Bahà'u'llàh
De Viquipèdia
Bahà'u'llàh (Husayn-'Ali) (1817-1892) és, segons els bahà'ís, la Manifestació de Déu per a aquesta època.
Va néixer a Teheran, Iran el 12 de novembre de 1817, fill de Mirzá Buzurg-i-Núrí (un reconegut ministre del govern del Xa de Pèrsia). Els bahà'ís afirmen que durant la seva infància era conegut per la seva saviesa i que fins i tot el clergat islàmic xiïta cercaven el seu consell sovint. Quan li van oferir continuar la feina de son pare, però, va declinar la oferta per ajudar els pobres i de seguida va ser conegut com a el Pare dels Pobres.
Bahà'u'llàh va acceptar la Fe babí el mateix any de la seva revelació (1844) (any en que alguns grups cristians, com els adventistes, esperaven la tornada de Jesucrist) i es va convertir en un dels seus més forts defensors. Per causa de les seves creences va ser empresonat i va restar presoner fins a la seva mort, sent exiliat a diversos indrets de l'Imperi Otomà.
Segons va afirmar el mateix Bahà'u'llàh, va ser a la presó de Teheran (coneguda com el Pou Negre), situada als sotans del palau del governador, compartint presó amb lladres i d'altres malfactors, on va tenir una experiència mística que li va empènyer a creure que tenia una missió religiosa que portar a terme.
El Bàb (fundador de la Fe babí) havia declarat que el seu principal objectiu era el de preparar la gent per a l'acceptació d'una altra Manifestació de Déu per a tota la humanitat que apareixeria poc després d'ell. Bahà'u'llàh va arribar a la convicció que ell era aquesta nova Manifestació de Déu a la Fosa Negra i així va declarar-ho públicament per primer cop el 1863 al jardí de Najibiyyíh, que els seguidors de Bahà'u'llàh anomenaren Ridvàn (que vol dir "Paradís"), situat a les rodalies de Bagdad, poc abans de ser exiliat cap a Istanbul.
Finalment va ser portat per les autoritats turques primer a Adrianòpolis i després a Sant Joan d'Acre, on morí el dia 29 de maig de 1892.
