Bèlgica

De Viquipèdia

Koninkrijk België
Royaume de Belgique
Königreich Belgien

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Eendracht maakt macht L'union fait la force Einheit gibt Stärke («La Unió fa la força» en neerlandès, francès i alemany respectivament)
Idiomes oficials	Neerlandès, francès i alemany
Capital	Brussel·les 50°50' N, 4°20' E
Ciutat més gran	Brussel·les
Govern Rei Primer Ministre	Monarquia constitucional parlamentària Albert II Guy Verhofstadt
Superfície  - Total  - Aigua(%)	32.545 km² (148è) 6,2%
Població  - Estimació 2005  - Cens 2005  - Densitat	10.445.852 (79è) 10.445.852 320,97 hab/km² (-)
Moneda	Euro¹ (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2)
Independència Declarada Reconeguda	dels Països Baixos el 1830 el 1839
Himne nacional	La Brabançonne
Domini internet	.be
Codi telefònic	+32
Gentilici	Belga (masculí i femení)
1 Francs belgues fins el 2002.

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany) és un país de l'Europa occidental, membre de la Unió Europea des de la fundació d'aquesta. Limita al nord amb els Països Baixos, a l'est amb Alemanya i el Gran Ducat de Luxemburg, al sud amb França i a l'oest amb el Mar del Nord. Els seus habitants s'anomenen belgues i culturalment hi podem distingir els flamencs, (+/- 60% de la població, de llengua neerlandesa habitant principalment a Flandes ), els francòfons (+/- 40% de la població, dels quals un 80% són valons i un 20% brussel·lencs francòfons) i els de parla alemanya (habitant als cantons de l'est, a la frontera amb Alemanya).

Taula de continguts 1 Història 2 Política 3 Províncies 4 Geografia 5 Economia 6 Demografia 7 Cultura 8 Festes i dies festius 9 Ensenyament 10 Altres Dades 11 Enllaços externs

[edita] Història

Article principal: Història de Bèlgica

El territori on s'assenta Bèlgica va ser ocupat pels romans de Juli Cèsar (segle I aC), inclòs dins la província de la Gallia però essent només romanitzat en profunditat al sud (actual Valònia de llengua llatina). Fou separada de la Gàl·lia per August formant part de la província de Gallia Belgica que s'estenia molt més enllà de la Bèlgica actual (vegeu belgues).

Un cop desaparegut l'imperi romà, i després de les successives grans invasions dels pobles germànics, la regió va esdevenir el centre del primer reialme franc, amb capital a Tournai, fins que el rei Clovis dels Francs l'abandona per París. La cristianització massiva començà el 630 amb el suport de monjos celtes.

Sota l'impuls de Carlemany, nascut a Lieja, la vall del Mosa esdevingué el centre polític i econòmic del l'imperi Carolingi, el més gran imperi post-romà amb capital a Aquisgrà.

La divisió de l'imperi amb el Tractat de Verdum després de la mort de Carlemany va dividir Europa i també el territori de la futura Bèlgica, quedant dividit entre el regne de Carles I el Calb a l'oest de l'Escalda incloent el comtat de Flandes i el de Lotaríngia , posteriorment unit al Sacre-Imperi Romà. Dins la futura Bèlgica, es desenvolupen múltiples feus quasi independents com els comtats de Flandes, Hainaut, Looz i Namur, els ducats del Brabant i Limburg i el principat de Lieja. Cal remarcar que tots aquestes entitats polítiques englobaven territoris d'ambdós constats de la frontera lingüística, que no ha esdevingut frontera política fins al segle XX.

Es comencen a desenvolupar a partir del segle X nombroses ciutats, especialment a Flandes (Bruges, Gant, Ypres, Tournai) i a la vall del Mosa (Huy, Namur, Dinant i Lieja) mentre la urbanització del centre de Bèlgica és més lenta en algunes ciutats brabançones més tardanes (Brussel·les, Lovaina, Malines). La indústria de la llana i el comerç marítim, amb la Lliga Hanseàtica converteixen la regió amb el cor econòmic i comercial d'Europa, ajudada per la navegació fluvial a l'Escalda i entre el Rin i el Mosa.

Sigibert de Gembloux va escriure una història que abasta des de l'any 378 al 1112.

En aquesta època es produeixen nombrosos enfrontaments entre les viles flamenques, que els governs de rics burgesos gaudien de força autonomia, i el rei de França, com la Batalla dels Esperons d'Or l'11 de juliol de 1302, considerada com el naixement de la nació flamenca, on les tropes franceses van rebre una severa derrota.

Després de la Guerra dels Cent Anys, els comtats i ducat del futur territori belga a excepció del principat de Lieja passen a estar sota dominació borgonyona. És d'aquesta època el naixement del nom de Països Baixos. Els ducs de Borgonya designaren a tots els seus territoris a l'actual Bèlgica i Holanda amb aquest nom amb relació amb les terres altes del comtat de Borgonya.

Després de la mort de Carles el Temerari, els territoris passaren en mans dels Habsburg espanyols, els anomenats Països Baixos espanyols, les 17 províncies.

Després de una llarga dominació espanyola, la història de Bèlgica, encara no com a entitat independent però com un espai territorial semblant a l'actual, es pot considerar que comença amb la ruptura al 1579 de les 17 províncies, un cop les Províncies Unides de la Unió d'Utrech (actuals Països Baixos) reformistes i protestants van assolir la independència dels espanyols. Les províncies del sud de la Unió d'Arras, catòliques i fartes dels excessos dels calvinistes del nord, resten sota el domini de Felip II.

Durant el segle XVII va ser el camp de batalla d'Europa entre un imperi espanyol en decadència, les Províncies Unides desitjant consolidar la seva independència ajudades per una Anglaterra volent limitar l'expansió francesa. Durant les sis guerres que s'hi produïren entre 1635 i 1713, els espanyols van anar perdent territoris, com el Flandes francès, l'Artois o l'Hainaut francès.

La Guerra de Successió Espanyola acaba amb la pèrdua dels seus territoris, amb el Tractat d'Utrech al 1713, que cedeix les Províncies del sud als Habsburg d'Àustria. Durant aquest segle XVIII les diferents ciutats, comptats i marquesats dels Països Baixos del sud s'administren de forma força independent. Durant la llarga pau, reformen l'agricultura, les finances i fan renéixer la indústria i comerç.

A finals del segle XVIII, França, s'annexiona els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja. S'aboleixen les institucions pròpies, privilegis i un decret declara els futurs belgues ciutadans francesos sota les lleis i institucions franceses. S'endeguen tota una sèrie de reformes inspirades en la igualtat i uniformitat, en bona part conservades fins els nostre dies: organització de l'estat civil, igualtat davant els impostos i lleis, jerarquia i administració de la justícia. S'inicia la industrialització de Valònia (carbó, siderúrgica, tèxtil) mentre creix el descontent per les reformes, el despotisme de Napoleó, i el forçós enrolament dels joves en l'exèrcit napoleònic.

La derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo davant l'aliança dels prussians i els anglesos de Wellington acaba amb el domini francès. El Congrés de Viena al 1818 reunifica els antics Països Baixos més el Gran Ducat de Luxemburg, formant el Regne dels Països Baixos, sota el rei Guillem I d'Orange.

Les fèrtils terres de Flandes, la indústria minera, siderúrgica i tèxtil valona troben sortida i exportació en una Holanda de canals i ports o en el riu Escalda que torna a estar obert permetent l'expansió del port d'Anvers. Políticament, creix l'oposició al rei, pel seu excessiu poder, la poca llibertat religiosa, els privilegis dels neerlandesos i l'aprovació de la constitució (Llei fonamental) malgrat el refús dels belgues.

La Revolució Belga 1830, s'inicia el 15 d'agost al Teatre de la Moneda. Lluites oposen els holandesos als brussel·lencs i altres voluntaris belgues entorn a Brussel·les. Finalment la revolta és general i els holandesos són vençuts. La Conferència de Londres reconeix, el desembre de 1830, una Bèlgica independent, de la qual s'havia ja fet càrrec un govern provisional que convoca un Congrés Nacional de Notables, per elaborar la constitució. La constitució belga fou sancionada el 7 de febrer de 1831. El Congrés va oferir la corona reial a Leopold de Saxe-Coburg-Gotha.

Durant el segle XIX, disposant de carbó i ferro, es desenvolupa la revolució industrial essent durant alguns anys la segona potència econòmica mundial. El rei Leopold II (successor i fill de Leopold 1r, 1865) dirigeix a títol personal la colonització del Congo per assegurar suficients matèries primeres per a Bèlgica. L'actual República Democràtica del Congo (Congo Kinshasa, ex-Zaire) esdevé el seu domini personal. El 1885 Leopold II esdevé oficialment cap d'Estat del Congo, que no cedirà a Bèlgica fins al 1908.

Durant la Primera Guerra Mundial, al 1914 Bèlgica és ocupada per una Alemanya en guerra contra França. La violació de la imposada neutralitat belga desencadena l'entrada del Regne Unit a la guerra. Malgrat una ferma resistència, l'exèrcit belga dirigit pel rei Albert I és ràpidament vençut i el país ocupat excepte els territoris darrera la línia de l'Yser. Després de la guerra, Bèlgica rebé les antigues colònies alemanyes de Ruanda i Burundi

Durant el període d'entreguerres, Bèlgica, com tota Europa, pateix les conseqüències de una forta crisi econòmica.

En 1940, Bèlgica torna a ésser ocupada per Alemanya a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Després de només 18 dies de batalla, el rei Leopold II decideix la capitulació en contra de la voluntat del govern refugiat a Londres, en una actitud que fou considerada com una traïció. La resistència a l'ocupació és desenvolupà especialment a Valònia mentre el govern a l'exili declara el rei, que roman a Bèlgica oficialment com a presoner de guerra, no apte per desenvolupar el càrrec, condició que no s'anul·larà després de l'alliberació.

Després de la guerra, al 1950 el govern del partit catòlic organitzà un referèndum sobre la “qüestió reial” amb un resultat global favorable al seu retorn. Però la forta derrota a Valònia, especialment a Lieja (amb més d'un 80% de vots en contra) i a l'Hainaut, fan que el retorn del rei provoqui greus insurreccions, amb atemptats a les mines i alts forns valons i diversos morts en enfrontaments amb les forces d'ordre. S'arriba a plantejar un govern secret a Valònia que declari la independència. L'abdicació del rei, titllat de col·laboracionista pels valons, en favor del seu fill Balduí I permet salvar la unitat belga. Aquests fets marcaran de tota manera el final de l'unitarisme belga.

Després de la segona guerra mundial, Bèlgica esdevé membre fundador de l'OTAN i de la Comunitat Econòmica Europea, avui ja Unió Europea.

Als anys seixanta, sota la pressió del moviment flamenc, Bèlgica s'enfronta a majors demandes de descentralització de l'estat, evolucionant progressivament cap un estat federal. Els conflictes lingüístics són cada cop més importants, arribant al zenit amb l'escissió de la secció francòfona de la Universitat de Lovaina i la creació d'una nova ciutat (Louvain-la-Neuve) en territori való per acollir la nova Universitat Catòlica de Lovaina. Finalment es fixà una frontera lingüística que esdevé frontera política (que mai havia estat) amb la creació de les regions (Valona, Flamenca i de Brussel·les Capital) i les comunitats (flamenca, francesa i gemanòfona) arribant al delicat i consensuat equilibri actual, no exempt de friccions i reivindicacions entre comunitats.

[edita] Política

Article principal: Política de Bèlgica

Bèlgica és un Estat Federal i una monarquia constitucional, de la qual Albert II n’és rei en l'actualitat.

El federalisme és aplicat a Bèlgica sota una forma molt específica, havent tanmateix certes característiques de confederació, com les dobles majories necessàries per als canvis constitucionals. Per contra, també posseeix caràcters unitaris com les finances públiques encara competència de l'Estat en més d'un 80%, o l'organització de la Seguretat Social (excepte alguns aspectes organitzats per la Comunitat Flamenca)

El sistema polític belga és sovint presentat com una “particràcia”, on els caps de les tres famílies tradicionals (socialistes, lliberals i catòlics) mantenen una gran influència en la gestió del país i de les entitats federades (Regions i Comunitats) malgrat l'escissió que van experimentar als anys 60 les tres famílies en dues vessants lingüístiques i de l'ascens de partits Verds i d'Ultradreta (Front Nacional, Vlaams Blok) durant el darrer decenni. Les tensions de l'últim mig segle entre la població flamenca (de parla neerlandesa) al nord, i la francòfona (Valònia i Brussel·les) al sud, han comportat nombroses modificacions de la Constitució atorgant a les Regions i Comunitats un major reconeixement i una certa autonomia.

Aquestes modificacions de la Constitució han comportat la creació d'un gran nombre d'entitats governamentals:

• Estat federal
• Comunitats de Bèlgica
  • Comunitat Flamenca (Vlaamse Gemeenschap) posteriorment fusionada amb la resta d'institucions de la regió flamenca
  • Comunitat Francesa de Bèlgica (Communauté française de Belgique ou Communaté Wallonie-Bruxelles)
  • Comunitat Germanòfona de Bèlgica (Deutschsprachige Gemeinschaft), amb competències als cantons de l'est de Valònia
• Regions de Bèlgica
  • Regió de Brussel·les-Capital ( Région de Bruxelles Capitale - Brussels hoofdstedelijk Gewest), incloent Brussel·les i comunes adjacents
  • Regió Flamenca (Vlaams Gewest)
  • Regió Valona (Région Wallone)

Cal dir que la regió Flamenca no es correspon al comtat de Flandes de l'edat mitjana, que incloïa territoris actualment a Valònia (Tournai) i a França (Lilla). A més la Regió Flamenca incorpora els territoris de parla neerlandesa de l'antic ducat del Brabant i part del Limburg (dividit entre els Països Baixos, Bèlgica i Alemanya). Per la seva part la Regió Valona incorpora els històrics Principat de Lieja, els comtats de Namur i l'Hainaut, part de Flandes francòfona i el Brabant francòfon. La regió brussel·lenca es limita a la ciutat de Brussel·les (majoritàriament francòfona) i algunes ciutats de l'aglomeració (Anderlech, Ixelles, St. Gilles, Uccle o Ganshoren). Tota la regió s'assenta al centre de l'antic comtat brabançó.

Els flamencs van immediatament fusionar les seves institucions, preferint la simplicitat. Paradoxalment la seu de la regió-comunitat flamenca és a Brussel·les, fora de la Regió Flamenca (però amb competències “comunitàries” sobre el 20% de població neerlandòfona) com reivindicació de Brussel·les com a territori flamenc.

Els francòfons mantenen ambdues institucions, amb certes friccions entre elles i entre els valons i els brussel·lencs francòfons. Els membres del parlament de la Comunitat francesa de Bèlgica són directament triats entre els parlamentaris valons i capitalins francòfons reduint així el nombre global de parlamentaris, per alleujament del contribuent.

El poder federal és en mans del Primer ministre i el seu govern. Hi ha gran tradició de pactes i coalicions, donada la dispersió de partits en famílies i comunitats lingüístiques. Actualment Guy Verhofstadt encapçala una amplia coalició de lliberals flamencs (VLD) i valons (MR) i socialistes flamencs (SP.A) i valons (PS) des de les eleccions de juny de 2003. Anteriorment la coalició de govern la formaven fins a sis partits, incloent els Verds valons (Écolo) i flamencs (Agalev), deixant a la família cristiana d'ambdós costats (CVP i PSC) sola a l'oposició amb les independentistes d'ultradreta del Vlaams Block.

L'Estat federal, té les competències de tots els afers d'interès nacional, com la defensa i part dels afers internacionals, la seguretat social, l'economia, les telecomunicacions i nombroses competències federalitzades parcialment, com la recerca científica o l'ensenyament (fixa edat de educació obligatòria, homologació de títols, etc.)

Els governs de cada Comunitat - francesa, flamenca o gemanòfona - són responsables dels assumptes lligats a la persona i la llengua. Són responsables de la cultura, l'educació (escoles, biblioteques, teatres, audiovisual...), la recerca i formació, la sanitat (només medicina preventiva), la joventut, l'esport i les relacions internacionals (des de 1996)

Els governs regionals - Flandes, Valònia i Brussel·les-Capital - s'ocupen en exclusiva d'afers territorials i econòmics com Transports, Sanitat, Política Territorial, Medi Ambient, Energia Habitatge, Agricultura, Indústria o Turisme.

Les Comunitats i les Regions duen també a terme les Relacions Internacionals en les matèries de la seva competència (excepte en el capítol d'ajuda al tercer món) representant-se fins i tot als consells de ministres de la Unió Europea.

A més, brussel·lencs francòfons o de parla neerlandesa tenen les seves pròpies institucions polítiques i administratives, la COCOF (Comissió Comunitària Francòfona) pels francòfons, la VGC (Vlaamse gemeenschcapsCommisie) pels de parla neerlandesa. Les matèries bi-comunitàries, és a dir, que no poden atribuir-se a una sola comunitat lingüística (com el Teatre de la Moneda el Museu d'Art Modern i Contemporani) són gestionades per la CCC-GGC (Commission communautaire commune - Gemeenschappelijke Gemeenschapscommissie)

D'aquesta manera, una escola de Brussel·les, com a institució pedagògica, dependrà de la Comunitat Francesa si l'escola és francòfona, o de la flamenca si utilitzen la llengua neerlandesa, tant pel que fa als salaris dels funcionaris com dels programes educatius. És un compromís complex, però que permet una cohabitació pacífica de les dues cultures principals del país. Evidentment es produeixen paradoxes com l'existència d'un ministre d'agricultura a la Regió de Brussel·les, amb competències sobre només 17 explotacions.

[edita] Províncies

Artícle principal: Divisions de Bèlgica

Les províncies representen un nivell polític intermedi poc conegut per la mateixa població. Bèlgica, a excepció de la regió uniprovincial de Brussel·les, que no disposa d'institucions provincials, es divideix en deu províncies, que depenen directament de les regions:

• Flandes
  • Anvers (Antwerpen), amb capital a Anvers
  • Brabant Flamenc (Vlaams Brabant), amb capital a Lovaina (Leuven)
  • Flandes Oriental (Oost Vlaanderen), amb capital a Gant (Gent)
  • Flandes Occidental (West Vlaanderen), amb capital a Bruges (Brugge)
  • Limburg, amb capital a Genk
• Valònia
  • Brabant Való (Brabant Wallon), amb capital a Wavre
  • Hainaut, amb capital a Mons
  • Lieja (Liège), amb capital a Lieja
  • Luxemburg (Luxembourg), amb capital a Arlon
  • Namur, amb capital a Namur

[edita] Geografia

Artícle principal: Geografia de Bèlgica

Fronteres terrestres : 1 385 km (França 620 km; Països Baixos 450 km; Alemanya 167 km; Luxemburg 148 km)
Litoral : 66 km
Extrems d'altitud : 0 m > + 694 m

Tot i ésser majoritàriament pla, el territori esdevé ràpidament força ondulat i forestal a mida que ens apropem a la meitat sud del país (les Ardenes) Els rius principals de país, tots desembocant a la Mar del Nord que drenen el país són:

• el Mosa (Meuse / Maas) i els seus afluents com l'Ourthe o la Sambre a l'est, on es desenvolupà la indústria pesada i les conques carboníferes. El Mosa i la Sambre són navegables i una de les principals vies de comunicació de Valònia amb el mar, via el canal Albert, que duu de Lieja a Anvers o directament Mosa avall per territori neerlandès.

• l'Escalda (Escaut / Schelde) drenant l'oest de Bèlgica, en l'estuari del qual se situa el port d'Anvers, el segon més important d'Europa darrera Rotterdam.

• L'IJzer, riu curt amb una conca d' únicament el 5% del territori, a Flandes Oriental. L'únic que desemboca a la costa belga.

El clima és suau, temperat i humit, amb temperatures mitjanes de 25°C a l'estiu i de 7,2°C a l'hivern. Les temperatures extremes son -12,2°C et +32,2°C.

[edita] Economia

Artícle principal: Economia de Bèlgica

Forma part juntament amb els Països Baixos i Luxemburg del Benelux.

[edita] Demografia

Artícle principal: Demografia de Bèlgica

Població: 10 258 762 habitants (2001). 0-14 anys: 17,48 %; 15-64 anys: 65,57 %; + 65 anys: 16,95 %
Densitat: 336 hab/km²
Esperança de vida dels homes: 75 anys ( 2001)
Esperança de vida de les dones 81 anys ( 2001)
Taxa de creixement de la pob.: 0,16 % (2001)
Taxa de natalitat: 10,74 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat: 10,1 ‰ ( 2001)
Taxa de mortalitat infantil: 4,7 ‰ (2001)
Taxa de fecunditat: 1,6 fills/dona (2001)
Taxa de migració: 0,97 ‰ (2001)

La població es composa de tres grups lingüístics:

• els flamencs de parla neerlandesa (+/- 60% de la població, vivint a les regions flamenca i de Brussel·les
• els francòfons (valons i brussel·lencs francòfons, junts +/- 40%)
• els germanòfons (unes 70 000 persones, menys de 1%), molt localitzats a els cantons fronterers amb Alemanya (Eupen, Malmédy, Saint-Vith)

Independentment de aquesta diferència lingüística, es troben petites minories com els jueu que s'instal·laren fa més de cinc segles a Anvers i que continuen essent una comunitat fonamental de la ciutat, malgrat que actualment se’n trobin més a Brussel·les.

Geogràficament i culturalment, Bèlgica se situa al centre d'Europa, i durant els últims mil·lennis, ha rebut les influències del tots els pobles i cultures que hi han passat, esdevenint una barreja de cultures celta, romana, francesa, neerlandesa, espanyola i austríaca

Té la segona densitat de població més gran d'Europa, després de la dels Països Baixos, força dispersa per tot el país, especialment a la rodalia de Brussel·les i a la plana flamenca. Per contra la regió sud-est, les Ardenes, és poc poblada.

Bèlgica compta amb tres llengües oficials: el neerlandès, el francès i l'alemany. L'anglès és una llengua força utilitzada sobretot en el món dels negocis, les comunicacions i les institucions públiques i seus d'organismes internacionals. Brussel·les, amb un status oficial de bilingüisme, és majoritàriament francòfona (80%), malgrat la llengua original és el “patois” brussel·lenc (d'arrel germànica). El francès ha estat la llengua de l'administració, noblesa i burgesia des dels temps dels espanyols i els Habsburg. Des de la independència belga, el francès també és parlat pels flamencs “afrancesats”, dels valons i francesos que hi anaren a viure, i més recentment dels barris sorgits de la immigració (especialment de França, Espanya, el Magrib i Turquia). També va ser la llengua del poder fins a les reivindicacions flamenques dels anys 50.

Un gran nombre de flamencs es descriuen primer com a flamencs, després com a belgues i per últim com europeus. Pels brussel·lencs francòfons, el sentiment “belga en primer lloc” sembla ser majoritari. Mentre que entre els valons, el sentiment “belga” sembla recular en profit del sentiment “való”, degut als problemes comunitaris recurrents que ha experimentat Bèlgica durant els últims quaranta anys malgrat la progressiva federalització. El rei proposa cada any un “federalisme d'unió” que és lluny d'acomplir-se ja que els problemes perduren.

[edita] Cultura

Artícle principal: Cultura de Bèlgica

Bèlgica és reconeguda principalment per:

• la pintura : primitius flamencs(Jan Van Eyck, Petrus Christus), Van der Weyden, surrealisme (Magritte)
• l'arquitectura: “Art Nouveau” (Victor Horta, Paul Hankar)
• el còmic: Hergé (Tintin), André Franquin (Spirou), Jigé (Valhardi), Morris (Lucky Luck) i molts d'altres
• literatura: el gènere fantàstic (Georges Eekhoud, Franz Hellens, Thomas Owen, Jean Ray, Marcel Thiry, Jacques Sternberg)
• la cervesa : més de 400 tipus diferents, com les famoses cerveses d'abadia trappistes, blanques o de fermentació natural (gueuze) i cerveses de temporada (Nadal..)
• la gastronomia: els musclos amb patates (moules et frites), el conill amb prunes i a la cervesa, les croquettes (de patata), les frites (típiques patates, fregides dues cops)
• la prestigiosa xocolata (pralinés): Neuhaus, Galler, Godiva, Léonidas i petits artesans
• els esportistes: Tennis(Kim Clijsters,Justine Henin-Hardenne,Sabine Appelmans), Tennis de taula, Equitació, Hoquei sobre herba, Ciclisme (Eddie Merckx,Philippe Thys)

[edita] Festes i dies festius

Data	Nom	Comentaris
1 de gener	Cap d'any
Data mòbil	Setmana Santa
Data mòbil	Dilluns de Pasqua
1 de maig	Dia del Treball
6è dijous desprès de Pasqua	Ascensió
2n diumenge de maig	Dia de la mare
7è diumenge desprès de Pasqua	Pentecostes
7è dilluns després de Pasqua.	Dilluns de Pentecostes
2n diumenge de juny	Dia del pare
11 juliol	Commemoració de la Batalla dels Esperons d'or	Només Comunitat Flamenca
21 juliol	Diada nacional]	Coronació i discurs de Leopold Ier al 1831
15 agost	Assumpció
27 setembre	Festa de la Comunitat Francesa	Commemoració dels Dies de Setembre
1 de novembre	Tot Sants
11 novembre	Armistici	Armistici de 1918 (Primera Guerra Mundial)
15 novembre	Dia del Rei	Dia de Sant Leopold (1r Rei dels belgues)
25 desembre	Nadal

[edita] Ensenyament

Principals universitats belgues (oferint la major part d'especialitats):

• Universitats francòfones
  • UCL, Université Catolique de Louvain (Ottignies - Louvain-la-Neuve)
  • ULB, Université Libre de Bruxelles(Brussel·les)
  • ULg, Université de Liège(Lieja)
• Universitats flamenques
  • VUB, Vrije Universiteit Brussel(Brussel·les)
  • KUL, Katholieke Universiteit Leuven(Lovaina)
  • UGent, Universiteit Gent(Gant)
  • UA, Universiteit Antwerpen(Anvers)
  • UH, Universiteit Hasselt(Diepenbeek)

[edita] Altres Dades

• Línies de telèfon : 4,769 milions (1997) ;
• Telèfons mòbils : 974 km²494 (1997) ;
• Aparells de ràdio : 8,075 milions (1997) ;
• Aparells de televisió : 4,72 milions (1997) ;
• Usuaris d'Internet : 2,7 milions (2000) ;
• Carreteres: 145 774 km (116 182 km asfaltades) (1999) ;
• Ferrocarril : 3 437 km (1998)
• Vies navegables : 2 043 km
• Aeroports: 42 (24 amb pistes asfaltades) (2000).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bèlgica

Portals de les institucions

• Administració federal
• Regió Valona
• Regió Flamenca
• Regió de Brussel·les Capital
• Comunitat francesa de Wallonie-Bruxelles
• Comunitat germanòfona de Bèlgica
• Guia de Bèlgica
• Plànol de Bruselles

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.