Bétera
De Viquipèdia
| Bétera | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Camp de Túria | |||
| Gentilici | Beterà Beterana |
||
| Població (2004) | 17.188 | ||
| Superfície | 75,70 km2 | ||
| Densitat | 227,05 hab/km2 | ||
| Altitud | 125 m | ||
| Nuclis de població | 7 | ||
| Coordenades | 39° 35’ 36” N 0° 27’ 46” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Llíria | ||
Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Taula de continguts |
[edita] Geografía
Situat a la vertent sur de la Serra Calderona, a 15 Km. de València y a 23 Km. del mar Mediterrani, a la zona limitrofe amb l'horta valenciana. Té una superfície amb lleugeres ondulacions, arribant a 156 m. en el seu punt més alt, destacant el barranc del Carraixet que atravesa de noroest a surest.
La seua situació geogràfica entre la mar y la serra li proporciona un microclima, que és el més suau de la comarca, predominant els vents de Llevante y de Ponent. Les plujes apareixen principalment a la tardor i a la primavera.
Existeixen bones comunicacions entre les que es troben una línea de metro, la carretera de Burjassot-Torres Torres; la carretera de Bétera-Olocau; la de San Antonio de Benagéber que enllaça amb l'autovía València-Ademuz, y l'autopista A-7 que passa per el terme.
[edita] Barris y pedaníes
Al térme municipal de Bétera es troben també els següents núclis de població:
- El Baro:. Urbanització Vall de Flors.
- La Malla:. Urb. La Masía y la base d'alta disponibilitat de la OTAN o campament militar Jaime I.
- Mallaetes:. La Cornada y Montesano.
- Masía Arnal:. Les Almudes.
- Mas Camarena:. La Esmeralda, Las Fuentes, Oasis, Sector F, Soto de Camarena y Jardins de Camarena
- Providencia:. Camí de Paterna, urbanitzacions Cumbre de San Antonio, Torre Enconill i la Virgen de la Estrella
[edita] Localitats limítrofes
El térme municipal de Bétera limita en les seguents localitats: Godella, Moncada, Náquera, Paterna, La Pobla de Vallbona, Serra, València y San Antonio de Benagéber totes de la provincia de València
[edita] Història
Bétera es un poble amb història, proba d'açó, són els tres grans yaciments arqueològics que té. Els primers habitants de Bétera es remonten al segle VI adC, els ibers, ells han deixat nombroses restes arquitectòniques i ben conservades, de les que destaca la muralla en els carrers i les cases que hi había al seu interior. Dins de les cases, s'han trobat molts materials que ens parlen de la seua vida cotidiana.
Recentment s'ha trobat un yaciment romà, concretament una vila romana, a la zona de l'horta, caracteritzada per l'abundància d'aigua, encara es pot observar una acéquia de l'época. D'aquesta vila el més significatiu son les instalacions destinades a pendre el bany en diferents estancies i a temperatura variable: la natatio o piscina de més de 60 m², el frigidarium o bany fred, el tepidarium o bany templat y el caldarium o bany calent. Aquesta vila romana a mitjans del segle V fou reconvertida pels visigodes en una granja, ón les termes van ser convertides a una almazara. A tot el yaciment s'ha trobat abundant material ceràmic de las dos époques d'ocupació.
També compten amb abundants restes àrabs, la torre "Bofilla" encara en peu, i pertany a l'alquería del mateix nom, que segonn han demostrat les excavacions realitzades en aquest yaciment islàmic, naix al segle XI i a 1358 l'Ordre de Calatrava decideix trasladar a Bétera l'escasa població de Bofilla degut a la expulsió dels mudéjars i a la pesta negra.
[edita] Administració
Plantilla:Alcaldes España
[edita] Demografía
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 9.441 | 9.923 | 10.905 | 11.619 | 12.376 | 13.885 | 15.087 | 17.188 | 18.177 |
[edita] Economía
La superfície cultivada es del 78% del seu térme, majoritariament de regadiu i dedicada al cultiu de tarongers. Quan al secà encara es conserva part del cultiu de garroferes, oliveres i ametller. També es manté una xicoteta dedicació al bestiar lanar i boví.
[edita] Monuments y Construccions
[edita] Monuments religiosos
- L'església Parroquial de la Purísima Concepción. (s. XVII y XVIII) Es creu que va construïr sobre una antiga mezquita àrab.
- Ermita de la Divina Pastora. (1798-1853)
[edita] Monuments civils
- Castell àrab. Monument Històric Artístic Provincial. Tots els carrers del seu entorn, estretes i curvilínies, recorden un poblat islàmic.
- Panteó del Marqués de Dos Aigües. (1892)
[edita] Construccions Militars
- Base militar Jaime I. Campament militar creat a 1940 per el control militar de la ciutat de València, convertit a maig de 2003 en Cuartel General d'Alta Disponibilitat Terrestre formant part del Cos de Despliegament Ràpid de la OTAN. La superfície total ocupada es de 658 hectàries.
[edita] Festes locals
Les festes majors es celebren del 12 al 22 d'agost, en honor a la Verge de la Asunció. El día 15 es dedica a la Verge la tradicional ofrenda de les Alfàbegues. Plantes que de normal alcançen un tamany de entre 40-60 cm, destaquen pel seu gran tamany de més de dos metres d'alçaria i entre 2,5 y quatre metres d'amplària gracies a l'ajuda dels seus cultivadors.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
