Anglicanisme
De Viquipèdia
L'anglicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra. Atès que l'origen de l'anglicanisme difereix de la resta de les denominacions protestants, teològicament comparteix doctrines amb l'Església Catòlica i el Protestantisme, però, històricament s'ha considerat part del moviment protestant, i la llei britànica la reconeix com a eslgésia protestant.
[edita] Història
L'església anglicana estableix el seu origen històric en la missió de Sant Agustí de 597, qui va ser enviat pel papa per realitzar l'evangelització dels angles. Amb el suport dels cristians residents de Kent, va establir la seva església a Canterbury, i es va convertir en el primer arquebisbe de Canterbury. Anglaterra va ser una nació catòlica fins al 1534, quan es va separar oficialment de Roma durant el regnat de Enric VIII. La ruptura es va provocar per la negació del papa Clement VIII a anular el matrimoni d'Enric amb Catalina d'Aragó, tia del rei Carles V, emperador del Sacre Imperi Romà el 1527. El 1529 Enric VIII va redactar un manuscrit de fonts antigues que provaven que la supremacia espiritual pertanyia al monarca i demostrava la il·legalitat de l'autoritat papal. L'església d'Anglaterra va reconèixer a Enric VIII com autoritat suprema el 1531, encara que el rei volia aconseguir un acord amb el papa. El 1532 l'Església va començar a trencar els vincles amb l'Església Catòlica, donant autoritat sobre les qüestions matrimonials al arquebisbe de Canberbury qui va anular el matrimoni d'Enric. Finalment, el 1534 es va proclamar l'Acte de Submissió del Clergat, amb el qual es donava fi a la influència del papa, i confirmava als reis d'Anglaterra com la cap suprema de l'Església d'Anglaterra.
Malgrat la separació de Roma, l'Església d'Anglaterra sota Enric VIII va romandre essencialment catòlica en teologia. El papa Leo X, havia donat el títol de fidei defensor, defensor de la fe, a Enric VIII, principalment pels seus atacs contra el Luteranisme. Però, amb el creixement de la fe protestant en el continent poc a poc la doctrina anglicana va ser influenciada pel protestantisme, especialment durant el segle XVII.
Avui, no existeix una Església Anglicana única, sinó que, varies esglésies accepten l'autoritat del arquebisbe de Canterbury i la teologia de l'Eslgésia d'Anglaterra, entre d'elles l'Església d'Escòcia i les esglésies episcopals.
[edita] Doctrina
L'Església d'Anglaterra es considera una església reformada i protestant i alhora dintre de la tradició catòlica: reformada ja que la doctrina protestant la ha influenciat i ja que no accepta l'autoritat del papa; catòlica ja que declara ser la continuació de l'església apostòlica i universal, i no pas una nova formació, a més que conserva l'estil litúrgic de la missa i l'adoració catòlics. En molts aspectes l'anglicanisme manté una política de tolerància d'idees. Per això, hi ha faccions molt ortodoxes i conservadores i faccions carismàtiques. Aquesta tolerància també ha permés el sorgiment de doctrines que es consideran liberals, com l'ordenació de dones i d'homosexuals.
