Alvernès
De Viquipèdia
L'alvernès es el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèi Domat i una part del Cantal, de l' Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa. Es un parlar nord-occità, particularment evolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el nord-alvernès.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Algunes característiques li son pròpies
- Palatalització de les consonants davant i i u: libre [ljibrə] (llibre), nus [njy]. Aquesta palatització varia segons els llocs.
Altres característiques son comunes amb altres parlars nord-occitans;
- Palatalitzacion dels grups ca i ga vers cha e ja/ia: lo jal chanta (per lo gal canta) (el gall canta).
- Caiguda de les consonants finals : a chantat amb la -t final muda.
[edita] Comparació de les normes
En alvernès, hi ha dues normes en l'actualitat: la norma classica occitana i la norma bonaudiana.
| Comparació entre les dues normas existents en occità alvernès (extret de la Declaració Universal dels Drets Humans) | |
|---|---|
| Norma clàssica occitana | Norma bonaudiana |
| Totas las personas naisson liuras e egalas en dignitat e en dreit. Son dotadas de rason e de consciéncia e lor chau (/fau) agir entre elas amb un esperit de frairesa. | Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.
(Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de cousiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.) |
