Ballets Russos
De Viquipèdia
Els Ballets Russos (en francès: Ballets Russes) va ser una cèlebre companyia de ballet creada l'any 1907 per l'empresari rus Sergei Diaghilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, dirigits pel gran coreògraf Marius Petipa. Des de 1909, la companyia va començar les seues gires internacionals i el 1911 s'independitza dels Ballets Imperials. Va esdevenir una companyia independent, resident primer en el Théâtre Mogador de París, i després a Montecarlo, París i Londres.
Va causar sensació a Europa Occidental gràcies a la gran vitalitat de l'escola russa comparada amb el ballet que es feia a França en aquella època. Va esdevenir la companyia de ballet més influent del segle XX, i la seua influència, d'una manera o d'una altra, perdura fins al avui dia, havent-se conservat més endavant el seu esperit en els Ballets del Marquès de Cuevas.
Taula de continguts |
[edita] Història dels ballets Rusos
[edita] Les gires
La primera temporada dels Ballets Russes va tenir lloc en el Théâtre du Châtelet, del 18 de maig al 18 juny de 1909. Cada any en aquestes dates, la companyia tornava a París, al principi al Châtelet, més tard a altres teatres.
A partir de 1911, la troupe va donar també representacions a Roma, Viena, en el «Grand Théâtre» de Ginebra, Barcelona i Madrid. Va actuar també a Amèrica del sud des de 1913, als Estats Units d'Amèrica des de 1915; després de la Primera Guerra Mundial, va actuar a Bèlgica entre 1922 i 1928, a Lausana i Berna l'any 1923 i als Països Baixos el 1924. L'última representació es va donar a Vichy el 4 d'agost de 1929.
|
|
[edita] El final de l'era Diaghilev
Després de la mort de Diaghilev a Venècia l'any 1929 la propietat de la companyia va ser reclamada pels creditors, i els ballarins es van dispersar. En els anys següents, la companyia (només de nom) va ser reviscuda com el Ballet Rus de Montecarlo (en el que els noms de George Balanchine i Tamara Toumanova hi van estar associats) i com l'Original Ballet Russe. Malgrat totes les temptatives de Serge Lifar i de Boris Kochno, la troupe no va sobreviure al seu fundador.
[edita] Els ballarins
Principals ballarins i ballarines:
|
|
|
[edita] Els altres artistes
Els espectacles van revelar també al públic el talent de grans compositors:
-
- Compositors russos: Modest Mussorgski, Alexander Borodin, Sergei Prokofiev, Igor Stravinski, Nikolai Rimski-Korsakov, Anton Arenski, Nikolai Txerepnin, Maximilien Steinberg, Anatoli Liadov i Mili Balakirev.
- Compositors francesos: Maurice Ravel, Claude Debussy, Francis Poulenc, Erik Satie, Darius Milhaud, Georges Auric, Reynaldo Hahn, Florent Schmitt, Gabriel Fauré i Henri Sauguet.
- Altres Compositors: Richard Strauss, Manuel de Falla, Ottorino Respighi i Vittorio Riutu
En els decorats i els vestuaris, Diaghilev treball fonamentalment amb Léon Bakst i Alexandre Benois, però després de la Primera Guerra mundial, s'estimarà més treballar amb altres artistes:
-
- Pintors Pablo Picasso, Henri Matisse, Georges Braque, André Derain, Maurice Utrillo, Georges Rouault, Marie Laurencin, Odilon Redon, Giorgio de Chirico, Nicholas Roerich, Ivan Bilibin i Pavel Tchelitchev.
[edita] Repertori
Any | títol | Compositor | Coreògraf | Escenografia i disseny |
1909 | Le Pavillon d'Armide | Nikolai Txerepnin | Michel Fokine | Alexandre Benois |
Les Danses polovtsiennes du Prince Igor | Alexander Borodin | Michel Fokine | Nicholas Roerich | |
El Festin | varios autors | Michel Fokine | Léon Bakst i altres | |
Les Sylphides | Frédéric Chopin | Michel Fokine | Alexandre Benois | |
Cléopâtre | Anton Arenski i altres | Michel Fokine | Léon Bakst | |
1910 | Carnaval | Robert Schumann | Michel Fokine | Léon Bakst |
L'ocell de foc | Igor Stravinski | Michel Fokine | Alexandre Golovin, Léon Bakst | |
Schéhérazade | Rimski-Korsakov | Michel Fokine | Léon Bakst | |
1911 | Narcise | Nikolai Tcherepnin | Michel Fokine | Léon Bakst |
Petrushka | Igor Stravinski | Michel Fokine | Alexandre Benois | |
Sadko | Nikolai Rimski-Korsakov | Michel Fokine | Boris Anisfeld | |
Le spectre de la Rose | Carl Maria Von Weber | Michel Fokine | Léon Bakst | |
1912 | L'après-midi d'un faune | Claude Debussy | Michel Fokine, Vaslav Nijinsky | Léon Bakst, Odilon Redon |
Daphnis et Chloé | Maurice Ravel | Michel Fokine | Léon Bakst | |
Le Dieu Bleu | Reynaldo Hahn | Michel Fokine | Léon Bakst | |
Thamar | Mili Balakirev | Michel Fokine | Léon Bakst | |
1913 | Jeux | Claude Debussy | Vaslav Nijinsky | Léon Bakst |
La Khovantxina | Modest Mussorgski | Adolphe Bolm | Fedor Fedor | |
La consagració de la primavera | Igor Stravinski | Vaslav Nijinsky | Nicholas Roerich | |
Tragédie de Salomè | Florent Schmitt | Boris Romanov | Sergei Sudeikin | |
1914 | Le Coq d'Or | Rimski-Korsakov | Michel Fokine | Natalia Gonxarova |
La Légende de Joseph | Richard Strauss | Michel Fokine | Léon Bakst | |
Mides | Maximilien Steinberg | Michel Fokine | Mstislav Doboujinski | |
Papillons | Robert Schumann | Michel Fokine | Mstislav Doboujinsky i Léon Bakst | |
1915 | Soleil de Nuit | Rimski-Korsakov | Leonide Massine | Mikhail Larionov |
1916 | Las Meninas | Gabriel Fauré | Léonide Massine | Josep Maria Sert |
1917 | Les Contes russes | Anatoli Liadov | Léonide Massine | Michel Larionov |
Parade | Erik Satie | Léonide Massine, poema de Jean Cocteau | Pablo Picasso | |
1919 | La Boutique fantastique | Gioacchino Rossini, Ottorino Respighi | Léonide Massine | André Derain |
El sombrero de tres picos | Manuel de Falla | Léonide Massine | Pablo Picasso | |
1920 | Le chant du rossignol | Igor Stravinski | Léonide Massine | Henri Matisse |
Pulcinella | Igor Stravinski | Léonide Massine | Pablo Picasso | |
1921 | Chout | Sergei Prokofiev | Mikhail Larionov | Mikhail Larionov |
La bella dorment del bosc | Piotr Ilitx Txaikovski | Marius Petipa | Léon Bakst | |
1922 | Renard | Igor Stravinski | Bronislava Nijinska | Mikhail Larionov |
1923 | Les Noces | Igor Stravinski | Bronislava Nijinska | Natalia Goncharova |
1924 | Les Biches | Francis Poulenc | Bronislava Nijinska | Marie Laurencin |
Les Fâcheux | Georges Auric | Bronislava Nijinska | Georges Braque | |
Le train bleu | Darius Milhaud | Bronislava Nijinska | Laurens (escenografia), Coco Chanel (vestuari), Pablo Picasso (decorats) | |
1925 | Barabau | Vittorio Riutu | George Balanchine | Maurice Utrillo |
Les matelots | Georges Auric | Léonide Massine | Pruna | |
Zéphyr et Flore | Vladimir Dukelski | Léonide Massine | Georges Braque | |
1926 | Jack in the Box | Erik Satie | George Balanchine | André Derain |
Pastorale | ||||
Una nuit sur le Mont Chauve | Modest Moussorgski | Bronislava Nijinska | Nathalie Gontxarov | |
1927 | La chatte | Henri Sauguet | George Balanchine | Antoine Pevsner |
Mercure | Erik Satie | Léonide Massine | Pablo Picasso | |
Pas d'acier | Sergei Prokofiev | Léonide Massine | George Jaculov | |
1928 | Apollon musagète | Igor Stravinski | George Balanchine | Bauschant (escenografia), Coco Chanel (vestuari) |
Les Dieux mendiants | Georg Friedrich Haendel | George Balanchine | Léon Bakst | |
Ode | Nicolas Nabokov | Léonide Massine | ||
1929 | Le Bal | Vittorio Riutu | George Balanchine | Giorgio de Chirico |
Le fils prodigue | Sergei Prokofiev | George Balanchine | Georges Rouault |
[edita] Vegeu també
- Sergei Diaghilev
- Mir Iskusstva
- Igor Stravinski
- Vaslav Nijinski
- La consagració de la primavera
- Théâtre Mogador
[edita] Enllaços externs
- Gires dels Ballets Russos per Austràlia (1936 - 1940) / AustraliaDancing
- Els Ballets Russos a Australàsia, 1936-1940 / Col·lecció d'arts escèniques de la Biblioteca Nacional d'Austràlia
- Projecte dels Ballets Russos / Biblioteca Nacional d'Austràlia