Algemesinenca |
||
| Població (2004) | 26.192 | ||
| Superfície | 41,5 km2 | ||
| Densitat | 631,13 hab/km2 | ||
| Altitud | 17 m | ||
| Nuclis de població | 3 | ||
| Codi postal | 46680 | ||
| Coordenades | 39° 11’ 23” N 0° 26’ 16” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Alzira | ||
| Pressupost municipal 2003 |
17.884.349,00 € | ||
Algemesí és un municipi de la Ribera Alta.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que roman a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc.
En l’extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km2, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del samaruc, superfície d’11.800 m2 que abans s’utilitzava per al cultiu de l’arròs i a hores d’ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, es dedica a la recuperació del samaruc, petit peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d’extinció. També es treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el fartet, el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta" , la "gamba gavatxa", etc.
[edita] Història
De fundació àrab, el seu topònim és incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I, la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en 1243. El 1373 es va construir al terme un bovalar.
Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1.574, Felip II li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, pledejà amb Algemesí pel govern de la Sèquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó. Pardines fou pretesa pel cavaller n’Alfons Llanós, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de les “Trobes”, va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga a l’igual que Cotes. Després, en 1704, hagué de pledejar amb el duc d’Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme. Passà a ser d’Algemesí amb la Revolució Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l’església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny també va pertànyer al marquès de Bèlgida. En 1608 Felip II atorga a la Universitat d’Algemesí el títol de Vila Reial, s’hi introduïx el sistema d’insaculació per proveir els oficials del govern municipal , obté el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Sèquia Real del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedeix la celebració de fira anual durant vint dies.
Entre 1550 i 1582 es va construir l’església de Sant Jaume.
D’economia bàsicament agrària, l’aprofitament de les aigües de la Sèquia Real del Xúquer va introduir el conreu de la morera i l’arròs que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l’expulsió dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle XVII fóra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1.626 el Braç Reial demanà la revisió dels límits d'Algemesí, degut als plets que en tenien des de la seua segregació d'Alzira; la vila d'Algemesí demanà l'augment de salari del justícia, del seu assessor i del mustassaf; l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1.645, la franquícia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'obligà a la vila d'Algemesí a continuar pagant el deute cenal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquest segle també va demanar franquícia d’amortització de capital el convent dominic de sant Vicent. El segle XVIII, la situació econòmica millora, acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu un període de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l’arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atrau gent de tot arreu i els terratinents gaudeixen d’una gran prosperitat a causa de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d’aiguardent, catorze almassores d’oli i quatre molins d’arròs i farina. Tot allò també s’hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la indústria de la seda viu els seus últims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provoca la gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d’arròs i apareix la figura del jornaler. El segle XIX la vila es va veure greument afectada per les epidèmies de còlera de 1.834 i 1.885, en aquest últim any el 40% de les defuncions (317 persones) fou per aquesta causa.
[edita] Població i Política
La població, 25.259 algemesinencs en 2002 (2.522 en 1.986), es reparteix en tres nuclis: Algemesí, el Carrascalet i el Raval. En el cens de 2.001, el 83,69% dels habitants declararen saber parlar valencià. La batlia correspon al PSPV que, en les eleccions de 2003 obtingué 9 regidors, els mateixos que el PP, 2 són del Bloc i 1 de l’Entesa-ERPV.
[edita] Monuments
La monumentalitat d’Algemesí es concreta en:
- Basílica de Sant Jaume apòstol construïda de 1550 a 1582 per Doménec Gamieta en col·laboració amb Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Alberga el Museu Sacre i un retaule de Francesc de Ribera.
- Antic convent Sant Vicent Ferrer. Erigit per ordre del patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s’ha destinat a diferents usos des de caserna de la guàrdia civil fins asil. L’any 2000 ha estat totalment restaurat i l’any 2002 s’hi inaugurà el Museu de la Festa, que pretén l’estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis. Sembla que la CE instal·larà un centre de comerç electrònic.
- La capella de la troballa. Aquesta capella va ser construïda on es trobava situada segons l'historia, la morera on aparegué la imatge de la Verge de la Salut.
- El Convent de Fons Salutis, clar element modernista a Algemesí, situat en la mateixa Ronda d'Alzira que travessa Algemesí, enfront del Calvari. Encara que no té una intenció artística es pot entreveure que no manca una influència estitlística de l'època. Té una capella amb cor de fusta fet per Vicent Baldoví. Micaela Baldoví en va ser la fundadora, i encara que a dia de hui no sé quin ús se li donarà, sembla ser que l'opció que finalment ha reixit és la de l'escola de Mª Auxiliadora. L'església no deixa res per lligar, Algemesí torna a perdre un espai molt important que podria haver sigut un espai nou per al poble. Opcions noves i modernes, sense trencar amb el futur.
[edita] Festes
Algemesí és un municipi de la Ribera Alta Capítol a banda mereixen les festes, la Setmana de Bous constitueix un esdeveniment anual amb molta participació, també s’hi celebren les falles i, sobre totes, les festes de la Mare de Déu de la Salut, la primera setmana de setembre, ha estat objecte d’estudis etnogràfics per la important mostra de folklore valencià que s’hi exhibeix en la “processoneta”. Les danses dels Bastonets, la Carxofa, els Arquets, els Llauradors, les Pastoretes, els Tornejants i, per damunt de totes, la Muixeranga, per a alguns estudiosos gènesi dels castellers catalans, la música de la qual, tocada amb tabal i dolçaina, revifa al cor de molts valencians, que la considerem el vertader himne valencià, els sentiments nacionalistes.
En l’apartat gastronòmic, com en tota la Ribera, els arrossos i l’arnadí, dolç a base de carabassa i moniato. Hi ha un velòdrom, inaugurat en 1975 que substitueix un de més antic i, el primer diumenge de desembre, s’hi celebra el Mig Marató Popular del Samaruc, amb àmplia participació de corredors populars.
[edita] Referències
- Diari Parlem (S'ha extret informació d'esta web amb el seu consentiment) - Web no activa.
