Auguste Beernaert
De Viquipèdia
 |
|
| Càrrec: | 18è Primer ministre de Bèlgica (7è del Rei Leopold II (1865-1909)) |
|---|---|
| Període: | 26 d'octubre de 1884 - 26 de març de 1894 |
| Precedit per: | Jules Malou (Catòlic) |
| Succeït per: | Jules de Burlet (Catòlic) |
| Naixement: | Oostende (Flandes, Belgica), 26 de juliol de 1829 |
| Mort: | Lucerna (Suïssa), 6 d'octubre de 1912 |
| Partit polític: | Partit Catòlic de Bèlgica |
 |
Auguste Marie François Beernaert ( Oostende, Bèlgica 1829 – Lucerna, Suïssa 1912 ) fou un advocat i polític belga, partidari de l'arbitratge internacional, i guardonat el 1909 amb el Premi Nobel de la Pau al costat de Paul d'Estournelles de Constant.
Taula de continguts |
[edita] Joventut i estudis
Va néixer el 26 de juliol de 1829 fill d'un funcionari del govern. Va estudiar Dret a la Universitat de Lovaina i va graduar-se el 1850, obtenint el doctorat l'any següent. Gràcies a una beca post-universitària va poder visitar les Universitats de París, Berlín, Leipzig i Estrasburg, tornant el 1853 a Brussel·les on obrí un bufet d'advocats.
[edita] Vida política
Fou nomenat Ministre d'Obres Públiques entre 1873 i 1878 en el govern conservador de Jules Malou, càrrec en el qual mostrà una autoritat ferma i bona administració millorant les carreteres, els canals i el sistema ferroviari estatal.
El 1884 fou nomenat Ministre d'Agicultura, Indústria i Obres Públiques, però tres mesos després el rei Leopold II el nomenà Primer Ministre de Bèlgica, càrrec que desenvolupà fins el 1894, aconseguint la protecció de la llengua flamenca, la independència del Congo Belga i reformes socials i judicials. Posteriorment fou nomenat President de la Cambra dels Diputats el 1895.
[edita] Activitats socials
Posteriorment retornà a les seves activitats juristes i demanà la supresió internacional de l'esclavatge. Així mateix participà en la Unió interparlamentària. El 1899 presidí la Primera sessió de la Conferència de la Pau de La Haia i formà part del Tribunal Permanent d'Arbritatge, representant l'estat de Mèxic en les seves disputes contra els EUA en la primera causa d'arbitratge del tribunal.
El 1909 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau, conjuntament amb Paul d'Estournelles de Constant, per la seva participació en conferències internacionals de la pau i pel seu impuls del futur Tribunal Permanent d'Arbritatge.
Morí el 6 d'octubre de 1912 a la ciutat suïssa de Lucerna.
