Arverns
De Viquipèdia
Els arverns (singular masculí arvern o arvernès, singular femení averna o arvernesa; plural masculí arverns o arvernis, plural femení arvernes o arverneses) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els edus per la supremacia.
El seu territori estava limitat per el Cévennes i limitaven per aquest costat amb els helvis, però entremig hi havia els vel·lavis i els gabals. A l'est tenien els edus, a l'oest els lemòvics, al nord-oest els bitúriges i al sud-oest els carducs. Posseïen també la vall de l'Allier i una part del centre de la Gàl·lia. El seu nom s’ha conservat en la regió d'Alvèrnia.
La seva capital fou Augastonemetum, que Estrabó anomena Nemossus, i és l'actual Clarmont d'Alvèrnia, capital de l'Alvèrnia. El 122 aC Fabius Maximus va fer una expedició contra els calis i el rei dels arverns, Bituitis, fill de Luer, va demanar un tractat al senat però fou detingut de per vida; el 121 aC els edus i els al·lòbroges estaven en guerra i els darrers tenien als arverns i als rutenis com aliats, però foren derrotat per Fabius a la confluència del Roine i l'Isère i els al·lòbroges van esdevenir súbdits de Roma però els arverns i rutenis van conservar el seu territori.
En temps de Cèsar els arverns eren aliats als sèquans i van demanar l’ajut del germànic Ariovistus contra els edus, aliats de Roma. Cèsar va derrotar als sèquans el 58 aC però no va entrar a territori dels arverns. El 52 aC els carnuts es van revoltar; van seguir els arverns sota la direcció de Vercingetorix, i en aquest moment els cadurcs, gabals i vel·launis o vel·lavis els hi estaven sotmesos; en aquest moment la capital era Gergòvia on els arverns van rebutjar l’atac romà. Altres pobles gals es van unir a l'aixecament general. La guerra va acabar amb la batalla d'Alesia on els gals foren derrotats i Vercingetorix fou capturat i portat a Roma on fou executat.
El 27 aC el territori dels arverns fou inclòs dins la província d'Aquitània.
