Bakú
De Viquipèdia
Bakú (en àzeri Bakı ; en persa باکو ) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan. Està situada a la costa sud de la península d'Apxeron (o Abşeron), a la riba del mar Caspi, on hi ha un port important i platges de renom. De clima assolellat i àrid, ocasionalment hi bufen forts vents. La població, segons càlculs del 2005, és d'1.200.000 habitants; a l'àrea metropolitana hi viuen uns tres milions de persones (a causa del gran nombre de refugiats i desplaçats de la conflictiva zona del Caucas).
[edita] Història
Els seus orígens es remunten al primer mil·lenni abans de la nostra era; de tota manera, només se'n té constància escrita des de l'any 885. Hi ha moltes teories sobre l'origen del seu nom, però les més esteses són les que diuen que Bakú ve del persa "bagh kuh" (la muntanya de Déu) o de "bad kube" (la ciutat dels vents). Pel que fa a la major part de la seva història, Bakú fou part integrant de Pèrsia. La ciutat va guanyar importància després del terratrèmol que va destruir la capital del khanat de Xirvan, Xemakha, al segle XII, quan Ahistan I va fer de Bakú la nova capital. Al començament del segle XIX fou ocupada per Rússia, de 1918 a 1920 fou la capital de la República Democràtica de l'Azerbaidjan d'efímera existència, a partir de 1922 ho fou de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan i el 1991 va esdevenir capital de la nova República independent de l'Azerbaidjan.
[edita] La ciutat avui
La Bakú actual són tres ciutats en una: la ciutat vella (o İçəri Şəhər), l'eixample i la ciutat construïda en temps dels soviètics.
El centre de Bakú és la ciutat vella, una antiga fortalesa. La ciutat emmurallada de Bakú fou declarada per la UNESCO, el desembre del 2000, Patrimoni Mundial de la Humanitat. Encara se'n conserven moltes de les muralles i torres, que foren fortificades després de la conquesta russa el 1806. Aquesta part és molt pintoresca, amb un laberint de carrers estrets i empedrats i edificis antics. Hi destaquen el Palau dels Xirvanxàs o Şirvanşahlar Sarayı (segles XV-XVI), dos caravanserralls (antigues fondes), la Torre de la Donzella o Gız Galası (del segle XI, amb una bonica vista sobre el port), els banys perses i la mesquita del Divendres (on hi havia el Museu de la Catifa i les Arts Aplicades, i ara novament mesquita... per cert, les catifes ara són a l'antic Museu Lenin). La ciutat vella també té dotzenes de petites mesquites, molt sovint sense cap detall particular que les distingeixi de l'edifici veí.
L'eixample, al sud de la ciutat vella, fou construït després de l'inici de l'explotació massiva del petroli ara fa un segle aproximadament, i té una interessant arquitectura historicista. Aquí s'hi troben museus de belles arts, d'història i de literatura, tots situats en mansions de milionaris d'abans de la Revolució Russa.
La Bakú moderna s'estén més enllà de les muralles, amb els carrers i els edificis que pugen pels turons que encerclen la badia de Bakú. La Gran Bakú es divideix en onze districtes i 48 municipis.
El Cementiri dels Màrtirs, abans Parc Kirov, està dedicat a la memòria dels que van perdre la vida a la guerra contra Armènia i, també, de les 137 persones que foren mortes el 19 i 20 de gener de 1990 quan els tancs i les tropes dels soviètics van prendre els carrers de Bakú. A cada tomba hi figuren les fotografies de les víctimes. Precisament el 20 de gener ha estat declarat diada nacional.
[edita] Economia
La base de l'economia de Bakú és el petroli. Se'n coneixia l'existència des del segle VIII. Cap al segle XV, l'oli de les llànties s'obtenia a través de pous superficials. L'explotació comercial va començar el 1872, i cap a l'inici del segle XX el camp de petroli de Bakú era el més gran del món. Cap a la fi del segle XX molt del petroli de terra ja s'havia exhaurit, i les prospeccions s'estenien cap a la mar Càspia. Bakú és un dels principals centres de producció d'equipaments per a la indústria petroliera. La batalla de Stalingrad, durant la Segona Guerra Mundial, es va lliurar per determinar qui havia de tenir el control sobre els camps de petroli de Bakú. Cinquanta anys abans de la batalla, Bakú produïa la meitat del petroli mundial.
