Azerbaidjan
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Àzeri | ||||
| Capital | Bakú 40° 22' N, 49° 53' E |
||||
| Ciutat més gran | Bakú | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
Democràcia parlamentària Ilham Alíev Artur Rasizade |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
86.600 km² (111è) — |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens - Densitat |
7.868.385 (89è) — 90 hab/km² (81è) |
||||
| Moneda | Manat àzeri (AZM) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
Únic (UTC+4) Sí (UTC+5) |
||||
| Sobirania de la Unió Soviètica |
30 d'agost de 1991 | ||||
| Himne nacional | Azərbaycan marşı (Marxa de l'Azerbaidjan) | ||||
| Domini internet | .az | ||||
| Codi telefònic | +994 |
||||
| Gentilici | Azerbaidjanès, azerbaidjanesa | ||||
L'Azerbaidjan (de vegades ortografiat Azerbaitjan) és una república caucàsica, a mig camí entre Europa i Àsia. Limita a l'est amb la mar Càspia, al nord amb Rússia i Geòrgia, a l'oest amb Armènia i al sud amb l'Iran. La capital és Bakú.
Inclou el territori de l'Alt Karabagh, de població armènia i declarat en rebel·lió (de fet, està controlat per Armènia), i la República Autònoma de Nakhtxivan, un enclavament situat entre Armènia i l'Iran. La meitat de la seva superfície està coberta de muntanyes.
El seu nom sembla derivar d'Atropatan, que era com s'anomenava la regió, una satrapia de l'imperi persa. Altres creuen que el nom és una corrupció d'una paraula àrab que significa "terra del foc" o "país dels homes valents". Per últim, molts historiadors afirmen que és un anacronisme parlar d'Azerbaidjan abans del segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Història
La regió va ser ocupada successivament pels perses, l'Imperi Romà, els àrabs, turcs i mongols. Després va ser annexionada a l'URSS. Per tant la seva història depèn de la de les grans potèncis dominants.
Al segle IX aC a la zona existia el regne de Mannae, fins que els medes el van conquerir. Dins l'imperi persa era una satrapia extensa, juntament amb el Daguestan actual.
L'Islam es va convertir en la religió predominant a partir de les invasions àrabs del segle VIII. Avui dia encara aglutina les creences dels seus habitants, malgrat els intents soviètics per abolir la religió.
Les onades turques van ser l'origen de les ètnies que viuen actualment al país, barrejades amb els guerrers de Mongòlia que van fer incursions freqüents. Al segle XVIII va patir una fragmentació que recorda la del feudalisme medieval, amb diversos nobles governant petites àrees en les seves fortaleses.
Pel tractat de Gulistan, després de la derrota persa a mans russes, el país va entrar a formar part de l'imperi tsarista. Es van expulsar la majoria d'armenis que vivien a la regió i Bakú va passar a ser la capital. Els russos volien explotar les reserves de petroli descobertes a la zona i van instal·lar un règim dur de control. Això va provocar el naixement de moviments nacionalistes durant el segle XIX, que van portar a la seva independència el 1918.
Els exèrcits soviètics, però, van tornar a envair el país, que entre els anys 1920 i 1991 va rebre el nom de República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. L'Azerbaidjan es va declarar independent de la Unió Soviètica l'any 1991.
Al 1992 va entrar a formar part de l'ONU amb el nom actual. La primera constitució es va aprovar tres anys després. El conflicte amb Armènia per les regions frontereres i els refugiats continua sense resoldre.
[edita] Economia
La seva principal font de riquesa és el petroli i les indústries derivades, que representen el 70% de les exportacions i la meitat del pressupost nacional. L'agricultura i la pesca (a la Mar Càspia) no arriben al 20%.
Es considera una economia de transició, perquè tot i la presència de grans empreses, l'estat continua tenint-hi un paper planificador molt important. Gràcies a l'ajuda exterior, el creixement econòmic està estabilitzant la zona.
Els seus socis comercials més importants són Rússia i Iran, que intercanvien gas i minerals.
[edita] Cultura
L'àzeri és una llengua turquesa, és l'idioma oficial. la majoria de població parla també rus. La seva literatura comença al voltant del segle VI. Una de les primeres obres d'importància són les faules de Dede Korkut, recull de llegendes presilàmiques.
Al poeta Nizami Ganjavi, que escrivia en persa, se'l disputen Azerbaidjan i Iran. La seva parella d'amants Layla i Majnun és molt famosa al país. La història d'amor, barrejada amb la religió, ha estat una paràbola bàsica per al sufisme. La història de Koroglu es considera el poema èpic nacional.
La música tradicional és un acompanyament de la poesia (magham), amb un paper similar al de l'època dels trobadors europeus. Estan ben valorades les improvisacions enmig dels passatges emocionants. Els intruments típics són de percussió i de corda.
El 94% de la població es declara musulmana, sobretot de la branca sunnita. Prop d'un 5% són cristians ortodoxos. L'estat és aconfessional, tot i el creixement del poder de l'islam.
Un dels personatges més famosos del país és el jugador d'escacs Garry Kasparov.
[edita] Altres
El clima és àrid i a les zones altes té les característiques de la tundra. No s'arriben a temperatures extremes.
Hi ha una minoria important tàrtara i un nucli jueu de llarga tradició. La meitat dels habitants del país viuen en ciutats.
Una de les festes locals més importants se celebra el 20 de gener, en conmemoració dels assassinats pels soviètics. La diada nacional és el 28 de maig.
|
|
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|---|---|
 |
|
|
|
 |
|---|---|
 Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 |  Bèlgica |  Bielorússia |  Bòsnia i Hercegovina |  Bulgària |  Ciutat del Vaticà |  Croàcia |  Dinamarca |  Eslovàquia |  Eslovènia |  Espanya |  Estònia |  Finlàndia |  França |  Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg |  Malta |  Moldàvia |  Mònaco |  Montenegro |  Noruega |  Països Baixos |  Polònia |  Portugal |  Regne Unit |  República de Macedònia (FYROM) |  República Txeca |  Romania |  Rússia1 |  San Marino |  Sèrbia |  Suècia |  Suïssa |  Turquia1 |  Ucraïna |  Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 |  Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Birmània |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord |  Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines | Geòrgia1 |  Iemen |  Índia |  Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel |  Japó |  Jordània | Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Nepal |  Oman |  Pakistan |  Qatar | Rússia1 |  Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan | Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina | Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|
 |
|---|---|
|
|
|
Túrquic Occidental
Azerbaitjan1 • 
Baixkortostan2 • 
Txuvàixia2 • 
Xipre1 - 
república Turca del Nord de Xipre3 • 
Gagaúsia4 • 
Kabardino-Balkària2 •
Karatxai-Txerkèssia2 • 
Karakalpakistan5 • Kazakhstan • 
Tatarstan2 • 
Turkmenistan1 • Turquia • Uzbekistan • 
Xinjiang6
Túrquic Oriental
República d'Altai2 • 
Khakàssia2 • 
Kirguizistan1 • 
Sakhà2 • 
Tuva2
Notes: (1) Inclou la República Autònoma de Nakhichevan; (2) Subjecte federal de la Federació Russa; (3) Veure Conflicte de Xipre;
(4) Gagaúsia és una entitat territorial autònoma de Moldova; (5) Karakalpakistan és una república autònoma d'Uzbekistan; (6) Xinjiang Uighur és una regió autònoma de la República Popular de la Xina
